Algú ha dit que Fun Home és un musical diferent perquè hi apareix una dona lesbiana com a protagonista. Jo diria que no, que Fun Home no és un musical diferent per més que hi hagi una lesbiana com a protagonista. Fun Home és un musical com tots els musicals de gran format: grandiloqüent, exuberant, sotmès a la forma, a l’embolcall, a l’exigència de que entri pels ulls i l’oïda.
No entenc què hi ha d’interessant a calcar una obra que ja està feta, no entenc aquesta admiració malaltissa pels musicals de Broadway que ens fa reproduir-los fins al mínim detall, com si el mèrit radiqués en ser tan fidels a l’original com sigui possible, com si d’aquesta manera ens creguéssim que vivim en aquella Nova York que tant (i amb tota la raó) ens enlluerna.
Fun Home. Una família tragicòmica, el còmic d’Alison Bechdel en què està basat aquest musical, està a les antípodes del bluf en què l’han convertit. És una obra àcida, sorneguera, complexa, incisiva, valenta. Alison Bechdel és capaç de transmetre’ns el clima angoixant i pervers en què va viure la seva infància i adolescència a través d’una ironia fina amb la qual pot allunyar-se del drama real. És un còmic que no té res d’amable i que burxa de manera intel·ligent en totes les dimensions (personal, política, social) de la història de la protagonista.
La versió musical extreu només la línia argumental principal i la trasllada al motllo preestablert: música, coreografies, grans decorats i personatges definits a grans trets, com pintats amb brotxa grossa, sense matisos. El resultat és un producte insuls, que es desenvolupa sobre una superfície plana, gris, per més que de tant en tant apareguin, com a bolets, escenes de llum i color que l’únic que aconsegueixen és accentuar la poca profunditat del conjunt.
Em quedo amb les interpretacions de la Mariona Castillo i la Pili Capellades, que a pesar d’haver de defensar personatges convertits en estereotips barats i versions encartonades dels personatges originals, són capaces de fer brillar el seu talent per sobre de la raquítica i dèbil estructura en què els hi ha tocat moure’s.