Recomendaciones

Todos hemos vivido en algún momento una reunión entre padres, madres y profesores/as. Como tales o como propios alumnos. Pueden ser reuniones de seguimiento y evaluación rutinarios o encuentros para hablar de algún problema o dificultad que tenga el alumnado. Y en estas reuniones se espera cordialidad, entendimiento y predisposición para escuchar qué dirá el/la educador/a y actuar en consecuencia. Pero, ni todas las escuelas actúan igual, ni las personas que se reúnen en estos encuentros son siempre lo que se espera. Este es el punto de partida de esta obra. Ray (Pol López) se reúne con Brian (Pau Roca) y Sarah (Carlota Olcina) para hablar sobre las dificultades de aprendizaje que tiene su hijo. Lo que empieza siendo una […]

A las niñas y niños les llaman mucho la atención los grandes objetos y si además hablan y se mueven, se quedan boquiabiertos. Es el caso de un enorme libro que ocupa medio escenario, que habla, abre la boca y mueve sus enormes ojos. Es tan sorprendente como la historia que explica y que el pequeño público reconoce muy bien porque forma parte de su realidad actual. Una bruja llamada Virus no cree en los cuentos y ha contaminado un libro cuya enfermedad se manifiesta con estornudos frecuentes. El enigma lo tienen que resolver dos charlatanes que van por los pueblos vendiendo un elixir para crecer el pelo. David Àvila y Albert Gràcia son los directores de esta divertida pieza […]

L’escola Aules · Arts Escèniques produeix aquest musical de petit format inspirat lliurement en l’Òpera dels Tres Rals” de Bertolt Brecht i Kurt Weill. Ells però, ens diuen que és l’homenatge d’un homenatge, l’adaptació de l’adaptació. La proposta sorgeix per encàrrec de Daniel Anglès, director de l’escola Aules. Arts Escèniques, de portar-la a escena, el que havia estat la segona pràctica dels alumnes de 4t que es van llicenciar el passat curs 19/20 “Antiòpera de les oblidades” és un musical escrit i dirigit per Marc Chornet amb composició musical de Neus Pàmies i Gerard Marsal, i de vuit alumnes que acaben de finalitzar el seu recorregut professional d’arts escèniques a l’escola, Alexandre Ars, Àngels Cervelló, Ferran Enfedaque, Laura Font, Clara […]

El Cicle #jotambé, dedicat a les violències de gènere i estructures de poder, arriba a la Sala Beckett amb “Sota la neu”, una obra escrita i dirigida per Anna Llopart, i protagonitzada per Àlex Casanovas, Laura Conejero i Paula Malia. Tres grans actors. Tres grans interpretacions. Una menció especial per la Paula Malia, per la seva brillant interpretació en el paper de l’Alícia, el personatge principal de l’obra, que veurem com evoluciona psicològicament a mida que avança la història. Una evolució que passa per l’oblit, la desmemoria, la descoberta, la presa de consciència, la redescoberta i finalment l’enfrontament. De fet, els principals personatges són dos, en Víctor i l’Alícia, dos germans bessons, tot i que en Víctor no està en […]

Aquersta setmana he tornat a les aules, i tot gràcies a la proposta de La Villarroel amb Classe. Una proposta de Sixto Paz sobre com afrontem les dificultats: a l’escola, a la vida, on sigui. Amb la direcció de Pau Carrió i un repartiment format per Pol López, Carlota Olcina i Pau Roca. És una obra sobre la funció dels mestres o com ens pensem que hauria de ser, però a més hi ha molt més en aquesta obra. Ens parla de l’acceptació d’un mateix, del bulling escolar, de la funció dels pares (i família) per educar als fills, els problemes dels mestres,… No deixa de ser una comèdia, amb tot el rerefons que hi ha, i segurament quan veiem […]

Fa temps que el teatre documental està, de manera més o menys present, als nostres escenaris. I el millor d’aquesta circumstància és veure com evoluciona, a través de variacions escèniques cada vegada més diverses que amplien les bases d’aquest gènere. El que fa, per exemple, Àlex Rigola amb aquesta exposició minuciosa dels fets i la intrahistòria del cop d’Estat que és 23-F és un joc curiós entre forma i contingut. A partir de la idea de la celebració del 40 aniversari de l’esdeveniment, ambienta la peça com si fos una festa infantil, amb globus, begudes, espelmes, pastís, disfresses i uns actors amb llibertat per entrar i sortir de la serietat del relat. L’adaptació de la novel·la de Javier Cercas (Anatomía […]

Després d’una trajectòria d’una mica menys de 10 anys, la productora Sixto Paz ha aconseguit consolidar-se gràcies al seu bon ull a l’hora de triar textos contemporanis. Combinades amb dramatúrgies de Jan Vilanova, el grup capitanejat per Pau Roca ha estrenat obres de Nick Payne, Duncan MacMillan, Lucy Prebble, Neil LaBute o Philip Ridley, entre altres, aconseguint grans resultats però, sobretot, posar de relleu temes universals des d’una perspectiva contemporània que interpel·la. Classe és un muntatge molt en aquesta línia. Una peça que obre debat i reflexiona sobre l’educació i les diferències socials, dins i fora de les aules, segons els privilegis de cada individu. La direcció escènica de Pau Carrió és honesta i sap posar-la al servei del conflicte […]

Com reaccionaríeu si us diuen que el vostre fill està baixant el rendiment a classe però tu no notes el mateix a casa? Jo no sabria què dir-vos, perquè no he tingut la sort de viure l’experiència de ser pare encara… Però sí que es pot empatitzar amb les dues figures: la del mestre i la dels pares. Això és el que pretenen els tres protagonistes de Classe, convèncer als altres dos que el que ells pensen és el millor per un nen de 9 anys anomenat Jayden. El públic es troba amb el dilema d’entendre les complicacions de ser mestre i la faceta més sobreprotectora de ser pare o mare. Una reunió de seguiment que acaba esdevenint un partit […]

Vaig triar aquesta proposta per l’autor de l’obra, l’Ivor Martinic, un jove dramaturg croata que vaig descobrir farà uns tres anys a l’Off de la Villarroel amb l’obra de teatre independent “Mi hijo sólo camina un poco más lento”, de la que en vaig sortir fascinada. https://es.teatrebarcelona.com/recomendacion/mi-hijo-solo-camina-un-poco-mas-lento-neus-monico-fernandez-112628 Malauradament, aquesta vegada no he sortit gaire convençuda de la proposta, experiència, espectacle, obra,… a la que personalment classificaria de work in progress o assaig general d’una obra que s’està gestant. He sortit del teatre sense cap mena de sensació, ni positiva, ni negativa. El que he vist no m’ha transmès res, tot i que haig de dir que el tema era força interessant. “Sería una pena que se marchitaran las plantes” parla […]

Los amantes de los musicales no se pueden perder este maravilloso viaje por la historia de musicales en los que ha participado Patricia Paisal. Ha sido un resumen de los mejores momentos de muchos de ellos: La Bella y la Bestia, Cats, Los miserables, Pegados, Rent, Sister Act, Poe… Los que no son tan amantes encontraran una rendija para introducirse en lo bueno y lo mejor del género. El hilo conductor ha sido el relato de su historia personal y profesional. Son 20 años de escenarios en teatro musical, cargados de anécdotas, de dificultades para conseguir un papel, de éxitos, de recuerdos. Y todo lo explica desde el humor de tal manera que el público interrumpía con sus risas, comentarios […]

Les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i l’ús que en fem d’elles ha generat nous dilemes ètics que està molt bé que el teatre abordi. La vida pornogràfica, en aquest cas, explora un interessantíssim punt de partida: ¿és lícit gravar els moments de la vida d’un fill (fins i tot els més íntims) per tenir-los com a record? Aquest plantejament genera un conflicte dialèctic fascinant que oscil·la entre la discussió moral, l’humor negre i un costumisme familiar tan real que incomoda. Principalment, Carles Mallol, que ja va estrenar Mata el teu alumne també a la Sala Flyhard, ha encertat de ple en aquest tema que no té una resposta clara, però que, portat a l’extrem, aconsegueix qüestionar moltes de […]

El més enriquidor de donar veu i espai a les noves generacions de creadores i creadors és que aporten una mirada fresca i trencadora sobre temes que, fins ara, no s’estaven qüestionant prou o només s’havien tractat de manera superficial o tangencial. Un bon exemple és el de la companyia Afflictus que, després d’explorar el cantó fosc de l’amor a Only Love Can Hurt Like This, ha decidit abordar, en aquesta ocasió, les diverses formes de viure les relacions i la vulnerabilitat que sentim quan estimem. Per fer-ho, el grup exposa una sèrie d’experiències doloroses, frustrants o insatisfactòries amb gran honestedat, naturalitat i sentit de l’humor. A vegades, la proposta és dispersa i algun dels seus fragments (com la interacció […]

“Classe” és un text escrit a quatre mans per Iseult Golden i David Horan, traduït i dirigit per Pau Carrió i interpretat per tres grans actors Pol López, Carlota Olcina, Pau Roca, que ens parla de la importància en mantenir una bona relació comunicativa i directa entre els pares dels alumnes i els mestres de l’escola. De com és de difícil avui en dia parlar amb alguns pares quan es presenta un problema en l’aprenentatge o en l’actitud del seu fill. Ens parla de la no acceptació, de retrets i acusacions; de culpabilitat i del fet de no voler admetre que hi ha un problema. També ens ensenya que els principals perjudicats són els fills, i que ells no en […]

Let me down slowly, que ganó el premio del Público en la última Mostra de Teatre de Barcelona, nos habla de las relaciones de pareja en la época actual. Personas jóvenes que huyen del amor romántico -o no- y que encuentran en el poliamor y otras experiencias similares un refugio provisional. Cómo era de esperar es una obra con muchos mensajes de móvil, muchos encuentros de Tinder y Grindr, muchas alternativas al amor convencional, etc. Pero en el fondo de todo hay los mismos miedos a enamorarse, las mismas inseguridades y las mismas dudas que han tenido generaciones anteriores. Incluso hay alternativas similares, pero con nombres diferentes. Quizás la particularidad es que aquí hay un mensaje final esperanzador, un canto […]

La burguesía catalana, y supongo que la de muchos países occidentales, ha tenido tradicionalmente sus castigos. Este tipo de peaje que han tenido que pagar por su ambición y la acumulación de riqueza ha venido, casi siempre, por parte de los hijos. Antes les salían comunistas o hippies, y ahora les salen gays, okupas o concienciados con el medio ambiente, la igualdad de género, el desarme, etc. Esto ha dado pie a incontables tramas cinematográficas y teatrales, en general en forma de comedia. Els Brugarol forma parte de esta tradición de teatro costumbrista; eso sí, actualizado y ubicado a Sabadell. Ramon Madaula ha construido un texto pulido y bien armado que ganó el año pasado el premio Josep Ametller de […]