Recomendaciones

Las apariencias y las restricciones sociales, hoy en día o en otras épocas, han determinado la vida de algunas personas, aunque parezca imposible, En medio de las dificultades y contra todo el mundo, hay, por eso, que deciden hacer aquello que creen que tienen que hacer sean cuales sean las consecuencias. En ocasiones, el hecho de vivirlo es suficiente recompensa. Lev Tolstoi en 1877 presentó la historia de una mujer extraordinaria que se enfrentaría a todo y todos movida por la pasión y la voluntad de sentirse vida. Anna Karenina es la mujer de un alto funcionario ruso con quien tiene un hijo. En un viaje a Moscú conocerá al joven conde Vronski, de quién se enamorará perdidamente y por […]

Musical de musicales, El Médico cuenta con todos los ingredientes para entretener y disfrutar viendo las actuaciones, pero sobre todo oyendo a los cantantes que reciben ovaciones totalmente merecidas por parte del público. Basado en la novela de Noah Gordon, es la historia de un niño huérfano que quiere ser médico y luchará por conseguirlo, eso sí, atravesando medio mundo y conociendo guerras, egos y rencores del mundo real que lo convertirán en un ser humano que lucha por sus sueños. La escenografía cambiante tan pronto te sitúa a las afueras de Londres como en el palacio del Sha de Persia, con juegos de luces que incluso consiguen que las estrellas iluminen el patio de butacas. El vestuario de Lorenzo […]

En la primera edició del Festival Victòria X Pòdcast, entre totes les propostes vaig triar d’anar a veure El Búnquer, en aquesta 2a edició he triat El llindar (primera vegada que es fa en directe) en un episodi especial, que no ha estat enregistrat, i que ha tingut com a convidat l’actor David Verdaguer, que ha acceptat d’anar sense saber què passarà. El llindar és un pòdcast que a casa ens agrada molt. El llindar ens fa viatjar a un altre món. Un món estrany, sorprenent, un lloc més enllà de la realitat que coneixem, un món impossible on es desintegra la realitat que veiem i accedim a una realitat diferent on pot passar qualsevol cosa. Per travessar el llindar […]

El libro El Hilo Invisible de Miriam Tirado llevaba tiempo levantando pasiones entre madres y padres. En poco más de 60 páginas nos cuenta el secreto que esconde una de las partes más curiosas de nuestro cuerpo: el ombligo. De ahí, explica, nos sale un hilo que nos unen, más allá del tiempo y del espacio, a todas las personas, animales y cosas a quienes amamos. Esta historia que protagonizan Nura, una niña muy curiosa, juguetona e imaginativa, y su madre (Beth Rodergas), con tres carismáticos compañeros de clase, ayudará a pequeños (y mayores, que a veces nos olvidemos) a comprender cómo los lazos y los vínculos emocionales siguen presentes aunque estemos físicamente separados de aquellos a los que amamos. […]

No es la primera vez que Carme Portaceli se acerca a personajes clave de la novela del siglo XIX. Lo hizo con Jane Eyre –donde ya coincidió con Ariadna Gil– y también con Bovary. Su aproximación a estos personajes femeninos es siempre desde un punto de vista nuevo, moderno, intentando analizar lo que les motiva y cuáles son sus razones. Se intenta aislarlos del contexto férreo y conservador que los encorsetaba para ir un paso más allá y verlo con perspectiva, con ojos del siglo XXI. Este montaje parte de una gran adaptación que Anna Maria Ricart y la misma Portaceli han hecho del texto de Tolstói. A pesar de resultar un poco larga, la dramaturgia conserva el espíritu original […]

Declivi d’un pardal és una versió lliure de Joel Quesada de la novel·la Set de l’escriptora belga Amélie Nothomb, un text que s’atreveix a donar veu al protagonista i que és el mateix Jesús qui ens narra la seva Passió en forma de monòleg. Ho fa d’una manera irònica i desacomplexada, des d’un punt de vista modern, filosòfic i transgressor. Es tracta del primer projecte professional d’en Joel Quesada com a dramaturg i director. A escena veiem un Jesús molt humà, proper, amb els seus defectes i les seves virtuts; un home que ens mostra els seus pensaments, desitjos i pors; un home orgullós, egòlatra, feble, tendre, cansat; al mite víctima i addicte del seu propi èxit. L’acció transcorre durant […]

Dijous va ser l’estrena d’Anna Karènina, una versió de la novel·la homònima de Lev Tolstoi, amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart (a partir de la traducció d’Andreu Nin) i Carme Portaceli. Juntament amb Guerra i pau, Anna Karènina és la novel·la més coneguda i popular de Tolstoi. Amb el personatge d’Anna Karènina, Tolstoi va crear una de les adúlteres més famoses de la història; i amb la seva història, una de les novel·les socials i familiars més importants del segle XIX. Com diríem avui en dia, està basada en fets reals: alguns esdeveniments de l’època, del seu entorn i de la seva pròpia vida. La pressió social, la culpa, la condemna, la indiferència, el perdó i el sentit de la vida […]

La road movie es un subgénero cinematográfico que es tan viejo como el cine, pero que se desmarca y obtiene una identidad propia entre finales de los cincuenta y los sesenta. En realidad se trata de películas en las que el argumento se desarrolla en el transcurso de un viaje. Serían unos buenos ejemplos del género Bonnie and Clyde, Easy Rider, Malas tierras, El diablo sobre ruedas o Thelma and Louise. Muchas veces acaban siendo las historias de una fuga, de una persecución o de una carrera sin fin. Lógicamente, en el teatro es muy difícil encontrarse con ejemplos del género, pero Fisterra es uno de ellos y Llegat –vista hace poco- sería otro de clarísimo. De hecho, Fisterra juega […]

Es una apuesta arriesgada y valiente de Lucia del Greco por adaptar un texto de la premio Nobel de literatura Annie Érnaux. Pura Pasión se estrenó en Temporada Alta y es la primera vez que se representa en España adaptada al teatro. El texto es la apasionada espera de una mujer por un hombre casado que nunca sabe cuándo vendrá. Es una relación esporádica y aislada erótico-sexual que no va más allá ya que el placer se ve desplazado por el dolor de la pérdida: «vivía el placer como un dolor futuro». La pasión desenfrenada que tan bien describe Ernaux, maestra del intimismo, es el núcleo de la novela que la protagonista sólo puede describir cuando empieza a verla lejos. […]

Jan Lauwers, al front de la Needcompany, ha esdevingut una de les companyies que d’una manera més audaç ha investigat formes noves d’afrontar el fet teatral. Hem tingut la possibilitat de veure sovint els seus muntatges a Catalunya. Sense anar més lluny, al Grec d’aquest 2024 hem vist el díptic Billy’s Joy i Billy’s violence. Una de les preocupacions de Lauwers és el de les diferents presències amb què ens trobem a l’escenari quan assistim al teatre: qui veiem, la persona? L’actor? El personatge? Els veiem els tres? O potser sorgeix una nova entitat? Un sublime error no n’és una excepció i planteja també la qüestió de la identitat, en l’àmbit de la ficció però també com a tret bàsic […]

Per què a la nostra societat, la mort continua sent un tema tabú sobre el qual no es parla prou? Com diu la Júlia Català, protagonista d’aquest monòleg, Ben mirat, l’única cosa segura a la vida és la mort! La mort és un tema que a moltes persones els fa por de parlar; jo penso que parlar de la mort ajuda a viure i morir millor. Sembla que rigui és un monòleg interpretat per l’actriu Mont Plans, escrit per ella mateixa i l‘Òscar Constantí, amb producció musical i arranjaments de Mariona Vila. Es va estrenar fa deu anys a La Seca Espai Brossa i avui dia continua exhaurint entrades. Rere unes cortines de vellut grana, se’ns apareix davant nostre una […]

Les Impuxibles son las hermanas Peya y nunca defraudan. Ponen sobre el escenario los temas más actuales algunos de los cuales todavía no son suficientemente visibles cuando lo convierten en obra escénica, como ocurrió con Limbo (2015) que destapó el tema de la transexualidad. Ellas han sido pioneras también en llevar a los escenarios temas sensibles como las enfermedades mentales (Suit TOC núm 6), el cuerpo y las relaciones sexo-afectivas (FAM, 2021), el suicidio, (Harakiri 2022), la violencia de género con Aüc (el so de les esquerdes) o en esta ocasión la relación con las drogas de abuso con Caramel. Les impuxibles siempre encuentran el punto justo, aquél que no valora ni juzga sino que sencillamente, describe el hecho poniéndolo […]

De la mateixa manera que el teatre precisa una posada en escena (mise en scène) dels seus elements que configuri la representació, la cuina requereix una mise en place que ha d’ordenar tot allò necessari per a elaborar una preparació determinada. Elaine Grayling disposa els elements escènics que, en aquest cas, coincideixen amb els de la mise en place per a invocar un record: el d’ella amb la seva família fent gnocchi al voltant de la taula de la cuina de la seva àvia. L’obra s’articula a partir de dos eixos. El primer, la pròpia elaboració dels gnocchi, en la qual hi participarà el públic. El fet material de cuinar vertebra l’espectacle fins al punt que la durada de Man […]

En la sala fosca, només il·luminada per dos focus potents, una vídua que es comença a fer gran i un home amb incontinència verbal comparteixen escenari. Es tracta dels protagonistes de La tieta i Verbagàlia (1899), dues peces de l’escriptora ja prou reconeguda —i dubtem de si ja prou valorada— Víctor Català, que va suposar una renovació en la literatura catalana de principis del segle XX pels temes i l’estil punyents de la seva obra. Amb textos com aquests cal tenir en consideració que l’espectador no té la possibilitat de fer consultes al diccionari en temps real i que, per tant, la dicció i l’entesa del text són essencials perquè en pugui seguir el fil conductor. El director del muntatge, […]

El clam del buit és un text escrit i dirigit per Marc Garcia Coté amb Mercè Managuerra como protagonista. Un quasi-monòleg d’una dona que intenta salvar, amb la paraula com a única eina, un home que vol suicidar-se des de la teulada del seu edifici. Amb una posada en escena minimalista i carregada de simbolisme, aquesta peça es destaca per l’ús de diàlegs punyents, silencis incòmodes i una narrativa fragmentada que reflexiona sobre la condició humana en un món on el soroll i la buidor coexisteixen. En el col·loqui posterior a la funció, durant el postfunció, es va destacar la importància clau de l’escenografia i la seva influència en la percepció de l’obra. L’espai escènic de El clam del buit […]