Tantes històries, tantes preguntes

Alguns dies d'ahir

Alguns dies d’ahir
14/06/2021

“Alguns dies d’ahir” del dramaturg Jordi Casanovas, sorgeix de la necessitat d’explicar, o si més no d’intentar comprendre, tots els fets esdevinguts a Catalunya durant els mesos d’abans i després del procés independentista català. Uns fets que han marcat el debat social i polític català d’ençà juny de 2010 fins el dia d’avui.

L’obra de Jordi Casanovas és un reflex molt ben aconseguit del que vam viure moltes famílies catalanes, que va des de la il·lusió a la decepció.

La Rosa, el Jaume i els seus fi­lls, la Laura i el Jofre són la família protagonista d’aquesta història. Són personatges ficticis, però el que ens relaten és del tot real. Jordi Casanovas s’ha basat en nombrosos testimonis, i en la seva pròpia experiència per escriure aquesta obra.

Hi haurà qui estarà en contra i el seu relat serà un altre, però els esdeveniments, els agradi o no, són els que van ser. Els atemptats d’agost del 2017, les manifestacions, la intervenció a diverses conselleries del govern, el referèndum de l’1 d’octubre, la violència policial, l’aplicació de l’article 155, el judici al procés del 2019, l’empresonament del govern català,… tot això va passar.

La Rosa, en Jaume, el Jofre i la Laura són personatges que representen la diversitat d’opinions sobre la situació política del país, però amb una ideologia independentista. Els veurem expressar les seves diverses opinions sense entrar en confrontacions. Els personatges amb ideologies i posicions clarament contraries a l’independentisme, no els veurem físicament a escena, tot i que hi són presents.

Escoltarem fragments de les veus enregistrades de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, de la presidenta del Parlament Carme Forcadell, del president Mariano Rajoy, de Carlos CarrizosaMarta RoviraMaría Dolores Cospedal  i Manuel Iceta. Els discursos del president Carles Puigdemont i el del rei Felip VI. I la veu i el clam del poble català.

El menjador és el lloc on la família es reuneix. Una taula i quatre cadires és tot el que hi ha a l’espai escènic. La taula és rodona (on ningú ocupa una posició de privilegi) i es troba sobre una plataforma giratòria. Totes les opinions són respectables.

La família es retroba en cinc ocasions: després dels atemptats a La Rambla l’agost del 2017, després de les manifestacions en reacció a la intervenció de diverses conselleries del govern, després del referèndum de l’1 d’octubre, després de l’aplicació de l’article 155 i després de les protestes per les sentències del judici al procés del 2019.

La metàfora del divorci de la que tant en parlem els catalans l’introdueix Casanovas de manera intel·ligent dins del text.

Míriam Iscla, Abel Folk, Marta Ussó i Francesc Cuéllar són els quatre actors que donen vida i veu a la Rosa, al Jaume, a la Laura i al Jofre. Són personatges amb moltes capes. Els actors fan un treball d’interpretació del tot creïble i de manera natural.

Jordi Casanovas ens fa un retrat molt ben construït del que va passar a Catalunya durant els dies previs i posteriors al referèndum independentista del 1 de octubre de 2017. Mostra el que es va viure i es va sentir, independentment si et toca de prop o no. Les converses, els dubtes, la picaresca, els somnis, els anhels, el patiment, la decepció, el desengany.

Vaig creure, em vaig il·lusionar, vaig sortir al carrer, vaig cridar, vaig caminar, vaig celebrar. Vaig plorar, vaig sentir impotència. Vaig tenir por. Em vaig sentir ferida, enganyada i desil·lusionada. A dia d’avui, la ràbia i decepció han desaoaregut, però encara intento entendre-ho tot.

← Volver a Alguns dies d'ahir

¡Enlace copiado!