Recomendaciones

A esta crisis económica que sufrimos desde hace siete u ocho años ya sólo le faltaba un musical, y ahora tenemos el honor de decir que ha sido un musical en catalán y hecho con todo el empuje que aporta un grupo de actores y cantantes con un talento más que reconocido. Podríamos decir, por lo tanto, que el casting es bueno, la partitura muy acertada y pegadiza, y las historias ágiles y bien cruzadas. Pero, dicho todo esto, ¿qué es lo que falla? ¿Por qué no estamos ante un musical triunfador, que emocione desde el primer minuto? Se me hace difícil dar con las posibles trabas, pero después de pensarlo mucho creo que es el enfoque del libreto -posiblemente […]

Con el tiempo, quizás recordaremos estos años como el momento en el que el teatro catalán empezó, definitivamente, a apostar por la producción de musicales de creación propia. Más allá del buen trabajo que durante décadas ha hecho Dagoll Dagom, ahora más que nunca, encontramos en la cartelera una diversificación de pequeños y grandes nuevos formatos musicales con sello propio, cosa que demuestra que, a veces, de la crisis y el sufrimiento nace la creatividad más pura. Inspirada en la novela de Alfredo Ruiz del mismo nombre, Guapos & Pobres es un lamento generacional (otro) que retrata la realidad de los jóvenes actuales que ya han acabado los estudios y, a pesar de estar muy preparados, no encuentran el trabajo […]

Vaya por adelantado la felicitación a un empecinado Julio Manrique, que desde que supo que se había adaptado al teatro la novela de Mark Haddon decidió que la traería a Barcelona. Le agradecemos que lo haya hecho, pero también que haya adaptado con los medios que tenía al alcance un texto que en Londres se representa con un despliegue tecnológico bastante importante. Para mí, una de las cosas que me ha atraído más del montaje -además de la gran interpretación de Pol López, de la que ya hablaremos- ha sido la sincronización y coordinación de toda la compañía para sacar de los mínimos recursos (cinco pizarras móviles, una plataforma, una cama y poca cosa más) unos resultados espectaculares. Casi de […]

El Teatre Goya es tira a la piscina i arrisca per un musical original, una proposta arriscada en els temps que corren amb un repartiment d’excepció i música en directe. Xavi Torras (Flor de nit, Over the Moon…) es llença amb una partitura no gens sencilla i plena de contrastos que s’entrellaça perfectament amb el llibret de Toni Martin, basat en el llibre homònim d’Alfredo Ruiz. Un grup d’amics, situacions en les que tots ens veiem reflectits ara mateix per la situació de crisi econòmica que ens ha tocat viure. Potser es massa agoserat però podria ser perfectament un Rent dels 2015’s ja que explica l’història crítica de la gent d’avui en dia i els esforços de tirar endavant amb […]

GUAPOS & POBRES, és un Musical de petit format que vol arribar a tots els públics, especialment al més jove, perquè parla d’un tema que els afecta molt directament… la manca de treball o en tot cas les feines mal pagades i moltes vegades en negre. L’esforç de molts anys d’estudi i esforç, no els ha servit de gaire cosa, a milers i milers de joves que aspiraven a viure com a mínim amb la mateixa qualitat de vida que els seus pares. Masses coses potser i gairebé cap d’elles tractat amb la suficient seriositat; a més a més, els desenllaços de tots els mini temes, són al meu entendre molt moralistes, força decebedors i allunyats de la realitat, ja […]

amb aquesta fresca i atrevida producció del TNC… i encara més quan ens havien dit que era un autèntic “nyap”; el text del poeta Narcís Comadira l’hem trobat superb, ja que es fonamenta en tres fonts de les quals no s’amaga pas, la primera és l’obra de Txékhov de la que gairebé en copia el títol (l’hort dels cirerers), la segona l’autor per excel·lència del Teatre de text, Shakespeare i el seu més conegut personatge: Hamlet (ser o no ser)…. i la tercera, la religió cristiana evocant la passió de Jesucrist. Quan llegiu això segurament us fareu creus de com pot sortir d’aquesta amanida estranya, d’aquest poti poti, un argument amb cara i ulls, però us asseguro que en Comadira, […]

Es tracta de Dansa Performance utilitzant tecnologia interactiva. El públic estem integrats en l’espectacle, se’ns grava durant l’espera llegint unes postals ,i les nostres veus i imatges formaran part de l’actuació. Alguns també poden participar amb seus smartphones generant o accionant part de la banda sonora. La ballarina porta un sensor al canell que amb el moviment genera diversos espais sonors. És un projecte que els permet profunditzar en el moviment des d’un llenguatge propi, i en la sonoritat produïda per aquest moviment. Es tracta d’una peça que reflexiona sobre somiar despert , i aconseguir o no els teus somnis. Tracta també de les pors a les que ens hem d’enfrontar per assolir els nostres objectius i l’ansietat que això […]

“Només sóc un altre home, Déu meu, un altre home temorós de perdre de vista aquestes oliveres.” Jesús a l’hort de les oliveres (Mc, 14, 34-36) Primer de tot m’agradaria felicitar en Xavier Albertí per que penso que ha estat una gran sorpresa i un bon encert portar una obra contemporània al TNC. “L’hort de les oliveres” és un text escrit per Narcís Comadira ple d’ironia; una barreja de comèdia i tragèdia en forma d’ opereta. Una gran metàfora que ens fa reflexionar sobre la situació del nostre país i de la nostra identitat. Ens parla de la salvació de la nostra pàtria, de l’economia i de la llengua; ho fa en forma de Passió contemporània i una barreja teatral […]

Así es el nuevo espectáculo de la compañía Sixto Paz: un diálogo entre autor y actor en lo que veremos dos maneras de enfrentarse a la vida y la muerte, optimismo contra pesimismo. El eterno dilema. Bruno & Jan (& Álbert) no es exactamente teatro pero tampoco es cabaré ni improvisación. Nos encontramos ante un espectáculo de teatro de cerca que apela a la emotividad para conectar con el espectador. Y lo cierto es que lo consigue. Un espectáculo sencillo pero cargado de verdad. Más información (en catalán) en Somnis de Teatre

CONSTRUCTIVO ens fa reflexionar sobre la utilitat de l’arquitectura de les nostres ciutats en clau d’un humor que en un principi és força primari, que fa riure de manera exagerada, però que fa pensar de debò. Un espectacle que busca la complicitat mes primària del públic, barrejant la provocació amb temes religiosos i casolans del dia a dia, com és el cas de la passió de Crist, però que tenen molt més sentit quan et pares a pensar, un cop ja has sortit de la Sala. La meva crónica sencera aqui.

Quan es tracta de musicals fets a casa nostra sempre intentem anar-hi, però si a més a més, el repartiment està format per veus tan meravelloses com les que reuneix aquest espectacle, no ens ho pensem dues vegades. Ivan Labanda, Elena Gadel, Mariona Castillo, Muntsa Rius, Frank Capdet, Xavi Duch, Jorge Velasco i Gracia Fernández, ens han ofert duets i cançons grupals espectaculars. “Guapos & pobres” és un musical basat en el llibre homònim de Alfredo Ruiz, dirigit per Xavier Torras i Toni Martín. És el retrat d’un grup de vuit joves (Alberto, Carolina, April, Clara, Carles, Javi, Mario i Elena), tots ells aparentment feliços, que viuen en una gran ciutat, en aquest cas Barcelona, amb estudis i feina, però […]

No sé si Guapos i pobres es el primer musical ambientado a Barcelona pero lo que sí que os puedo decir es que creo que el retrato que hace es bastante ajustado. Un musical que da voz a la generación de los que vivimos al día en una ciudad difícil pero que nos gusta demasiado como para irnos. La generación de los trabajos precarios con currículums sobrecualificados. Sobre el escenario encontramos un reparto formado por auténticos actores de musical que interpretan con pasión y solvencia y, a diferencia de otros espectáculos, consiguen que entendemos todas las letras sin tener que esforzarnos. Con un formato de musical más bien clásico, pero eficaz, Guapos i pobres es la prueba que no hay […]

Perquè està fet amb esquemes que penso que ja estan superats, tan pel que fa al llibret i les lletres com per la música. Les interpretacions no han estat malament, tot i que es nota que hi ha intèrprets que estan més preparats pel musical que altres. Penso que la orquestració no és bona. Ens hem fet un tip de piano i de cello, percussió i guitarra pràcticament no n’hem tastat. Això ha fet la música un pèl avorrida, segons la meva opinió. Les històries han evolucionat també amb un esquema superat: passa una cosa, l’expliquen i ens posem a cantar. Dejà vu.

Veure a la nostra cartellera musicals autòctons de nova creació com aquest Guapos i pobres és sempre un motiu de satisfacció i celebració. A més, això té mèrit doble al comprovar que dalt de l’escenari hi ha 8 intèrprets i 5 músics, tot un luxe en els temps que corren. De fet, precisament d’això tracta l’espectacle, de la crisi que vivim (o que hem viscut, segons qui ho expliqui), i de com aquesta afecta a un grup de joves barcelonins. Una situació econòmica que desorienta encara més les vides de les persones, però que l’obra ens proposa encarar-la amb optimisme a través del leit-motive «d’arriscar és guanyar» i, sens dubte, també a través de les seves cançons i d’una història […]

Estrenado originalmente en 1996 en el Teatro Payró de Buenos Aires, Criminal fue el primer texto escrito por el popular dramaturgo y director argentino Javier Daulte. El texto que le valió el premio María Guerrero al mejor autor es una trama de intriga interesante por su riesgo argumental, su mezcla del género negro con la comedia y el psicoanálisis y su ritmo frenético. Desgraciadamente, la puesta en escena de la obra bajo la dirección de Leonardo Moscoso no está a la altura de las circunstancias. A pesar de la creación de un ambiente inquietante para la entrada del público y el diseño de una escenografía sencilla pero sugerente, la interpretación de los actores no avanza con la cadencia adecuada, estropeando […]