Un Shakespeare que, com sempre, sense voler-ho parla dels nostres dies. Una història de fa anys que passa actualment als nostres mars. Intensa, amb un missatge crític i ple d’esperança, però amb un sentiment desolat en la humanitat. Maremar de Dagoll Dagom es basa en Pèricles, Príncep de Tir.
Un espectacle que combina el vers, el cant i la dansa. Tots tres protagonistes. Un cant acompanyat de percussió, amb un toc de Lluís Llach i de música ibèrica, típic cant de pescadors. Una història que passa a Terra però el seu gran protagonista és la mar; és a través de la dansa que queda retratat el seu moviment i les seves mil cares. Escenes que es tornen més poètiques al no deixar pas a la seva realitat pura.
Un vers bonic, precís, però també sofisticat, potser difícil per entendre pels més petits de la casa. Però també l’oportunitat perfecte per donar a conèixer aquest món, ja que és molt visual.
Una història típica, una odissea d’amor; potser, des del primer moment sabem com acabarà la història però, ens és indiferent, volem saber el camí. Una interpretació molt agraïda pel públic, només acabar tothom ja aixecava el cul de la cadira per aplaudir emocionants.
