Recomendaciones

L’únic moment que ha existit des de sempre és ara, no hi ha res més, fins i tot allò que crèiem que succeïa en el passat succeïa ara, i així seguirà tota l’eternitat… De la mateixa manera que en “La vida es sueño” de Calderón de la Barca, en Segis i en Daniel ens endinsen en el seu món, que també és el nostre, i ens parlen de temes de contingut filosòfic, com el dubte, la sort, la realitat, el perill, l’herència genètica, la mentida, els somnis, la vida… Ens parlen del que sembla i no és, del que no és i ho sembla. Del dubte de la vida, el d’un mateix, del aquí i del ara, i de les […]

Sóc el vent del dramaturg noruec Jon Fosse dirigida per Marc Chornet .Dos personatges sols en una barca. Parlen. D’allò que veuen. D’allò que són. Potser d’allò que eren. Potser d’allò que va passar. Potser del que està passant. Potser del que passarà.Aquest diumenge va ser el dia Mundial de la Salut Mental, i no vaig escollir millor dia per anar a veure aquesta obra de teatre. Un text que parla sobre el suïcidi d’una forma molt natural.Dos homes en un vaixell conversen sobre alguna cosa que va ocórrer, alguna cosa que va fer un dels dos. En principi no diuen res especial, van amb frases curtes i ens van introduint en el tema. Tots dos tracten de desgranar diferents […]

Para muchas personas, con una cierta edad, esta producción les devolverá a los años 80 y a la película que provocó este fenómeno, que después se convertiría en una serie y finalmente llegaría a los teatros como musical. Los más jóvenes seguramente han visto más de un remake o alguna serie inspirada en la misma trama (Us paso adelante). Y eso es lo que encontrarán en el teatro, al historia de unos estudiantes de danza, música e interpretación que lucharán por entrar y graduarse en una famosa escuela de artes de Nueva York, con tropiezos, desilusiones, mucho esfuerzo y más de una pérdida durante el camino. Con unas coreografías trabajadas al milímetro que quieren captar las emociones y sentimiento de […]

Tenemos tendencia a exigir a los musicales que se hacen en nuestra casa que sean un reflejo de aquellos que se hacen en grandes escenarios mundiales como Broadway o el West End. Teniendo en cuenta la inversión y la cultura de musicales que hay en estos dos lugares, no es de extrañar su dedicación, hecho que aquí no se puede comparar. Dicho esto, este es uno de los musicales imprescindibles de la temporada, no solo por la historia -ampliamente conocida por todo aquel que haya visto la película del 2000- sino por todo el montaje encima del escenario, la música en directo y la espectacular interpretación de todos los niños y niñas que forman parte de la producción. Recapitulemos en […]

Primero fue la película de Alan Parker (1980), dos años más tarde la famosa serie de televisión, y ya hacia finales de la década de los ochenta llegaría la versión musical de Steve Margoshes y Jacques Levy. De todas las versiones, quizás la teatral es la más floja. Le cuesta presentar los personajes, y pierde todo el primer acto apuntando temas pero sin aportar ningún conflicto dramático de interés. Lo deja todo para la segunda parte, que acaba acumulando una serie de tramas que no pueden desarrollarse bien y que dejan la sensación de ser una excusa para rellenar los números musicales. En Barcelona ya se hizo una adaptación de esta obra en el 2004, con dirección de Ramón Ribalta […]

Avui, Dia Mundial de la Salut Mental, vaig a veure Sóc el vent, un text de Jon Fosse, dramaturg no tan conegut a casa nostra, però de gran prestigi al seu país, Noruega, i tot el nord d’Europa. La referència al dia té a veure amb el retrat que fa Fosse de l’esperit humà. Protagonista i antagonista semblen sintetitzar-se en dues cares d’una mateixa moneda. Dues forces oposades que es necessiten i es repel·leixen, que es complementen i entren en conflicte, com el bé i el mal, l’esperança i la depressió, la malaltia i la sanitat. El mar —el món— els envolta. Un contenidor infinit, tan bell com perillós, lligat a la nostra existència de manera indefugible, tot i que […]

Fama, el musical versió d’èxit internacional, el fenomen de la cultura pop sobre la llegendària escola secundària d’arts escèniques de Nova York.Un títol inconfusible de la inoblidable franquícia de cinema i televisió, Fame The Musical. És el que passa amb algunes obres, a vegades t’agrada més el record que et porta (o el que t’explica) que el que realment veus a l’escenari. En aquest cas és el que em va passar. Vaig gaudir-ne molt durant la funció, recordant els personatges, la música, el número final. Tot i ser una funció prèvia, abans de l’estrena oficial (i que no tot estava funcionant al 100% i es va notar en alguns moments) va ser un regal en l’àmbit visual, una experiència meravellosa […]

Produïda per Versus Teatre i escrita i dirigida per Virgínia Sánchez, l’obra ens presenta la relació entre dos germans, l’Aitor (Òscar Jarque) i en Toni (Carlos Martinho), que després de cinc anys sense mantenir cap mena de contacte entre ells, es retroben per l’enterrament del seu pare. “El temps que conta” neix de la necessitat de trobar un sentit a cada instant de la nostra vida, de valorar el temps que tenim per viure-la i de la importància de la nostra existència. Durant l’hora i deu que dura l’obra descobrirem les pors i neguits de cadascun d’ells. Por al compromís, al fracàs, a estimar, a la soledat, als vincles,… Pors que finalment queden del tot resoltes dalt de l’escenari. Tot […]

En este momento esta obra está de gira por Catalunya. Yo había leído alguna crítica y tenía miedo de ver una historia sobre unos hechos vividos recientemente (los atentados de la Rambla, el referéndum, el 155 y las manifestaciones tras la sentencia de los presos políticos) y que todos recordamos muy bien. No necesito que me expliquen mi propia historia, no me hace falta que me los interpreten cuando cada uno de nosotros tiene su propia opinión. Pero me he fiado de la experiencia de Jordi Casanovas en argumentos de tipo político y la capacidad de Ferran Utzet como director. El tema era peligroso, pero ellos eran garantía de seriedad. Ha sido una agradable sorpresa. Es una “historia de comedor” […]

Espíritu es un espectáculo de Santi Rodríguez y es tan emocionante como la vida. En un segundo todas las emociones fluyen y puedes pasar de la risa, a emocionarte y casi llorar al mismo tiempo. El monólogo está muy bien hilado y pasa de un tema a otro de manera casi orgánica o natural. Entré sin saber que me iba a encontrar (como siempre), ya que sabéis que odio leer la sinopsis y al salir lo he hecho en paz, como si me hubiese quitado un peso de encima, como si alguien (que es Santi) me hubiese dicho todas las cosas que necesitaba escuchar. Tras todo lo que hemos pasado y hemos acumulado (no sólo en dos años, sino con […]

El sisè espectacle de la Companyia Laboratorio Teatre no va de la vida de qui va ser el primer president socialista escollit democràticament a Xile — i enderrocat a trets, tres anys després per qui acabaria sent el Franco, el Mussolini o el Hitler xilè. L’espectacle va, justament, de Xile i la seva història; de tots els personatges que en van ser protagonistes, com a botxins, herois o víctimes: el mateix Pinochet, Víctor Jara, Pablo Neruda o Salvador Allende, figura sobre la qual centrifuga l’espectacle. Un espectacle que porta el segell inconfusible de Jessica Walker i la seva troupe d’alumnes, seguidors, fidels deixebles que es comprometen amb la seva forma única i personal, passional i visceral de fer teatre. Una […]

Aquest cop tornem al Teatre de l’Aurora. Un bon inici de temporada per començar amb la nova programació de l’Aurora. Referent a “Ocaña, reina de Las Ramblas” ja el vaig veure al Goethe Institut de Barcelona quan encara era “Coplas por Ocaña” , posteriorment el vam estrenar als Terrats en Cultura de Coincidències (tot un èxit) i ara el tornem a veure. Si la primera vegada vaig sortir bocabadat, tornar a veure a Joan Vazquez no ha estat per menys, Només puc dir que és una bèstia escènica del teatre musical i així ho he pogut comprovar en els darrers anys. Aquest cop ens situa en els 70 i principis dels anys 80 per posar-se en la pell del performancer […]

El noruego Jon Fosse es una auténtica institución literaria en su país. Novelista, poeta, ensayista, y también dramaturgo. Ha obtenido varias distinciones, es un eterno candidato al Premio Nobel, ha sido traducido a 40 idiomas y su teatro se ha representado por todo el mundo. En Barcelona, sin embargo, su presencia se ha visto relegada a unas pocas piezas: Hivern, vista en La Seca, y I am the wind, la versión inglesa de Sóc el vent que nos trajo Patrice Chereau en el Festival Grec del 2011. Un bagaje quizás un poco corto para poder conectar con un autor que muchos califican como el Beckett del siglo XXI. Tengo que confesar que a mí me ha costado mucho entrar en […]

Combat de negre i de gossos de Bernard-Marie Koltès amb direcció de Roberto Romei és la història d’un africà mort a mans del seu cap que ens acara a l’opressió que ha estat motor del colonialisme i que encara és present a la nostra societat, on la violència que exercim ens obliga a viure en la por i en un exili permanent. Una obra molt política i a la vegada molt humana. Sobre la por del personatge sobre un problema, i com enfrontar-se. A més crea una capacitat de violència davant la incapacitat per poder sortir-ne. Parla d’una part política però no dintre de l’estat, sinó un enfrontament polític a escala humana. Aquesta obra és un relat força dur sobre […]

La foscor de Foscor és la de la incertesa sobre el futur, la de la confusió, la del desconegut, i és, sobretot, la foscor del teatre. Té quelcom de kafkià el text de Jan Vilanova, amb personatges atrapats en una mena de xarxa de l’absurd, enganxosa i capciosa, de la qual és tan difícil deslliurar-se que, finalment, un desisteix i perd la voluntat. També té alguna cosa de buñuelià i de El ángel exterminador i aquella pugna entre el desig i la voluntat que, en aquest cas, empeny i reté, a la vegada, el personatge que interpreta Dafnis Balduz. La posada en escena de Clara Manyós atorga tot el pes als dos intèrprets que, amb el seu treball gestual i […]