Recomendaciones

Hay obras en las que cabe toda la sociología de un periodo. En cinco horas puede llegar a caber toda una vida, máxime si se trata de la vida de una mujer casada, en provincias, en los años sesenta del siglo pasado. Esta mujer, Carmen, narra con criterio episódico y reduccionista lo que le ha acontecido hasta su imprevisto tránsito a la viudedad. Todo se ha escrito ya sobre este icono de la literatura española, su adaptación desde la novela a los escenarios, su identificación con la actriz por la que el tiempo parece no pasar, el reflejo de la vida femenina tras los visillos de los hogares biempensantes, que disimulan con silencios lo que a gritos sus deseos, insatisfechos, […]

És el primer espectacle que vaig veure a la Fira de Tàrrega “Likes” neix a partir d’un treball de recerca des d’una perspectiva socioantropològica, de l’anàlisi de dos fenòmens molt populars al YouTube: el cover dance, i els tutorials i vídeos sobre les diferents tècniques de ioga, les quals han sorgit i s’han difós massivament a través de les xarxes socials durant els últims anys. “Likes” a format part del Festival Escena Poblenou 2017, i ha estat una peça sel·leccionada a Aerowaves 2018. A “Likes” Núria Guiu indaga en la consciència de corporalitat i la nova relació cos-ment en l’era digital a través de la coreografia i la música electrònica, i construeix aquest espectacle en cinc fases: -En un primer […]

Potser ja estan acostumats a tractar amb clàssics universals, però sempre els agafen amb el seu mereixement necessari. La companyia La Perla 29 ens porta de nou a l’escenari Bodas de Sangre, respectant en gran mesura la poètica dels versos originals de Lorca. Oriol Broggi no en té suficient amb la lírica del text que busca encisar el públic amb la posada en escena, un joc entre el moviment i la música, el ritme. Com també és freqüent d’aquesta companyia la música té un paper molt important al transcurs de l’obra, aquest cop a càrrec del Joan Garriga, que aconsegueix un encaix perfecte a través de la seva veu trencada. Un factor sorpresa per l’espectador, a causa del protagonisme que […]

No lo digo yo, lo dice el propio Sergi Belbel en el programa de mano: “Las rosas de la vida” es una tontería, una gamberrada… A mí, personalmente, esta descripción me invita a relajarme, a dejarme llevar, pero también me abre expectativas, por el simple hecho de que sea el propio autor el que la defina así. Todo apunta a que será una comedia romántica alocada, y te predispones a los malentendidos, los dobles sentidos, los actores entrando y saliendo y lanzando réplicas que levantan «ohes» y risas constantes en la sala. Y lo que te encuentras es, en realidad, otra cosa. Es una comedia porque te ríes, es romántica porque habla (entre otras cosas) del amor, y es alocada […]

Lo más importante de que cada vez haya más historias con contenido LGTB no es sólo la visibilidad que se da a estas minorías, sino también la posibilidad de mostrar diferentes realidades, perspectivas y vivencias de personas del colectivo, en vez de repetir siempre el mismo patrón. En el caso de Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo, nos encontramos una propuesta hecha con mucha sensibilidad, respeto y delicadeza, con un cierto espíritu de denuncia pero, sobre todo, un gran amor por sus personajes. El debutante Pau Escobar (que, hasta ahora, sólo había participado en piezas de microteatro y proyectos audiovisuales) y Marc Balaguer forman una peculiar pareja donde la complicidad y la ternura destacan por encima de cualquier […]

Uno de los grandes aciertos de John O’Donovan, un dramaturgo irlandés de carrera ya consolidada, es poner a una pareja homosexual como protagonista de un tipo de conflicto o de trama que en general vemos representado por heterosexuales. En este caso nos encontramos con dos chicos de familias desestructuradas, uno de los cuales está a un paso de la prisión por peleas y pequeños delitos. Los dos viven en una ciudad pequeña, provinciana, donde no pueden demostrar quién son y tienen que sobrevivir adaptándose en un mundo que les es hostil, y del que no saben como escapar. Su relación, a pesar de que es la base de toda la obra, no es el conflicto principal… El miedo a rebelarse, […]

El subministrament de la informació a l’hora d’explicar una història és un dels reptes majors a què s’enfronta un autor, que ha de decidir què vol que sapiguem els espectadors, què vol que sàpiguen els personatges, i quan vol que ho sapiguem els uns i els altres. Un bon subministrament ha de permetre mantenir la tensió entre els personatges que, a la vegada, desencadenarà els fets de l’argument (sigui aquest, més o menys prim). Un dels grans valors de l’excel·lent Si tinguéssim… és, precisament, l’habilitat amb què l’autor tria els moments en que els dos protagonistes es diuen les coses l’un a l’altre i ens les diuen als espectadors. I és en aquest punt on recau la gran virtut de […]

Hem sigut seguidors d’Angel Pavlovsky des de sempre; hem vist molts espectacles protagonitzats per ell, però ara feia més de 7 anys que no el veiem dalt l’escenari. Un temps després havíem llegit que hi havia suspès la seva participació en el Festival de Màlaga 2012 per malaltia, i la veritat és que no havíem sentit res més … bé si, notícies falses que havien parlat inclús de la seva mort. I ara, ens hem trobat de nou a aquest artista, brillant com sempre amb llum pròpia, al petit escenari del Teatre La Gleva. Una nit històrica que recordarem per sempre més. Únicament cinc funcions on acompanyat per Bárbara Granados, divertida apuntadora i mestra de cerimònies, i excel·lent pianista, d’un […]

Pica, pica la vagina…. Pica sin gran disimulo…i quantes maneres se’ns poden ocórrer per alleujar aquesta sensació? Què ocorre quan ni així aquesta passa, i el que si que passen són els anys patint una malaltia tan freqüent i silenciada al mateix temps: la candidiasis. Una obra que engloba els diversos significats de la paraula que porta per títol: és blanca, senzilla, ingènua i sense malícia, com la seua protagonista, que parla d’aquets fongs que tan malament ens ho poden fer passar. Però aquesta vegada no. Quan parla una vagina (podem llegir a la fitxa tècnica que la idea original ha sigut de la vagina de l’Anna Tamayo), podem riure molt i passar una bona estona. Molts punts a destacar, […]

Todos somos locos de alguna manera. Jugando a las cartas, enamorándonos sin remedio o bailando con los caballos. La protagonista de esta función nos susurra la historia de su familia, de su abuelo y de su padre y de cómo el gen de lo extraño definió sus existencias. Ana Scannapieco nos habla con frases cortas y entrecortadas, como si improvisara sus pensamientos. El discurso se compone de lo que dice, pero también de las frases secretas que constantemente murmura en silencio y que cada espectador imagina para sus adentros. El personaje realiza un ejercicio relajante de contemplación y meditación interna, desnudándose ante nosotros desde la distancia con el pasado y envuelta por la cercanía de la sala. Acompañada por las […]

En Per si no ens tornem a veure Alícia Serrat nos ofrecía, con Marc Sambola, un musical alegre, de gozo y lleno de luz sobre la alegría de la búsqueda y encuentro del amor. Ahora, con este nuevo musical y con música de Miquel Tejada, trata si no la otra cara, sí una vertiente menos inocente y divertida, donde hay reproches -empezando por uno mismo-, reflexiones y esperanzas difuminadas, dudas, se hace daño… Una obra más compleja, profunda y oscura; a ver qué nos depara la tercera parte de esta trilogía temática … Un grupo de jóvenes se reúne para contestar en equipo una pregunta de aquellas que abren las puertas del infierno: ¿somos buenas personas? Entre ellos hay un […]

Comencem la nostra temporada teatral anant a La Badabadoc, una de les millors sales on es pot veure teatre argentí, a veure “El amante de los Caballos” , una proposta de la companyia argentina Moscú Teatro, que porta més de quatre anys en cartellera dins de l’off porteño. “El amante de los Caballos” és el primer relat d’una col·lecció de dotze contes de l’escriptora nord-americana Tess Gallagher, que l’actor i director argentí Lisandro Penelas n’ha fet una adaptació en format d’unipersonal , interpretat per l’actriu Ana Scannapieco, que a part de ser la protagonista d’aquesta història, n’és també la narradora. Des del primer moment quedes atrapat per l’espai, i per la calidesa de la llum. L’escenografia és plena d’objectes i […]

L’inici de la temporada teatral 2018-2019 no podia començar millor que amb EL AMANTE DE LOS CABALLOS, una proposta de la companyia argentina Moscú Teatro que ha programat, molt encertadament, la Sala Badabadoc. Una proposta basada en el llibre de relats del mateix títol, de l’escriptora nord-americana Tess Gallagher (Port Angeles, Washington, 1943) que el director argentí Lisandro Penelas ha adaptat en format de monòleg i que interpreta l’actriu Ana Scannapieco. Una peça que ens presenta a una noia, una dona que davant nostre recorda moments de la seva vida resseguint els lligams que la connecta’n amb els que l’han precedit, el seu avi i els seus pares, i som testimonis del descobriment que fa d’ella mateixa a través de […]

“Un cop l’any” és l’adaptació d’Hector Claramunt de “Same time, next year”, una comèdia romàntica, escrita per Bernard Slade l’any 1975. El muntatge original d’aquesta comèdia es va estrenar l’any 1975 a Broadway, i tot i que va estar en cartellera durant més de tres any, la seva popularitat es deu, en gran part, a la versió cinematogràfica “Same time, next year” dirigida per Robert Mulligan que es va estrenar a Hollywood l’any 1978. “Un cop l’any” narra la intensa relació “intermitent” d’una parella d’amants que, durant més de 25 anys de la seva vida, es troben un cop l’any, la mateixa data en la mateixa habitació d’hotel. Són amants, però al mateix temps estan feliçment casats i estimen a […]

Sí, sí, com a la peli dirigida per Robert Redford, però ara la història passa a l’Argentina i una noia ens relata històries de la seva família, una família si més no curiosa, amb un avi bevedor i xiuxiuejador de cavalls i un pare jugador empedreït i també bevedor; la mare una mica al marge i queixant-se d’aquella família tan galdosa. Lisandro Penelas ha adaptat i dirigit uns relats de Tess Gallagher i Ana Scannapiedo ens ha ofert el monòleg com si fos un recital de poesia. Preciós. No us la perdeu que només estan a la sala de Gràcia fins el dia 9 Crítica completa » https://bit.ly/2PVuHpf