Recomendaciones

Estic totalment d’acord amb el biògraf Agustí Pons quan diu que “Difícilment entendríem la cultura i la societat catalanes de la segona meitat del segle XX sense conèixer la vida, l’obra i el llegat d’una personalitat tan abassegadora com la de Maria Aurèlia Capmany”. Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) va ser mestra, novel·lista, actriu, autora i directora teatral. Va escriure un gran nombre d’articles d’opinió en multitud de mitjans escrits i va ser una de les personalitats més destacades de la segona meitat del segle XX al nostre país pel seu activisme cultural i polític, per la seva oposició frontal a la dictadura franquista i un fort sentiment de catalanitat, per les seves idees dins el feminisme en defensa dels […]

Primera obra del ciclo Dóna’m veu (Dona amb veu) del que ya tenía apuntadas un par de propuestas. Cándida la había ido dejando de lado, hasta que una espectadora de lujo me la recomendó vivamente. Una obra que, creía, versaba sobre los hongos vaginales que sufren muchas mujeres; me daba miedo que no me interesase lo más mínimo (lo confieso) o que fuese un monólogo cutrecómico pero la Sala Fènix no se presta a eso, así que era todo un misterio. Y para allí que fui . Cándida es más de lo que esperaba, lógico. Sí, se habla de la candidiasis y resulta que en algún momento de sus vidas lo sufre un 75% de mujeres y a mí me […]

Los Fontanals y los Isern son dos familias barcelonesas que se han ido encontrando a lo largo de las décadas. Desde 1898 hasta 1978 o al revés, según se mire. Eso sí, lo que no cambia es un año y un sitio clave en su historia común: el 1938 en Sant Felip Neri. Ahora, quizás encontráis un poco descabellado todo este baile de cifras de años, pero todo tiene un sentido en IF-FI que, a través de la historia de estas dos familias, pone el foco en la idea del tiempo. En esta ocasión, se nos propone una obra teatral concebida de una manera bastante poco habitual. Los espectadores se dividen en dos salas –si vas acompañado es interesante separarse […]

Asistimos a una doble estreno, primero de Fun Home y de la propuesta de Onyric que quiere ofrecernos una nueva experiencia en el teatro musical. Si hacemos una pequeña historia de Fun Home, tenemos como base un cómic dibujado y escrito por Alison Bechdel como adaptación de su propia historia. Del éxito pudo saltar a Broadway y ahora en Barcelona. Además, es el primer musical de Broadway con una protagonista lesbiana (preparémonos que la comunidad LGTBI + sube con fuerza a los escenarios barceloneses, no se pierdan el siguiente enlace). Los que nos gusta el teatro musical estamos de suerte. Tenemos actualmente en el teatro Condal una obra para saborear una y más veces. Este musical no lo conocía hasta […]

Al Versus Glòries han encetat la temporada amb QUINA FEINADA!, l’adaptació de l’èxit de l’Off Broadway l’any 2016, «Fully Committed». Aquesta adaptació està feta i dirigida per Ventura Pons, conegut pels seus treballs al cinema i que feia trenta-set anys que no dirigia cap peça de teatre. Ha comptat amb la col·laboració de Mingo Ràfols en l’ajudantia de direcció. Roger Pera interpreta de forma frenètica tot el ventall de personatges que interactuen amb el personatge principal, ell mateix, un actor a «l’atur escènic» que ha de treballar com a telefonista d’un restaurant de renom i se n’ocupa de gestionar totes les reserves. Un espectacle d’imitacions, on un magnífic Roger Pera les va alternant de trucada en trucada, recollint per la […]

La companyia emergent La Ràtzia presenta “Croades”, una versió de l’obra «Croisades» de l’escriptor i dramaturg francès Michel Azama. Es tracta de l’espectacle resultant d’un taller dels alumnes de 4rt de l’ESAD sota la direcció del seu professor Jordi Vilà. Adaptada i traduïda per ​Santiago Sans. L’obra, tot i que va ser escrita l’any 1988,podem dir que segueix viva, ja que és una història que tant pertany al passat, com al present. Es tracte d’un text que s’ha traduït a una vintena de llengües, perquè «Croades» parla del món, de creuades entre cristians i musulmans, de musulmans i hindús. “Croades” és Israel, Palestina, Jerusalem, Síria, Xile,… L’obra comença amb força. Consta d’un pròleg i quinze escenes entrecreuades. Els sis actors […]

La nostra mar, la mare mar com a origen de civilitzacions i cementiri del expulsats, dels que han de marxar de casa per a refugiar-se, per a sobreviure. Aquest és l’eix al voltant del qual gira l’última proposta de Dagoll Dagom en un muntatge sobri que fuig dels focs artificials i s’esforça a no vanalitzar la tragèdia. Una tragèdia nostra, com la Mediterrània. La història avança amb fermesa mitjançant als arranjaments de les cançons de Lluís Llach i les enormes coreografies d’Ariadna Peya. Corrandes d’exili, Abril de 1974 o Maremar sonen a capella i semblen provenir de segles enllà i d’haver navegat per a dir-nos quelcom important. L’ensamblatge és gairebé perfecte i les veus d’Anna Castells, Aina Sánchez i Elena […]

L’adaptació que Dagoll Dagom ha fet de Pèricles, Príncep de Tir és pura mediterrània. Els versos shakespirians, que narren la dramàtica succesió d’aventures que porten un príncep llegendari a rebotar per tots els racons del Mar Mediterrani, encaixen a la perfecció amb una selecció de cançons de Lluís Llach, que la companyia canta a capella amb uns arranjaments preciosos d’Andreu Gallén. Les percusions i ritmes tradicionals amb què acompanyen la veu es fusionen amb les complexes coreografies dissenyades per Ariadna Peya, i tot plegat genera moments de gran bellesa. De fet, trobo que la major virtut de l’especlacle és fer-te empassar un dels textos menys coneguts de Shakespeare com un veritable festival estètic. Mereixen també una menció les interpretacions, en […]

Els amants del teatre musical estem d’enhorabona amb l’arribada de l’Onyric Teatre Condal, el qual ens garanteix una sucosa i estable programació del gènere durant tot l’any. Per a la seva estrena, aquest nou orojecte ens porta un musical que d’entrada el gran públic no coneix, però que ha estat tot un èxit a Broadway a on ha guanyat diversos premis prestigiosos, tant quan es va estrenar ara fa cinc anys a l’Off-Broadway com quan ho va fer posteriorment a Broadway. En aquest sentit, sembla que l’aposta va dirigida més a la qualitat que a la gran comercialitat, fet que encara s’agraeix més al tenir una part de risc en la nostra ciutat. Es pot dir que Fun home no […]

Hablar sobre terrorismo nunca es fácil y hacerlo desde la piel del terrorista, menos. Basada en una entrevista de Jordi Évole a Iñaki Recarte, el autor, José Pascual Abellán hace reflexionar al espectador sobre lo que hay detrás del «Terrorista» que no es ni más ni menos que una persona. Una persona, que mirandolo friamente ha realizado actos que no merecen perdón y sin sentido, o… ¿lo tienen? ¿Perdón y sentido? Aunque visto desde el punto de vista de un terrorista arrepentido que ha abandonado la banda armada y que está convencido de que que el mal causado no tiene sentido ni solución, nos deja ver la psicología, la causa y los motivos que llevan a un joven de 20 […]

El Teatre Eòlia ha encetat la temporada amb AL SUD DEL PARAL·LEL , una proposta amb guió de Xavi Morató i la participació de Carlos Gramaje i Lu Fabrés. A la temporada passada, i dins del Cicle #MondayMonday del mateix Teatre Eòlia, l’espectacle va ser un concert, que ara, Xavi Morató ha convertit en espectacle musical en crear la dramatúrgia. Un espectacle musical que va molt més enllà d’un simple concert, dirigit pel mateix actor i que a través de l’argument creat especialment, fa un repàs a la seva trajectòria de 20 anys amb la companyia Dagoll Dagom. I ho fa a través de cançons que ell ha cantat en musicals com Mar i Cel, Poe, Boscos Endins, Aloma, Flor […]

Alberto Díaz nos ha ido mostrando su valía también como director (sublime «Llarg dinar de Nadal», por ejemplo) y lo vuelve a hacer con este premiado texto de John O’Donovan. Tiene el acierto, además, de acercar el texto físicamente (el escenario es una azotea) como a nivel de referentes, incorporando la Noche de San Juan. Dos chicos jóvenes atrapados en una azotea, huyen de la policía tras un atraco patético mientras sus planes se alejan a cada minuto. Atrapados aún más a la vida. A una ciudad pequeña y cerrada, a familias desestructuradas y a vidas que no son las que querrían llevar. Atrapados también entre ellos en una relación de dependencia afectiva, lejos del fácil amor adolescente que debería […]

Ahir dissabte a la tarda vam anar al Teatre Borràs per tal de veure aquesta proposta de Fernando Trías de Bes, dirigida per Martí Torras Mayneris. Una proposta que el mateix autor diu que és una comèdia sobre «ambicions i misèries humanes«, i que suposa el seu debut com a dramaturg. Fernando Trías de Bes (Barcelona, 1967) és conegut com a economista, assagista, i escriptor, autor de 16 llibres. En ficció ha publicat un llibre de contes breus i algunes novel·les. Martí Torras Mayneris és el director de la proposta, és el creador de la companyia RHUM & Cia i compagina la seva feina com a director i dramaturg amb la d’escenògraf, il·lustrador, pintor i caricaturista. Ha dirigit entre d’altres […]

Podem referir-nos a Aquí com a monòleg extravagant (en el millor sentit de l’expressió). Un monòleg cubista, potser. Tres actrius interpreten, alhora, un mateix personatge, diferents arestes d’un mateix personatge, que permeten l’espectador l’accés a llocs recòndits d’aquesta noia que viatja de Santander a Nova York per casar-se, però que haurà de viure experiències properes a la mort i reviure els moments de soledat i vioilència a partir dels quals es pot resseguir part de la seva vida. La Grand Central Station esdevé escenari de la soledat, la confusió i la deshumanització, una mena de purgatori on la protagonista deixarà anar el devessall de pensaments desordenats, fragmenatris… necessaris per a entendre una mica més allò que ens envolta. Queralt Riera […]

La Shirley Valentine és, sens dubte, tot un referent de dona que es descobreix a si mateixa a partir de trencar amb els convencionalismes socials i masclistes que empresonaven i que encara poden empresonar a les dones dins si mateixes. De fet, han passat unes quantes dècades des de que aquest text va ser escrit i tot que afortunadament s’han superat algunes de les barreres que es presenten, el que resulta cert és que actualment les reivindicacions feministes són més presents que mai dins la societat i, sens dubte, això indica que el camí encetat, en aquest cas per la Shirley, només ha fet que començar. Per tant, tot i que ja han passat molts anys des de Willy Russell […]