Recomendaciones

Las historias enrevesadas y torpes dan alegría a aquellas personas que son espectadoras, para quien las vive pueden ser estresantes, pero ¿qué es de la vida sin poco de enredo? Jaume Viñas y Epidèmia Teatre en el Guateque hacen su versión libre de las Bodas de Fígaro, una comedia de enredos musical que entretiene al público y lo hace divertirse a más no poder. Brevemente explicado, Fígaro y Susanna están a punto de casarse el día que Massiel actuará en Eurovisión con su famoso La, la, la. El problema es que el amo de finca donde vivirán -y también jefe de Fígaro- está encaprichado con Susanna y la quiere seducir e impedir la boda. Los enamorados tramarán un juego para […]

Ha estat un viatge que no volia que acabés. És una proposta preciosa. L’estètica, els balls, les «històries» que pots anar interpretant (o no, o dóna igual!). Una tècnica increïble i una connexió entre ells tan bonica. Fusionar estils i voler retratar el sexe i la joventut ho veig arriscat però aquesta companyia hi posa elegància i cohesió, fent d’un espectacle totalment recomanable. Son uns ballarins excepcionals.

Alicia Gorina ha dirigido esta original propuesta partiendo de la dramaturgia y adaptación de Albert Arribas, poniendo en escena tres versiones de diferentes autores de la Grecia clásica: Esquilo, Sófocles y Eurípides. Es un proyecto de IT Teatre Lliure con un reparto de jóvenes intérpretes formados en el Institut del Teatre: Ariadna Chillida, Fermín Delfa, Marta Margarit, Clara Mir, Pau Oliver, Àlex Pujol, Joan Sentís y Carla Vilaró que demuestran su fuerza, entusiasmo, vitalidad y profesionalidad. Esquilo escribe La Orestíada, una trilogía dividida en tres partes: Agamenón, Las Coéforas y las Euménides en el año 458 a.C. Es sobre todo en las Coéforas donde cuenta la historia de Electra. La narración habla de la muerte de su padre Agamenón en […]

“Ell té una història per explicar.” Y aquí es donde radica todo, la necesidad imperativa de crear un relato propio de la vida, de aquellas personas que acompañan, de las que han precedido i de las que se van sumando. La comunidad a la que pertenece cada individuo es intrínseca, se es legado de una historia y el precedente de aquello que sucederá. Por eso, es tan importante no olvidar, mantener viva la memoria, respectarla y compartirla. Matthew López crea una pieza preciosa que conmueve y emociona. Inspirada en cierta manera en la novela Howards End de E. M. Forster, López estrenó L’herència en 2018 en Londres y recibió muchos premios, reconociendo no solo el montaje escénico sino especialmente su […]

Tic-tac, tic-tac,… Salve Regina ja comença amb una performance que capta l’atenció i ens activa com a públic. Ens farà partícips i ens farà estar presents, d’una manera molt propera i natural des del primer moment. Escrita i interpretada per Àngela Palacios, aquesta proposta teatral va carregada d’emocions emmarcades en l’humor i amb una ironia molt ben treballada. Exposa des de la vulnerabilitat i amb valentia els dubtes, pors i contradiccions d’una dona que es qüestiona si vol ser mare i com afrontar aquesta decisió. Tic-tac, tic-tac,… Ressona a la sala, en Regina i en les espectadores. Marca un ritme angoixant per a moltes dones en contrast amb el ritme àgil i una posada en escena dinàmica de la proposta, […]

Hay obras de teatro que son monumentales, ya sea por su desafío, por su ambición o porque acaban siendo un fenómeno extrateatral. Ahora me vienen a la cabeza Àngels a Amèrica, Homebody/Kabul o Agost, por poner solo ejemplos de la dramaturgia norteamericana, siempre empeñada en construir obras que aspiran a ser “más grandes que la vida”. En este caso estamos ante una obra magna, no solo por su duración extrema (recordamos que las dos partes de Àngels a Amèrica tenían una duración incluso superior) sino por la fuerza del mensaje y por la voluntad de unir generaciones ante problemas comunes. Matthew López escribe un texto que bebe directamente de autores como O’Neill o Kushner, pero que se presenta con una […]

«Com us estimo nois… M’heu permès que vegi… allò que no vaig poder viure.» «Expliqueu la vostra història amb valentia. És una història que mereix ser explicada.» «Cuideu-vos. Cuideu-vos els uns als altres.» Josep Maria Mestres porta a escena la multipremiada peça del dramaturg Matthew López L’herència. L’herència va ser originalment un encàrrec de Hartford Stage (director artístic Darko Tresnjak, director de producció Michael Stotts). L’estrena mundial va tenir lloc al Young Vic de Londres el 2018 i a Nova York el 2019. Inspirada en la novel·la Howards End (1910) de l’escriptor britànic Edward Morgan Forster, l’obra examina les relacions entre tres generacions diferents d’homes gais a la Nova York contemporània, tres dècades després de la irrupció de la sida […]

La primera vegada que es va presentar aquesta obra va ser a l’antiga Sala Beckett de Gràcia. Ara hi ha un nou muntatge i una nova sala. A l’Espai Texas i amb Marc Tarrida Aribau, Sandra Monclús, Eric Balbàs i Jordi Coll. Després de veure la nova revisió de El principi d’Arquimedes, he de dir que m’ha sorprès gratament per les diferències respecte a la versió de fa 13 anys. El text s’ha actualitzat de manera molt encertada, aconseguint ser més rodó i adaptat als temps actuals, cosa que contribueix a una millor comprensió i a un impacte més gran en l’espectador. Un dels aspectes més destacats és el final, que sorprèn i aconsegueix mantenir-nos expectants fins al darrer moment. […]

Sabia que A Macbeth song em trobaria amb una obra amb cançons i música. No era molt difícil endevinar-ho; m’hi vaig guiar pel títol de l’obra, i no vaig investigar-hi res més. Sovint soc partidària de no saber-ne res més perquè l’obra em sorprengui i no es basi amb la idea primogènita que me n’havia fet. I així em vaig plantar un dissabte a la tarda a la Biblioteca de Catalunya, filera 3, seient 1 de la grada A, i em vaig trobar amb la millor sorpresa possible: l’obra reinventa els musicals de la millor manera possible! Tres cantants, que són llegendaris, i que al meu voltant tothom els seguia de feia temps, The Tiger Lillies, vestits a l’estil de […]

La primera vegada que es va presentar aquesta obra va ser a l’antiga Sala Beckett de Gràcia dins del Festival Grec 2012. Va ser interpretada per Albert Ausellé, Roser Batalla, Rubén de Eguíia i Santi Ricart, i dirigida pel mateix dramaturg Josep Maria Miró. El principi d’Arquimedes va significar per mi, la descoberta de Josep Maria Miró, un dels dramaturgs catalans que més admiro i segueixo d’aleshores. El text es va escriure el 2011, any en el qual va ser atorgat text guanyador del XXXVI Premi Born de Teatre 2011. Actualment, se n’han fet més d’una vintena de traduccions, més de quaranta produccions a tot el món, unes setze lectures dramatitzades i ha estat editat en més de tretze ocasions. […]

La sala gran del Teatre Nacional de Catalunya fa un Guimerà. És la frase que em va atreure des que m’ho van dir. Hi vas, i et trobes al hall un petit cubicle, creat amb dues parets i dues cortines, en què dues pantalles projecten actrius i actors que reciten fragments impactants d’altres obres d’Àngel Guimerà. Tots commovedors. Quan sonen els timbres que anuncien que queden pocs minuts perquè comenci l’obra, dues fileres ordenades t’adrecen cap al teu seient. I quan s’obre el teló de L’aranya apareix una Rosa (l’actriu Mima Riera) que pela patates i que està contenta. De seguida l’espectador s’assabenta que l’alegria prové del fet de pensar i creure que està embarassada, i per això espera amb […]

Sovint la manca de referències històriques, així com un deliberat interès polític, corona a reis que mai van ser-ho, dota de gepa a reis que mai van assassinar els seus fills o dona el protagonisme al Fat tenebrós el destí d’un reialme que necessita ser alliberat. Com si es tractés d’una operació militar nord-americana, vaja… És per a això que Sir Geoffrey de Monmouth agafà al semi-llegendari Brut de Troia del qual temps després en farien el seu romanç o prendre la referència històrica d’un cabdill celta per coronar-lo com a un rei llegendari de nom Artús i així tenir un reguitzell de noms grans per a legitimar la nissaga dels Plantagenet. Després arribà Shakespeare, es remirà les cròniques de […]

És un tòpic dir o sentir que tot sovint les coses no són blanques o negres, sinó que hi ha una escala de grisos. Aquesta premissa s’accentua quan, a més, la veritat no es pot comprovar. El principi d’Arquimedes, de Josep Maria Miró, ho exemplifica d’una manera magistral: un monitor de natació ha fet un petó a un nen que plorava perquè li feia por llençar-se a l’aigua sense flotador i uns pares, suggestionats per un cas d’abús sexual infantil ocorregut al barri recentment, se’n queixen, fan preguntes a la directora sobre la integritat del noi i en massa acaben desapuntant els seus fills de l’activitat. Definitivament, una situació molt versemblant en l’actualitat. Aquest argument ens transporta al mateix univers […]

Es un espectáculo de Inspira Teatre dirigido por Esther Westermayer con la duración exacta para que los niños entre 1 y 3 años disfruten de la experiencia y no les dé tiempo a distraerse. El escenario es el patio de butacas y las criaturas son las protagonistas. Estamos dentro de un bosque, o mejor dicho, en un ambiente de selva con cantos y gritos de pájaros extraños, rumor de hojas y agua. Tres actrices, Laia Piró, Neus Umbert y Maria Casellas como ninfas salidas de un arroyo circulan con la tranquilidad de vivir en un mundo conocido y de forma delicada se mueven ahora simulando pájaros, ahora flores o construyendo figuras de animales o humanas con elementos de la naturaleza. […]

Tres dones, que fa uns quaranta anys que són amigues, amb vides molt diferents, es veuen obligades a fer una revisió de les decisions que han pres al llarg de la seva vida i les renúncies que aquestes implicaven des de l’òptica feminista actual. Es tracta d’un text de Lucía Carballal que destaca per la seva agudesa, intel·ligència i comicitat. És una obra que fuig del discurs feminista «mainstream» i alliçonador per endinsar-se en els grisos d’una lluita que fa molt de temps que existeix. Aquesta reunió d’amigues permet generar un diàleg intergeneracional per tal que diverses formes de feminisme i de vivències es donin la mà. Les tres protagonistes són representades per María Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón, […]