Todo lo que necesitas para ir al teatro

Alguns dies d'ahir: Temes inevitables

Alguns dies d’ahir
25/06/2021

Era inevitable que, tard o d’hora, acabés sortint una obra de teatre amb temes com l’atemptat de Les Rambles, el referèndum de l’1 d’octubre, la fallida declaració d’independència, l’aplicació del 155, les sentències del procés, etc. I què millor que explicar-ho a partir d’una família anònima que, com tantes d’altres, va ser espectadora i a la vegada part activa de tot el que va succeir.

L’obra recorre a cinc fets puntuals que van sacsejar-nos a tots, i no dubta en posar sobre la taula opinions diverses i punts de vista contraposats. A vegades es força una mica la màquina perquè apareguin totes les dades i tots els arguments, però en general la peça flueix amb naturalitat… especialment quan els fets històrics es barregen amb els personals. En aquest sentit, és d’agrair que les trames familiars -a més de versemblants- estableixin un curiós paral·lelisme amb el relat del procés. Un mosaic prou realista que ens retrata com a societat i com a nació.

A part de l’interessant text de Jordi Casanovas, l’obra descansa sobretot en un gran treball interpretatiu. Abel Folk, Marta Ossó i Francesc Cuéllar formen un nucli familiar harmonitzat i creïble, mentre que Míriam Iscla ens ofereix com de costum un nou recital. Un recital que passa per l’emotivitat, el dolor i la desesperança. Un personatge que costa d’oblidar…

← Volver a Alguns dies d'ahir