SHIRLEY VALENTINE és un monòleg de Willy Russell, un encàrrec del Everyman Theatre de Liverpool que va ser estrenada en 1986, passant dos anys més tard al West End de Londres i estrenant-se a Broadway en 1989. Una peça que encara es continua representant al Regne Unit on l’any 2017 va fer gira per celebrar el seu 30e aniversari.
L’any 1994 (ja fa d’això 24 anys) aquesta mateixa obra es va poder veure a Barcelona, estrenada a la Sala Villarroel i protagonitzada per l’actriu Amparo Moreno, sota la direcció de Rosa María Sardà; va ser reposada 8 anys després al Teatre Goya.
La proposta que es presenta ara al Teatre Goya està dirigida per Miquel Gorriz i protagonitzada per Mercè Aránega.
Miquel Gorriz torna al Teatre Goya després de l’èxit de la seva versió d’ART, de Yasmina Reza, que nosaltres vam veure en 2016 en aquesta mateixa sala.
Una dona de mitjana edat, de Liverpool, amb els fills ja grans i emancipats, parla amb la paret de la seva cuina i qüestiona que n’ha fet de la seva vida, que ha passat per trobar-se atrapada en una vida rutinària i amb un marit que li diu que l’estima sense cap gest d’afecte, sense cap carícia, sense ni tan sols, aixecar els ulls del diari. Una amiga, la seva única amiga, vol que l’acompanyi quinze dies a les illes gregues. Això implica deixar enrere, temporalment, marit i fills. Una proposta que trastoca tot el seu món, tota la seva aparent estabilitat.
Mercè Aránega ens ofereix una magnífica interpretació, amb una enorme varietat de registres, passant per la tendresa, la ironia, la intel·ligència, el drama i ho fa d’una manera tan vital i divertida alhora, que ens arrossega des del mateix moment que se serveix la primera copa de vi.
Aquesta és la tercera obra que interpreta en solitari després de «Neus Català. Un cel de plom» que vam veure a la Sala Muntaner en 2015 i «Viatge a la felicitat» al desaparegut Teatre Malic als anys 90. Una actriu que ens ha enamorat en papers com els que interpretava a «A tots els que heu vingut«, «Davant de la jubilació«, «Victoria» o «El somni d’una nit d’estiu» per esmentar els més recents, sense deixar de pensar en el seu paper de Doña Obdúlia a «Mort de dama«.
Una magnífica posada en escena amb escenografia de Jon Berrondo amb canvis a la vista del públic i amb un punt just de realisme. Ens ha sorprès i agradat molt la transformació de la cuina “acompanyant” a la protagonista fins a Grècia. Magnifica també la il·luminació de Jaume Ventura i el vestuari de César Olivar.
I com va dir la mateixa actriu a la roda de premsa “l’obra parla de l’alliberament d’una dona, però l’exemple és extensible a qualsevol persona. Molts de nosaltres ens hem posat traves per no avançar i no ens hem escoltat“.
Un teatre ple a vessar en nit d’estrena, ha aplaudit de valent una proposta, per nosaltres, molt recomanable.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ
