Recomendaciones

Ahir era nit d’estrena a la Sala Versus Glòries, i malgrat el «diluvi» que va caure a casa nostra, vam fer cap, juntament amb una trentena mes de persones, per gaudir d’aquest HAMLET de la companyia Bambalina Teatre Practicable. Bambalina Teatre s’autodefineix com una companyia en una contínua recerca de la identitat del titella. Fundada el 1981 a la Vall d’Albaida (València) amb el nom original de Bambalina Titelles. En el seu repertori figuren propostes com Quixot, Cyrano de Bergerac, El geperut de Notre Dame o La Celestina; aquest últim es va representar en aquesta mateixa sala la temporada passada i malauradament no la vam poder encabir a la nostra agenda. Ara, sortosament han decidit presentar una versió del clàssic […]

Més enllà de les interpretacions polítiques, socials, religioses o metafísiques que puguin fer-se de l’obra de Beckett, a l’espectador del muntatge de Ferran Utzet li crida l’atenció, d’entrada, un parell de coses: en primer lloc, la humanitat dels dos protagonistes, Vladimir i Estragó, que no sembla que representin una tragicomèdia, sinó, més aviat, una comèdia que es converteix en tragèdia, i una tragèdia que es converteix en comèdia. Pol López i Nao Albet salven el risc de la desesperança i de convertir el “Godot” en quelcom soporífer perquè ajusten les seves interpretacions en clau clown (un Albet a mig camí entre Keaton, W. C. Fields i Jerry Lewis, en el conflicte ancestral de l’ésser humà amb els objectes) per a […]

Perquè la pornografia és tant addictiva? Perquè les dones també som grans consumidores si sempre tenim el paper de submises?, moltes vegades poc identificat amb la realitat… Porn is on, descontextualitza la pornografia, ja que normalment es troba en un ordinador privat acompanyat de poca llum, un llit o un lavabo. Portar aquests temes al teatre ens planteja la necessitat que hi ha de parlar-ne, moltes vegades eclipsat per la vergonya i tabús que emmarca aquesta realitat. Una obra que neix a partir d’un treball de recerca documental i escènic, que ens dóna com a resultat: una protagonista que ens explica “el seu testimoni”. Una posada en escena crítica i realista, que exposa l’ús de la dona a la pornografia […]

Steven Berkoff vol fer de la paraula una arma. En l’obra Decadència trobem un ús particular del llenguatge, de to irònic. Versos amb la sonoritat de l’alta burgesia, però amb rimes pobres i barates, decadents. Un retrat crític, mordaç i carregat d’humor negre de la classe dirigent. Un estil de vida ple de vicis: el pensament neoconservador. Un matrimoni, Sybil i Steven, i en conseqüència amants, un excés que porta a la més vulgaritat. La seva preocupació: follar. Sybil procedent de la classe burgesa treballadora, mentre que Steve segueix el llinatge familiar. Un amant del mateix món que Steve, un altre, de la classe treballadora, que anhela arribar a la classe superior. Carles Martínez i Míriam Alamany són els intèrprets […]

Comedia de éxito mundial de Michael Frayn con una relación especial con Barcelona donde se ha representado en diversas ocasiones. Admito que no la había visto nunca a pesar de que las obras de teatro sobre el teatro, desde los musicales clásicos (42nd Street) al metateatro más actual (Infàmia) siempre nos cautivan a quienes somos «sólo» espectadores. A estas alturas todos conocemos la peculiar estructura de Pel davant…: una torpe compañía de teatro que representa un vodevil igual de cutre. La novedad es que en esta comedia loca y efectiva vemos qué hacen (y les pasa) en escena (delante) y también entre bambalinas (detrás), y como las relaciones, enredos, peculiares personalidades, buenos y malos rollos … ., tras el escenario […]

Nada más comenzar ya nos queda claro que esta producción tiene el sello indiscutible de Julio Manrique que, una vez más, funde el mundo teatral con la narrativa cinematográfica. Una escenografía potente, llena de vida y colores, con un diseño de luces estudiado al milímetro hace que empiece la magia: la caravana que preside el centro del escenario se convierte en el lienzo de las proyecciones visuales y lumínicas que dan la bienvenida a esta historia de Jez Butterworth. Y con estas proyecciones, letras introductorias de la aventura que empieza, otro elemento indiscutible de Manrique: el proyecto musical y sonoro que envuelve el espectáculo. Que el inicio sea la voz de Elena Tarrats, a capela con una pequeña ayuda musical, […]

Un monòleg sobre la vivència d’Ada Vilaró, que es va estrenar al Festival TNT i ha estat representat a la Sala Beckett dins de la 18a edició del Festival Escena Poblenou i formant part del cicle «Memento Mori. Recordem-nos de morir», sobre la mort, tema que la Beckett ha convertit en l’eix central de la temporada. Una proposta que comença de forma contundent, amb una interpel·lació directa i una pregunta «però que ens passa?» No estem contents amb el que som, no estem contents amb com som, no estem contents amb el que fem … però que ens passa? Hem de somriure, hem d’estar contents, hem de triomfar, hem de fer, hem de tenir, hem d’estar sempre bé … però […]

No havia vist encara Esperant Godot o Tot esperant Godot. L’obra més coneguda de Samuel Beckett i que podem gaudir aquests dies a la Sala Beckett. Ens trobem amb dos protagonistes absoluts Vladimir i Estragó esperant amb tots nosaltres l’arribada d’un personatge desconegut; un tal Godot. Amb aquesta premissa, s’inicia quasi dues hores de magnífica interpretació que entra en un món totalment absurd. L’absurditat està present en els dos personatges, en els seus diàlegs i en la mateixa situació. Amb un escenari panoràmic i amb una petita roca i un arbre; els actors omplen l’escenari amb la seva actuació i l’absurditat dels protagonistes. Hi ha moments que els personatges de Pol i Albert s’apropen als còmics del cinema mut. Oliver […]

Iba con reparos, cierto. Había leído que cuestionaba el canon y exigencias estéticas imperantes. Vaya, más de lo mismo y encima oír por parte de una mujer muy atractiva lo duro que es serlo (a los feos nos repatean las quejas por soportar la belleza). Pensé en la adaptación cinematográfica de Frankie y Johnny donde – quizás- la mujer más hermosa del mundo, Michelle Pfeiffer, pretendía ser alguien insignificante con problemas para gustar (en teatro fue Kathy Bates…). El estándar de calidad de la sala y el nombre de Bàrbara Mestanza (Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa), directora y cocreadora, me animaron a ir. Suerte que lo hice. Una propuesta cáustica por no decir demoledora, crítica con los […]

Un Godot que perd el Tot, aquest cop traduït pel poeta Josep Pedrals. Són matisos que actualitzen el text a l’avui, però no podem negar la contemporaneïtat del llenguatge de Beckett, dels temes. Totes aquelles persones directores que han intentat portar Esperant Godot a escena han patit amb les acotacions del dramaturg irlandès. Ferran Utzet no s’hi baralla, aconsegueix jugar amb elles, estira per diferents llocs; moviments més bons que d’altres, però en cap moment dominat. Un text ple de mines, difícils de trobar. Un humor que brolla fàcilment, amb un excés de protagonisme; s’oblida allò que passa entre els llargs silencis, difícils de trobar en l’espectacle. Malgrat encasellar el senyor Beckett com a teatre de l’absurd, trobem com Utzet […]

El títol ja ens diu molt: assistirem a una fusió cultural. Com és viure lluny de casa, a un lloc amb una cultura diferent? I més concretament: com és viure a Catalunya venint de Mèxic? Aquí tothom ens sentim identificats en alguna de les propostes que fan i interpel·lats. Sigui com a catalanes, com a mexicanes, com a migrants de prop o de lluny, hi ha particularitats i generalitats. De fet en l’obra n’hi ha històries i vivències personals que, quan compartim, veiem que són col·lectives i, fins i tot globals. Amb una escenografia i un vestuari colorit, treballat però al mateix temps senzill viatgem d’escenes més realistes a d’altres més metafòriques. A través de cançons en directe de composició […]

Nou muntatge teatral de KRÀMPACK, que ha tornat als escenaris 25 anys després de la seva estrena. En 1994 s’estrenava en el Festival de Teatre de Sitges, aquesta comèdia de Jordi Sánchez que van protagonitzar el mateix Jordi Sánchez, en Joel Joan, l’Eduard Fernández i la Mònica Glaenzel (després Ester Formosa). Va assolir un gran èxit de públic i es va representar durant quatre temporades a la Villarroel. Va guanyar el Premi de la Crítica de 1994 i el Premi Max l’any 2003. Fins i tot, l’any 2000 es va estrenar la versió cinematogràfica dirigida per Cesc Gay. Aquesta proposta va ser l’embrió de l’aclamada sèrie de televisió «Plats Bruts». Ara, aquest nou muntatge, en una producció de White Moose, […]

Aquest cop he de dir que hi tinc dues valoracions d’aquest espectacle, i així ho intentaré explicar … El Circo de los Horrores ha tornat a Barcelona amb l’espectacle Apocalipsis i aquest cop he anat a veure-ho i a deixar-me sorprendre a través d’aquest circ i teatre d’impacte tal com s’anuncien. Amb aquest fil conductor ens presenten uns números de ‘circ’ diferents del que hem vist. És pur espectacle que agrada i molt al públic assistent. Però… Anem preparats, no és un circ com hem vist últimament. És directament un espectacle amb molta adrenalina en vena que comença directament quan tenim el bitllet a la mà i entrem a la seva carpa. El primer que em crida l’atenció es l’entregat […]

Vaig aprendre a canviar les marxes d’un cotxe en un 600. Deuria tenir uns 10 o 12 anys. Els meus pares van llogar-ne dos a Mallorca, per poder recórrer l’illa amb uns amics. La meva mare feia poc s’havia cremat la mà i part del braç cuinant, i jo li canviava les marxes. Històries familiars. Ara, amb la cinquantena passada i la meva mare a prop dels 90, les històries familiars són el pa nostre de cada dia. Són allò que expliquem als amics quan fem una cervesa. Ja no parlem de bolquers talla 6 mesos. Però ens preocupem dels nostres pares igual que ho vam fer dels nostres fills. Què mengen, amb què es distreuen, amb qui van. A […]

“Rhümia” és la segona part de la trilogia clownesca que es va iniciar en el Festival Grec de 2014 amb l’espectacle “Rhum”, un muntatge que va néixer com un tribut al pallasso “Monti” , Joan Montanyès, fundador de la companyia Monti & Cia. Un homenatge dins l’homenatge a l’ofici del pallasso i al món del circ “Rhümia” neix de la continuïtat per l’èxit obtingut amb “Rhum”, però tot i que es tracta d’una creació teatral totalment independent , segueix mantenint-ne la mateixa tònica: música en directe, cançons, jocs de paraules, teatre de clown, bromes, acudits, gamberrades, confeti i números còmics divertidíssims amb els que no pots parar de riure. Tret del músic, clown i artista plàstic Mauro Paganini (el senyor […]