Recomendaciones

Los imprescindibles Boronat, Lima, Cavestany y Mayorga adaptan La doctrina del shock de Naomi Klein y recorren la época post-Segunda Guerra Mundial que sirvió de caldo de cultivo de las teorías del neoliberalismo orquestado desde la escuela de Chicago. A través de distintas piezas, en un escenario-ágora pensado y realizado por Beatriz San Juan, se ponen de manifiesto las mayores atrocidades del siglo pasado, centrando su atención en el auge de los sistemas autoritarios chilenos y argentinos aupados por la potencia norteamericana. La iluminación espectacular de Pedro Yagüe, el espacio sonoro de Jaume Manresa y la videoescena impactante de Miquel Àngel Raió generan un clima que conmociona por su crudeza y sorprende por la comicidad hilarante que consiguen, en ocasiones, […]

Sabía que me enfrentaría a un experimento teatral, y así ha sido. Sabía que me tocaría leer bastante, que el espectador formaba parte esencial del espectáculo, que la acción teatral se mezclaría con la escritura… y lo cierto es que todo se ha cumplido, como las mejores profecías. Lo que quizás ya no sabía es cómo Tim Crouch -uno de los autores británicos más rompedores de los últimos años- conseguiría ligar todos los elementos, y como la compañía Sixto Paz los llevaría a escena de una forma inteligible y eminentemente teatral. Salvación total… es un espectáculo que sorprende desde su concepción, que tampoco desvelaremos en exceso. Y bien es verdad que su grandeza está, precisamente, en su origen. La forma […]

La compañía madrileña Yllana es un auténtico referente dentro del teatro cómico y de entretenimiento. Nacieron hace más de 30 años como un pequeño grupo de teatro gestual, y desde entonces los números demuestran que estamos ante un fenómeno teatral muy importante: 35 espectáculos producidos, más de 15.000 representaciones, 48 países visitados y unos seis millones de espectadores. Quizás el nombre no es lo que más os suena, pero si os citamos espectáculos como 666, PaGAGnini, Maestrissimo, The Hole, Ben-Hur o Los mejores sketches de Monty Python seguro ya los situáis mucho mejor. The Ópera Locos es quizás uno de sus mejores espectáculos, recompensado precisamente con el premio Max al mejor espectáculo musical en el 2019. La idea es muy […]

Dues dones omplin tot l’escenari per iniciar un relat d’una manera pròxima, com una conversa de taula amb un te un dia d’hivern. Amb les primeres frases ja veiem que tenen una mateixa realitat que han viscut d’una manera diferent. Són la Pilar i la Carme, que ens acosten la història de la vida a les colònies tèxtils del segle XIX en clau de dona. Ens fan entrar en un micromón dins del món global que el contenia, a través de petites històries personals que, sumades, conformen la història general. Això és el que eren aquestes colònies: més que ciutats en si, eren petits mons sencers, permeables al que ocorria més enllà de «les seues fronteres» però amb la seua […]

Fa anys vam acompanyar a aquesta gran família que és La Cubana a un casament a Campanades de boda, ara estem convidats a un funeral per dir adéu a l’Arturo Cirera Mompou, un polifacètic artista internacional, que ha mort el mateix dia del seu 101 aniversari, i del que anirem coneixent, de manera amena i divertida, com ha estat la vida d’aquest reconegut escriptor, pintor, escultor, col·leccionista d’art, poeta, compositor musical, dramaturg, actor i director. L’Arturo vol un funeral diferent, alegre i divertit, per això ha dissenyat i preparat el seu propi funeral, en el qual hi ha convidades totes aquelles persones que l’han acompanyat durant tots aquests anys. Per descomptat que la família també hi surt en aquesta història, […]

Un dels grans valors del teatre contemporani britànic és que inverteix molts esforços en aportar innovació, originalitat, nous llenguatges, sense desviar-se de les dramatúrgies formals o clàssiques (el que diríem, vulgarment, teatre de text). Noves dramatúrgies que transgredeixen forma i fons, que conviden al públic a participar-ne de formes diverses, mantenint, però, una lleialtat al poder del text, de la paraula, del llenguatge o de la història. El text és sagrat (quan s’escriu i també quan es diu), a diferència del teatre contemporani alemany, on la innovació fa dècades que mira cap a noves escenes post-dramàtiques o, com ara s’anomena, teatre híbrid, deixant una mica de banda la història, el personatge o la congruència espai-temps per endinsar-se en el teatre […]

The Opera Locos combina òpera i humor en un espectacle còmic operístic per a tots els públics. Es va estrenar l’abril de 2018, i va ser guardonat amb el premi Max al millor espectacle musical al 2019. The Opera Locos és una manera fresca i divertida d’acostar el gènera de l’òpera a una part del públic que no ha tingut la oportunitat, sigui per motius econòmics o simplement per desconeixença d’aquest tipus de música, de poder anar a veure i gaudir de un muntatge d’aquest gènera. La companyia Yllana ho fa de manera fàcil, amena i divertida, oferint un gran repertori de les àries més representatives de les òperes més famoses, convertint una experiència, de vegades una mica encorsetada, en […]

Las “dinámicas familiares” no son fáciles, lo sabemos muy bien todos/as. Hay familias que lo llevan mejor, otras que se les hace un mundo y algunas que disfrutan, sobre todo, cuando hay crispación y batalla campal. Es el caso de Santi y sus dos hermanos, Natàlia y Víctor. Y su mujer, Carol, se lo mira desde fuera divertida. En esta ocasión, los tres hermanos han quedado en casa del matrimonio para discutir sobre cuál será el futuro del su padre que, con más de 80 años, ya no se puede quedar solo en casa. Encontrar un día y un momento para hablar es complicado, pero aún lo es más por el talante de cada uno. Santi es el hermano pequeño, […]

La segunda obra de teatro de Cesc Gay es una comedia de situación que retrata los conflictos y roles familiares a través de cuatro intérpretes. La construcción de estos personajes y la relación entre ellos es precisamente el punto más fuerte de la obra y la que se encarga de servir la comedia durante más de una hora y media. El principal conflicto gira entorno a los dos personajes masculinos, Pere Arquillué y Lluís Villanueva, dos hermanos que se enfrentan en un combate de egos incapaces de dejar de mirarse al ombligo. Los personajes femeninos, sin embargo, son figuras mediadoras que posibilitan este difícil encuentro. Por un lado, tenemos a la hermana, Cristina Plazas, la figura opuesta a sus hermanos, […]

Tornem al Raval, a la Sala Fènix a veure aquest muntatge que em vaig perdre fa temps. Ara amb Joan Scufesis fent de John Lennon. Nit d’estrena i omplint la sala amb totes les mesures covid (com és normal en totes les sales). Sònia Masuda es posa en la pell de Yoko Ono. Un personatge odiat per tots els seguidors de The Beatles. I veiem en diferents moments, el seu punt de vista. Però qui era Yoko Ono? Era una artista d’origen japonès, casada amb el pianista japonès Tochi Ichiyanagi i que posteriorment es va casar amb John Lennon. L’obra ens visualitza el moment que va conèixer a John Lennon en una exposició a Londres. Com van contraure matrimoni a […]

Benet i Jornet va escriure “Desig” al 1989, es va estrenar al Teatre Romea al 1991, i es va fer una lectura dramatitzada a la Sala Beckett dins el cicle El teatre de Josep Maria Miró al 2018 Es tracta d’un text arriscat, desconcertant i a priori poc transparent. Un text inquietant i misteriós que en un principi no acabes d’entendre el que ens vol dir, però que alhora posseeix aquella capacitat de captar la teva atenció fins al final. Es tracta d’una història plena d’enigmes i desitjos ocults, enganys i veritats ocultes sense aparentment trama argumental. La tranquil·litat d’un lloc solitari, allunyat del no res, farà ressorgir aquells records i desitjos que s’havien intentat mantenir ocults, per finalment acceptar […]

Passi previ a la reestrena al Teatre Borràs. 2021 No és fàcil saber qui és realment l’idiota i qui només ho sembla. El sopar del idiotes és una obra de teatre còmica del dramaturg francès Francis Veber. Amb aquesta en són tres versions teatrals de El Sopar dels idiotes que he vist. La primera, de la que en guardo un gran record, va ser el 1998 al Teatre Condal, dirigida per Paco Mir i protagonitzada per Ricard Borràs i Lluís Marco. La segona vegada va ser l’any 2012 al Teatre Victòria. Sota la direcció de Juan José Alfonso, els actors David Fernández i Edu Soto (el neng de Castefa i el Chikilicuatre). La tercera ha estat un mes abans de […]

Una de les coses que més em fa gaudir del teatre són aquelles propostes que realment resulten complicades de dur a escena. Equus n’és un exemple, un repte majúscul en molts sentits: posada en escena, interpretació i direcció. Equus és una obra del dramaturg Peter Shaffer escrita l’any 1973. Està inspirada en un fet real, una història commovedora sobre la fascinació sexual i religiosa que exerceix un cavall en un noi de 17 anys, i el seu tractament en un hospital psiquiàtric. Es tracta d’una obra de caire detectivesc, en el que s’utilitza diferents metodologies del psicoanàlisis i la psicopatologia. És un text en el qual l’autor reflexiona i ens convida a reflexionar sobre el que és o es considera […]

Les comèdies al voltant de de les misèries familiars s´han convertit en un gènere teatral en sí mateix. I és que riure-se’n és potser la millor manera de digerir-les. A 53 diumenges se’ns presenta una situació ben reconeguda: la disputa dels germans a l’hora d’afrontar l’envelliment del seu pare. És el moment, com un es pot imaginar, de treure la pols al llistat de retrets acumulats durant dècades. I també exposar, és clar, l’inventari de mèrits: qui ha fet més per cuidar d’un pare? O anant més lluny encara: qui té més motius per excusar-se’n? En aquesta obra de Cesc Gay, els tres protagonistes ­­- Pere Arquillué, Àgata Roca i Lluís Villanueva – semblen tenir raons de pes per fer […]

Las óperas en versión concierto no son tan apreciades por el público en general porque falta la tercera pata: la escenografía y vestuario. Sin embargo, a mi me parece que se realza la música y las voces brillan con luz propia. A Sophie Daneman (puesta en escena), Jean-Luc Taillefert (escenografía y vestuario) y Christophe Garcia (coreografía) les debemos esta versión concierto tan original sin la rigidez que imponen los atriles para las partituras de los solistas. Los intérpretes-cantantes se van moviendo alrededor de la orquesta con pequeños elementos escenográficos que proporcionan realismo a la historia como son los duelos representados por un juego de ajedrez o unos dados enormes. Una tarima de madera como símbolo del poder de la reina […]