Recomendaciones

Després d’una trajectòria d’una mica menys de 10 anys, la productora Sixto Paz ha aconseguit consolidar-se gràcies al seu bon ull a l’hora de triar textos contemporanis. Combinades amb dramatúrgies de Jan Vilanova, el grup capitanejat per Pau Roca ha estrenat obres de Nick Payne, Duncan MacMillan, Lucy Prebble, Neil LaBute o Philip Ridley, entre altres, aconseguint grans resultats però, sobretot, posar de relleu temes universals des d’una perspectiva contemporània que interpel·la. Classe és un muntatge molt en aquesta línia. Una peça que obre debat i reflexiona sobre l’educació i les diferències socials, dins i fora de les aules, segons els privilegis de cada individu. La direcció escènica de Pau Carrió és honesta i sap posar-la al servei del conflicte […]

Com reaccionaríeu si us diuen que el vostre fill està baixant el rendiment a classe però tu no notes el mateix a casa? Jo no sabria què dir-vos, perquè no he tingut la sort de viure l’experiència de ser pare encara… Però sí que es pot empatitzar amb les dues figures: la del mestre i la dels pares. Això és el que pretenen els tres protagonistes de Classe, convèncer als altres dos que el que ells pensen és el millor per un nen de 9 anys anomenat Jayden. El públic es troba amb el dilema d’entendre les complicacions de ser mestre i la faceta més sobreprotectora de ser pare o mare. Una reunió de seguiment que acaba esdevenint un partit […]

Vaig triar aquesta proposta per l’autor de l’obra, l’Ivor Martinic, un jove dramaturg croata que vaig descobrir farà uns tres anys a l’Off de la Villarroel amb l’obra de teatre independent “Mi hijo sólo camina un poco más lento”, de la que en vaig sortir fascinada. https://es.teatrebarcelona.com/recomendacion/mi-hijo-solo-camina-un-poco-mas-lento-neus-monico-fernandez-112628 Malauradament, aquesta vegada no he sortit gaire convençuda de la proposta, experiència, espectacle, obra,… a la que personalment classificaria de work in progress o assaig general d’una obra que s’està gestant. He sortit del teatre sense cap mena de sensació, ni positiva, ni negativa. El que he vist no m’ha transmès res, tot i que haig de dir que el tema era força interessant. “Sería una pena que se marchitaran las plantes” parla […]

Los amantes de los musicales no se pueden perder este maravilloso viaje por la historia de musicales en los que ha participado Patricia Paisal. Ha sido un resumen de los mejores momentos de muchos de ellos: La Bella y la Bestia, Cats, Los miserables, Pegados, Rent, Sister Act, Poe… Los que no son tan amantes encontraran una rendija para introducirse en lo bueno y lo mejor del género. El hilo conductor ha sido el relato de su historia personal y profesional. Son 20 años de escenarios en teatro musical, cargados de anécdotas, de dificultades para conseguir un papel, de éxitos, de recuerdos. Y todo lo explica desde el humor de tal manera que el público interrumpía con sus risas, comentarios […]

Les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i l’ús que en fem d’elles ha generat nous dilemes ètics que està molt bé que el teatre abordi. La vida pornogràfica, en aquest cas, explora un interessantíssim punt de partida: ¿és lícit gravar els moments de la vida d’un fill (fins i tot els més íntims) per tenir-los com a record? Aquest plantejament genera un conflicte dialèctic fascinant que oscil·la entre la discussió moral, l’humor negre i un costumisme familiar tan real que incomoda. Principalment, Carles Mallol, que ja va estrenar Mata el teu alumne també a la Sala Flyhard, ha encertat de ple en aquest tema que no té una resposta clara, però que, portat a l’extrem, aconsegueix qüestionar moltes de […]

El més enriquidor de donar veu i espai a les noves generacions de creadores i creadors és que aporten una mirada fresca i trencadora sobre temes que, fins ara, no s’estaven qüestionant prou o només s’havien tractat de manera superficial o tangencial. Un bon exemple és el de la companyia Afflictus que, després d’explorar el cantó fosc de l’amor a Only Love Can Hurt Like This, ha decidit abordar, en aquesta ocasió, les diverses formes de viure les relacions i la vulnerabilitat que sentim quan estimem. Per fer-ho, el grup exposa una sèrie d’experiències doloroses, frustrants o insatisfactòries amb gran honestedat, naturalitat i sentit de l’humor. A vegades, la proposta és dispersa i algun dels seus fragments (com la interacció […]

“Classe” és un text escrit a quatre mans per Iseult Golden i David Horan, traduït i dirigit per Pau Carrió i interpretat per tres grans actors Pol López, Carlota Olcina, Pau Roca, que ens parla de la importància en mantenir una bona relació comunicativa i directa entre els pares dels alumnes i els mestres de l’escola. De com és de difícil avui en dia parlar amb alguns pares quan es presenta un problema en l’aprenentatge o en l’actitud del seu fill. Ens parla de la no acceptació, de retrets i acusacions; de culpabilitat i del fet de no voler admetre que hi ha un problema. També ens ensenya que els principals perjudicats són els fills, i que ells no en […]

Let me down slowly, que ganó el premio del Público en la última Mostra de Teatre de Barcelona, nos habla de las relaciones de pareja en la época actual. Personas jóvenes que huyen del amor romántico -o no- y que encuentran en el poliamor y otras experiencias similares un refugio provisional. Cómo era de esperar es una obra con muchos mensajes de móvil, muchos encuentros de Tinder y Grindr, muchas alternativas al amor convencional, etc. Pero en el fondo de todo hay los mismos miedos a enamorarse, las mismas inseguridades y las mismas dudas que han tenido generaciones anteriores. Incluso hay alternativas similares, pero con nombres diferentes. Quizás la particularidad es que aquí hay un mensaje final esperanzador, un canto […]

La burguesía catalana, y supongo que la de muchos países occidentales, ha tenido tradicionalmente sus castigos. Este tipo de peaje que han tenido que pagar por su ambición y la acumulación de riqueza ha venido, casi siempre, por parte de los hijos. Antes les salían comunistas o hippies, y ahora les salen gays, okupas o concienciados con el medio ambiente, la igualdad de género, el desarme, etc. Esto ha dado pie a incontables tramas cinematográficas y teatrales, en general en forma de comedia. Els Brugarol forma parte de esta tradición de teatro costumbrista; eso sí, actualizado y ubicado a Sabadell. Ramon Madaula ha construido un texto pulido y bien armado que ganó el año pasado el premio Josep Ametller de […]

La Ventafocs és un dels contes més coneguts popularment arreu del món del que se n’ha fet moltíssimes versions, literàries, operístiques, teatrals, cinematogràfiques o en ballet. La Ventafocs de la que us en faré quatre cèntims, és la de un musical adreçat a un públic familiar que es pot veure al Regina Teatre. “La Ventafocs, el musical amb ritme dels 50!” de La Roda Produccions amb text i direcció de Dani Cherta i música i lletres de Keco Pujol, és un musical que porta més de deu anys fent gira per tot Catalunya i part de l’estat Espanyol (amb versió castellà). Amb aquest musical, ja en són tres els espectacles que he vist d’aquesta companyia. Tot i que a mi, […]

Sorpresa y fascinación es lo que me ha producido esta obra teatral de David Ives basada en la novela de Leopold Von Sacher-Masoch y que fue llevada al cine por Roman Polanski al 2013. No sabría definir “La venus de les pells”. ¿Es teatro dentro del teatro? No lo sé. Ives crea de una manera muy inteligente una situación compleja entre un director de teatro y una actriz aspirante a participar en una obra en la que los papeles de dominación y sumisión no están claros y se van modificando a lo largo de la obra. Los personajes se mezclan, se superponen, se confunden, se intercambian los papeles, juegan con la obra y al mismo tiempo juegan con la realidad. […]

Primer de tot el que he de dir sense cap mena de dubte, que ja podeu compar entrada abans que finalitzi aquesta obra. Aquest cop vam tornar a l’Escenari Joan Brossa, a veure “El nino: Allà on és més fàcil veure-hi”; un monòleg magistralment interpretat per Enka Alonso i dirigit per Loredana Volpe. És un text cru d’Irene Petra Zani que es va poder veure com a lectura a la Sala Beckett. Amb l’excusa inicial d’un fet que sorprèn inicialment, una dona té una relació amb un ninot i que durant l’obra veurem d’on surt i neix aquesta relació. Però com en qualsevol ceba quan l’obrim surten capes i capes per poder conèixer d’on ve tot. Primer veiem les inseguretats […]

“El Nino” és un monòleg interpretat per Enka Alonso i dirigit per Loredana Volpe, que va néixer a partir de l’obra “Il Bambolo”, un text de la italiana Irene Petra Zani que es va poder veure com a lectura dramatitzada, formant part en el context d’una residència de creació a la Sala Beckett. Es tracta d’un monòleg intens i potent, en el que tot el pes de l’espectacle recau en la intèrpret i en el text. Ja us avanço que el text és molt potent i la interpretació d’Enka Alonso és BRUTAL!!! Un monòleg, que dona conversa a un altre personatge que també té molt protagonisme. Es tracta d’un ninot inflable de plàstic, d’aquests que venen en un sex-shop. Aquest […]

Estiu rere estiu, des de fa més de deu anys, la companyia Parking Shakespeare ens ofereix una comèdia de Shakespeare a l’aire lliure(al Parc de l’estació del Nord). És una cita a la que no hi solem faltar mai; un clàssic d’estiu per molts de nosaltres ineludible. Anys després, neix un nou projecte: Parking d’Hivern, que a diferència del d’estiu les representacions es fan dins d’espais tancats (una fàbrica abandonada, una sala de teatre, en un centre cultural,…) i els textos solen ser d’altres autors, com Christopher Marlowe, Georg Büchner o Simon Stephens, entre altres. Aquest any, la companyia fa un pas més enllà; portar a escena la darrera obra de Shakespeare “La Tempesta” dalt de l’escenari d’una sala o […]

La feinada que fa la Roda produccions no té preu. Ja ho van fer amb l’Aladdin #ThePopMusical, El vestit pop de l’Emperador, Hansel i Gretel… i molts altres espectacles que ha produït aquesta gran família. L’essència de tot plegat és explicar les històries clàssiques des d’un altre punt de vista deixant clar que per molt que passin els anys, el missatge segueix sent el mateix. Les faules i les lliçons ja ho tenen això de ser vigents malgrat el pas del temps. En aquest cas, reestrenen «La Ventafocs, el musical amb ritme dels 50!». Després de 10 anys «rodant» continua sent un espectacle on la trama és la que a tots ens han explicat; les germanes i la madrastra fan […]