Recomendaciones

“Tosca” de Puccini és una de les òperes italianes que més m’agraden, de fet sóc una gran admiradora de l’obra de Puccini. Aquesta producció del Gran Teatre del Liceu i el Teatro de la Maestranza de Sevilla la vaig poder veure en directe el dia 15 de març de 2014, i en guardo un gran record. En aquella ocasió els tres protagonistes principals varen ser la soprano Fiorenza Cedonis com a Tosca, José Ferrero en el paper de Mario Cavaradossi i Vittorio Vitelli com al Baró Scarpia. Eren altres temps. En aquesta ocasió, i gràcies al projecte Liceu a la Fresca que s’emmarca dins de Liceu al Territori, iniciat el 2015,he pogut tornar a gaudir d’aquesta magnífica òpera des de […]

El nostre abonament del Liceu ens va oferir divendres passat l’última de les representacions d’aquesta producció de TOSCA, de Paco Azorin, que ja es va poder veure en aquest mateix espai ara fa 4 anys (veure ressenya), i que retorna amb la mateixa escenografia i petits retocs en el vestuari, fets per Lluna Albert sobre l’original d’Isidre Prunés (1948-2014). Ens ha «tocat» el segon repartiment i aquesta funció és la que s’ha ofert dins del «Liceu a la fresca» a l’Arc del Triomf de Barcelona i a molts llocs arreu del territori català i també ha estat emesa per Canal 33 i la 2. TOSCA és una òpera de Giacomo Puccini en tres actes, amb llibret de Giuseppe Giacosa i […]

Dennis Kelly és un autor britànic contemporani d’èxit que ha portat a escena diverses de les seves obres amb actors i directors de renom a Londres, tot i que també ha treballat per a la televisió i el cinema. Per exemple, ha coescrit un musical d’èxit al West End com és Matilda, en cartellera de forma ininterrompuda des de fa diverses temporades, i l’any passat Carey Mulligan va protagonitzar el monòleg que ens ocupa. A casa nostra, també s’han encarregat de l’obra dos dels grans del nostre panorama teatral. Així, Joel Joan signa la direcció cedint tot el protagonisme a l’actriu, despullant l’escenari i centrant tots els recursos en la interpretació i el text. D’aquesta forma, aquest minimalisme juga a […]

Es tracta d’un text «brutal» en forma de monòleg escrit per Dennis Kelly, protagonitzat per Anna Sahun que encarna una dona valenta i intel·ligent, que explica la seva vida tal com la sent. Una història de suspens amb tocs d’humor que exposa una crua realitat amb contundència. Dirigida per Joel Joan es pot veure a La Villarroel dins del GREC 2019 Festival fins al 7 de juliol. NENES I NENS qüestiona l’equilibri de poder entree els sexes i aconsegueix fer trontollar les nostres conviccions. Ella és una dona emprenedora, valenta, que no acota el cap davant les adversitats. Està casada amb un paio espavilat amb qui ha acabat tenint dos fills. La gran vol jugar a arquitectes i construeix edificis […]

Dos amigos algo más que amigos están atrapados en una azotea durante la noche de Sant Joan. No es casualidad que el Tantarantana haya decidido reponer esta interesante propuesta en pleno inicio de verano y semana del orgullo LGTB. El escenario es la azotea del teatro, literalmente. Esta elección nos ayuda a entrar en la piel de los personajes que mediante su historia nos hablan de amor adolescente y búsqueda de identidad. Una búsqueda que es especialmente conflictiva, por desgracia todavía, cuando tu identidad sexual no se corresponde con la norma. Después de atracar una gasolinera y huyendo de la policía llegan a esta azotea con un ridículo botín, una bolsa de coca y una botella de whisky. Atrapados en […]

Hace ya cinco años que, con Ricard de 3r, muchos descubrimos a Quim Àvila como joven gran promesa de la interpretación. Pasado este tiempo, los montajes de la Kompanyia del Lliure, un buen puñado de retos y estimulantes personajes por medio, resulta un verdadero placer, para los aficionados al teatro que hayan seguido de cerca su trayectoria, volverlo a ver protagonizando un monólogo dramático de gran carga emocional. Bajo la dirección de un audaz Iván Morales, con la mirada ya habituada a diseccionar los tormentos juveniles, el montaje es un puñetazo sobre la mesa que hará tambalear las conciencias de muchos espectadores. Probablemente, más allá de un Quim Ávila pletórico, lo mejor de la propuesta es la densidad que logra […]

Minut 1. Tot un paisatge conegut: entrada a la sala de teatre, seure’s a la cadira, fosc i llum a l’escenari. Minut 2: ja te n’adones que serà una experiència molt diferent si vens amb les expectatives de veure teatre a l’ús. Minut 3: Et fas plenament conscient que comença tota una experiència per a tots els sentits. Minut 4: a deixar-se portar i fluir amb la proposta, composada per múltiples petites propostes, i del que va sorgint amb les entrades i sortides, no sols dels actors i l’actriu, sinó també d’un públic actiu que posa la seua part “d’actor/ actriu” en aquesta composició. Una proposta arriscada, molt cuidada i equilibrada, pel que és fàcil entrar en la complexitat que […]

Ahir dimarts dia 25, va ser per a nosaltres el primer espectacle del GREC 2019 al Teatre Romea, es tracta de CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS, espectacle que s’estrena oficialment el dia 3 de juliol. El mes d’abril del 2017 el dramaturg estatunidenc Lucas Hnath va estrenar a Broadway una segona part de Casa de nines, d’Henrik Ibsen. Casa de nines és un drama ambientat a Noruega en el qual la Nora no volia acceptar el paper submís que el seu rol d’esposa i mare li atorgava. Aquella obra acaba en el moment en què la Nora decideix marxar deixant enrere un marit i tres fills de curta edat. Una obra escrita a finals del segle XIX que reflexiona […]

Al mes de desembre de l’any passat va tenir lloc la roda de premsa (vegeu l’enllaç) de presentació d’IMPARABLES, la proposta musical protagonitzada pel quartet Mèlt amb la narració dramatitzada, direcció i interpretació d’Òscar Orbezo. No vam poder anar a El Molino on es va estrenar, i fins ara, al mes de juny, no hem pogut anar a veure l’espectacle al Teatre Poliorama. Una proposta descrita com un viatge en el temps i la música, on el punt de partida són els Cors de Clavé i a partir d’allà viurem, d’entre altres èpoques, els cabarets de Barcelona dels anys 20, la Catalunya republicana, la Guerra Civil, la vaga de tramvies, el consultori de l’Elena Francis, la visita dels Beatles, la […]

Una terraza la noche de San Juan, dos chicos jóvenes que se esconden de la policía después de robar en una gasolinera. Uno tiene antecedentes y está pendiente de un juicio. El otro es su amigo y, quizás, algo más. Mientras esperan en la terraza, acompañados de botellas de alcohol y una bolsa de coca, empiezan a rememorar cosas que han vivido juntos y otras que no y que los exponen ante el otro. La terraza del Àtic 22 con la puesta de sol es un marco incomparable para desarrollar esta historia de John O’Donovan bajo la dirección de Alberto Día. No se necesita más para que los dos personajes, aparentemente autosuficientes y endurecidos por todo lo que han vivido, […]

Divendres 21 de juny al Onyric Teatre Condal vam gaudir d’un concert “de reclinatori” amb Gerónimo Rauch que va estar acompanyat al piano per Sergi Cuesta. Gerónimo Rauch és un cantant i actor nascut a Buenos Aires l’11 de febrer del 1978. Es va donar a conèixer a Espanya amb la seva interpretació de Jesús a Jesucristo Superstar, el paper femení de Mary Sunshine a «Chicago» i més tard interpretant a Jean Valjean a «Les Miserables«. Nosaltres a Gerónimo el vam poder veure en el paper de Jean Valjean al Teatro Lope de Vega a Madrid el març de 2011 (veure ressenya) i al Barcelona Teatre Musical (veure ressenya)… (potser un dels teatres més desaprofitats del món !!!!) l’octubre del […]

Durant els anys 30, J. B. Priestley va explorar en tres de les seves obres l’interès que li va despertar la temàtica que envolta el temps, posant el seu granet de sorra en la ciència ficció que es publicava en aquella època. Així, a diferència d’altres propostes del gènere, el seu tractament esdevé clar de cara a l’espectador, exposant el tema de forma entenedora i permetent seguir el fil de l’obra en qualsevol moment. No obstant, la seva excessiva durada i el seu lent desenvolupament poden arribar a ser un problema, encara que en el seu conjunt l’obra no arribi a fer-se del tot feixuga. De fet, al meu parer, s’estira en excés el misteri present en la primera part […]

Montar un Auto Sacramental (obras moralmente aleccionadoras) del sXVII en el sXXI es muy arriesgado. Quedan muy lejos de nuestros referentes y habría la tentación de querer contemporizar tanto que terminen perdiendo su esencia. He oído, por ejemplo, que este interesantísimo El Gran Mercado del mundo de Calderón de la Barca en el TNC es fallido porque no refuta el discurso religioso del texto. Hombre, se me hace difícil refutar que es mejor que se imponga el bien al mal, la verdad. Hubiera preferido El gran teatro del mundo, la verdad, pero se supone que han querido evidenciar los males de los capitalismo que todo lo puede comprar, parece que olvidando que elegir el bien o el mal es voluntad […]

Més enllà de l’atractiu del fenomen déja vu que a totes, en un moment o altre, ens ha cridat l’atenció, i més enllà que tingui, o no, una explicació científica, l’interessant de l’última proposta de la Perla 29 és la possibilitat d’observar uns personatges que, de sobte, són desestabilitzats i apartats d’allò convencional que acostuma a controlar el seu dia a dia. Permeta també al públic reflexionar al voltant del nostre curs vital com a fabricant de records i de com, cada cop més, som conscients que ho fem. Es fàcil que Sergi Belbel, que signa una posada en escena brillant, s’hagi identificat amb el doctor (Carles Martínez) com a encarregat de desestabilitzar uns actors i unes actrius que han […]

No he leído el libro de Jame Rhodes en el que denuncia y explica los abusos sexuales que sufrió de pequeño. No conocía tampoco muchos de los detalles de su dura trayectoria vital, ni soy un seguidor habitual de su carrera como pianista. Supongo que como yo habrá más espectadores a los que les pasará lo mismo, pero hay que reconocer que el espectáculo va más allá de la figura de Rhodes e incluso del tema de los abusos. El espectáculo habla de cómo enfrentarse a los demonios personales y de cómo salir del pozo, ya sea aferrándose a la música o a cualquier estímulo esperanzador. Es por eso que el protagonista es a veces el mismo Rhodes y a […]