Recomendaciones

Un Shakespeare que, com sempre, sense voler-ho parla dels nostres dies. Una història de fa anys que passa actualment als nostres mars. Intensa, amb un missatge crític i ple d’esperança, però amb un sentiment desolat en la humanitat. Maremar de Dagoll Dagom es basa en Pèricles, Príncep de Tir. Un espectacle que combina el vers, el cant i la dansa. Tots tres protagonistes. Un cant acompanyat de percussió, amb un toc de Lluís Llach i de música ibèrica, típic cant de pescadors. Una història que passa a Terra però el seu gran protagonista és la mar; és a través de la dansa que queda retratat el seu moviment i les seves mil cares. Escenes que es tornen més poètiques al […]

Fun Home narra la historia de Alison Bechdel, una chica que dibujó y escribió el cómic Fun Home. Una familia tragicómica, basado en su vida. Se trata, por tanto, de una obra autobiográfica y el fruto de una doble adaptación: de la vida real al cómic, y del cómic a un musical. La protagonista nos hace una retrospectiva por su trayectoria: desde la infancia, en la que vivía en una familia que se vendía como perfecta, pero que en realidad escondía una doble vida de un padre homosexual; el paso por la universidad, donde descubre que ella también es homosexual; hasta la vida adulta, cuando este trauma explota debido al suicidio de su padre (esto no es un spoiler, lo […]

Són moltes les dones que han dedicat i dediquen gran part de la seva vida a ser mestressa de casa, fer la compra, cuinar, planxar, cuidar del marit i educar dels fills. La Shirley, la protagonista d’aquesta comèdia, és mestressa de casa, una dona abnegada que s’ha oblidat de viure. La seva vida és monòtona, avorrida. El seu dia a dia s’ha convertit en: sortir a comprar, preparar el dinar i tenir-ho tot a punt per quan torni el seu marit a casa. És una dona que se sent sola, fins hi tot parla sola. Un dia se n’adona que no és qui volia ser, que el temps ha passat . On és aquella noia alegre, plena d’ il·lusions i […]

No sóc gaire seguidora d’aquest tipus d’espectacle, però el títol “Yo sobreviví a la EGB” em va cridar l’atenció. Li vaig proposar a una amiga d’anar-hi , vaig pensar que si més no podria ser divertit recordar vells temps de la nostra època escolar. Us asseguro que la sorpresa va ser majúscula, no vam parar de riure !!!. Tota la gent de la sala no paraven de riure !!! No ens coneixíem, però totes aquelles anècdotes ens eren del tot familiars. La meva amiga i jo no paràvem de mirar-nos i riure, quants records oblidats !!! Els entrepans, els jocs a l’hora del pati, les notes, les assignatures, els venedors d’enciclopèdies, el maleit plinton, la mort de Chanquete, els dos […]

LA CAJA és una producció íntima, personal, plena de poesia. Un espectacle de teatre físic i dansa amb música en directe, on cinc personatges ens transporten a un món d’emocions. Aquest és el cinquè muntatge de la companyia «Los Escultores del aire», creada per Mai Rojas en 2013. Nascut a Costa Rica l’any 1980, la va crear, amb artistes com ell, provinents del Cirque du Soleil, especialitzada en teatre físic, utilitza el llenguatge del mim corporal com a base de creació dels seus espectacles. Los Escultores del Aire és una companyia internacional que té la seva seu a Barcelona, i presenta els seus espectacles arreu del món; de fet la setmana passada van estar presentant aquest espectacle a Polònia. Els […]

Algú ha dit que Fun Home és un musical diferent perquè hi apareix una dona lesbiana com a protagonista. Jo diria que no, que Fun Home no és un musical diferent per més que hi hagi una lesbiana com a protagonista. Fun Home és un musical com tots els musicals de gran format: grandiloqüent, exuberant, sotmès a la forma, a l’embolcall, a l’exigència de que entri pels ulls i l’oïda. No entenc què hi ha d’interessant a calcar una obra que ja està feta, no entenc aquesta admiració malaltissa pels musicals de Broadway que ens fa reproduir-los fins al mínim detall, com si el mèrit radiqués en ser tan fidels a l’original com sigui possible, com si d’aquesta manera ens […]

Estreno del nuevo espectáculo de Bruno Oro. Parece que todo tiene que salir bien pero parece que al final no es así. Es una obra que partiendo de una premisa (la inmortalidad) y con el texto de Alejo Levis / Marc Angelet y la dirección de Marc Angelet nos ofrecen un montón de personajes que gozan, sufren y se enfrentan a la gran celebrada inmortalidad. Volvemos a un nuevo espectáculo de monólogos y donde tenemos que reír, ya que es lo que se ha venido al teatro. Siempre que voy a uno de estos monólogos me temo lo peor (ya veces así ha sido), pero esta vez no. La verdad es que el desdoblamiento en la multitud de personajes del […]

Poc sabem sobre Txernòbil. El que està clar és que només escoltar el nom (“Txernòbil”) ja ens ve al cap una catàstrofe, una catàstrofe que no és natural sinó humana. Un desastre que evidencia el mal que ens podem fer els humans a nosaltres mateixos i a tot el que ens envolta. L’obra està basada en un text, “La pregària de Txernòbil” de Svetlana Aleksiévitx (Nobel de Literatura 2015), que parla de les conseqüències d’aquest desastre a partir de testimonis en primera persona. No he llegit el llibre (però el llegiré segur després d’haver vist l’obra), però estic convençuda que és un llibre colpidor, esgarrifós, que t’escup la tragèdia a la cara. Com afrontar teatralment una cosa així? El que […]

EVA abre la temporada en el teatro Romea celebrando los 25 años de T de Teatre. Es el segundo año en cartel y ha llegado a las 100 representaciones. La obra está escrita por Artigau, Genebat y Manrique y dirigida con mucho acierto por Julio Manrique el cual no para de acumular premios como autor y como director. La expectación y el reto son enormes. EVA no es el nombre de una mujer sino el acrónimo de “Escala Visual Analógica” una escala del cero al 10 que valora la intensidad del dolor según la subjetividad del paciente, siendo cero la ausencia total de dolor y 10 el máximo dolor que una persona se cree capaz de resistir. La visibilización de […]

Partiendo del tema de la inmortalidad humana, este ingenioso texto cómico toma ideas y arquetipos sobre la vida y la muerte para tratarlos desde el absurdo y generar una serie de escenas y personajes hilarantemente cómicos. Bruno Oro es el encargado de dar vida a este texto de Alejo Levis y Marc Angelet, manteniendo un ritmo ascendente pero justo durante toda la hora que dura la función. Transita de un personaje a otro con gran maestría. Personajes que nos remiten directamente a nuestro imaginario colectivo, como la muerte, la pareja enamorada en la televisión, el adolescente que no se marcha de casa de sus padres o el creativo publicitario en el Vaticano, son tratados ingeniosamente en el contexto de la […]

SHIRLEY VALENTINE és un monòleg de Willy Russell, un encàrrec del Everyman Theatre de Liverpool que va ser estrenada en 1986, passant dos anys més tard al West End de Londres i estrenant-se a Broadway en 1989. Una peça que encara es continua representant al Regne Unit on l’any 2017 va fer gira per celebrar el seu 30e aniversari. L’any 1994 (ja fa d’això 24 anys) aquesta mateixa obra es va poder veure a Barcelona, estrenada a la Sala Villarroel i protagonitzada per l’actriu Amparo Moreno, sota la direcció de Rosa María Sardà; va ser reposada 8 anys després al Teatre Goya. La proposta que es presenta ara al Teatre Goya està dirigida per Miquel Gorriz i protagonitzada per Mercè […]

La història d’aquest muntatge de Shirley Valentine sembla la història d’una (o de diverses) espera. Hem pogut llegir en més d’una entrevista aquests dies com Mercè Aránega reconeixia que feia dècades que desitjava la oportunitat de ficar-se a la pell de la Shirley, i vist el resultat, tenim la impressió que la valuosíssima carrera de l’actriu hagi estat una posta a punt per a afrontar aquest projecte. Mercè Aránega esperava Shirley i, m’atreveixo a dir, Shirley esperava que Mercè Aránega la completés i en fixés una versió que, de cap manera, podrà ser ignorada d’ara endavant. N’hi ha més d’esperes, però. Shirley Bradshaw ha esperat durant molts anys el retorn de la Shirley Valentine, de la dona sense por, amb […]

És una absoluta frivolitat explicar aquest drama fent servir una història de reis i princeses, que ben bé podria haver signat Disney segles més tard. Fa mal l`ànima veure com s’utilitzen, en les projeccions que van acompanyant tota l’obra, imatges reals de persones en moments tan terrorífics (al mar, al camp de refugiats, etc.). Convertir una realitat tan dura en un producte estètic i conceptualment tan pobre, això no pot ser mai denúncia, perquè la mirada, en aquest cas, és autocomplaent i hipòcrita. La història és explicada amb el mateix tuf antic amb què se segueixen representant els Pastorets o els pessebres vivents. L’única manera de tenir legitimitat per abordar un drama com aquest seria que l’obra ens posés, com […]

Era el año 1986 y aún no se hablaba del empoderamiento de la mujer ni del Me Too, pero Shirley Valentine ya empezaba a hacer su camino hacia la liberación. En aquellos años el monólogo supuso un pequeño y modesto revulsivo para muchas espectadoras de teatro (y también de cine) de todo el mundo, hasta el punto de convertirse en una especie de icono … y unos años después en un personaje olvidado. A día de hoy -y esto es lo más triste- el mensaje de esta obra de más de treinta años vuelve a ser vigente y necesario. Y no lo es porque contenga un mensaje revolucionario, sino porque desde su sencillez y humanidad reivindica cosas tan simples y […]

Las grandes actrices suelen hacer que cualquier montaje valga la pena sólo para verlas actuar. Uno de los sueños de Mercè Arànega, según explicó ella misma, era interpretar el papel de Shirley Valentine desde hace muchos años … y lo cierto es que se nota. La actriz coge la propuesta con ganas, fuerza, carisma y un poder de cautivar al público que sólo algunos grandes nombres tienen a su alcance. El texto de Willy Russell, a pesar del tiempo que ha pasado, sigue bastante vigente, ya que muchas mujeres todavía se pueden identificar con el personaje. De hecho, su evolución, empoderamiento y rebelión contra los roles establecidos entronca muy bien con el clima de lucha feminista de la actualidad. La […]