Recomendaciones

La jove companyia la Ràtzia s’estrena als teatres amb Croades la reconeguda obra de Michel Azama i ho fa amb una energia i una tècnica increïbles. Tots som fantasmes de les guerres. Fins i tot de les que no hem lluitat. L’escenari esdevé un camp de batalla estèril per on travessa una guerra que alhora és totes les guerres, també les nostres. El temps i l’espai es rebreguen i escupen personatges de diferents èpoques, països i religions. I aquí trobem un dels grans encerts d’aquesta proposta escènica. Els actors i actrius de la companyia han aconseguit dotar d’una vida única a cadascun d’aquests personatges (sovint més d’un per actor) dotant-los d’una corporalitat i una veu que atrapa. L’altre encert es […]

Cándida es la primera obra de un ciclo llamado Dóna’m veu / Dona amb veu en el que las mujeres son las únicas protagonistas. Cándida es una propuesta teatral de la actriz Anna Tamayo, responsable de dar voz a los sentimientos y las emociones de mujeres con problemas ocultos. Durante 60 minutos la voz de Anna, junto con la música de Joange, rompe con el silencio de millones de mujeres escondidas bajo la incomprensión de un mundo dominado por los hombres. Cándida, a través de la enfermedad candidiasis vaginal, es el espejo de las mujeres atrapadas y presionadas por los cánones femeninos establecidos en la sociedad desde hace millones de años. Un recorrido por la vida de Anna y de […]

Sarab, escrita por Albert Tola y con Andrea Segura a la dramaturgia y dirección, es una obra que explora las ineludibles herencias familiares, aquellas que tienen más que ver con las emociones que con los documentos notariales, aquellas que dejan huellas imborrables a través de las generaciones. En este sentido, Sarab es intencionadamente onírica, incluso fantasmagórica, donde las tres protagonistas (abuela, madre y nieta) se comunican sin hablarse, en un coro de voces que se intercalan y se pisan y se hacen eco las unas a las otras, como si nos encontráramos en una cueva donde todo el espacio reverbera y acabas perdiendo el sentido de la realidad y el tiempo. El clima de ahogo, de encierro, de personajes ligados […]

El estreno del musical La cage aux folles se produjo en Nueva York en 1983. La obra de teatro en la que se basa se había estrenado diez años antes, y en este tiempo ya se habían hecho dos películas y se estaba gestando una tercera. El fenómeno había nacido en Europa, concretamente en Francia, pero los productores de Broadway vieron la oportunidad de aprovechar una comedia que funcionaba, un ambiente colorido y vistoso que aún no habían explotado suficientemente -el de los transformistas- y una partitura que remitía al cabaret y en las melodías francesas que tan bien habían funcionado en otras épocas. El resultado fueron varios premios Tony, una canción que trascendió al propio musical (I am what […]

Fa cosa d’un mes vaig poder assistir a un passi de “Maremar”, el nou musical de Dagoll Dagom, al Teatre La Sala de Rubí. Fotògrafs, enregistradors de vídeo , l’Anna Rosa Cisquella, en Joan Lluís Bozzo i Jofre Borràs (director i ajudant de direcció), els tècnics de so i il.luminació. L’Ariadna Peya (direcció coreogràfica i de moviment), marcant els tempos i moviments dels actors. La sorpresa va ser majúscula, aquest musical prometia. Com no volia esperar-me fins el dia de l’estrena, que serà d’aquí poc al Teatre Poliorama , vaig comprar entrades per la prèvia que es feia al mateix Teatre La Sala. Només us diré que el teatre era ple de gom a gom. Entrades exhaurides !!! Si l’assaig […]

Lunes, un nuevo estreno en el Teatro Goya y el inicio de su temporada teatral 2018-19. En este caso Miquel Gorriz dirige un espectáculo para el disfrute de Mercè Aránega. Una Shirley Valentine que a pesar de tener unos años (el texto), aunque es muy vigente en nuestros días. Shirley Valentine es una mujer casada, que actualmente está aburrida de su rutina, de su propia vida. Inicialmente la vemos en su propia monotonía hablando a las paredes y mirando si decide hacer un cambio. Con la excusa de un regalo sorprendente (un viaje a Grecia) vemos como Shirley toma de una rutina infernal de su vida en un suburbio de Liverpool quiere abrir las alas y escapar. Esta Shirley me […]

CÀNDIDA és una proposta teatral d’Anna Tamayo que obre la temporada a la Sala Fènix, la primera peça d’un cicle que protagonitzen les dones tal com ens van explicar a la roda de premsa. Un cicle que han batejat com “Dóna’m veu/Dóna amb veu“ concebut per escoltar a moltes dones parlar-nos, a crits o a cau d’orella, segons el cas, sobre el món, vist amb ulls femenins. CÁNDIDA neix del desig i la necessitat de posar-li veu als fongs vaginals que van habitar en el cos de l’Anna durant dos anys: qui són? d’on vénen? per què no marxen? Amb un format força informal, Anna Tamayo ens explica la seva experiència personal amb els fongs vaginals. Ens parla d’una malaltia […]

Lo que nos plantea Quina Feinada!, adaptación del éxito de Broadway que supone el retorno de Ventura Pons a la dirección teatral, es cuanto menos interesante. Un único actor sobre el escenario interpretando de forma frenética a una decena de personajes diferentes. Sin embargo, es una pena ver cómo la obra cae en una repetición constante de pequeños gags independientes que en ningún momento hacen avanzar la trama ni el estado del personaje principal. Quizás funcionaría mejor si existiera algún tipo de conflicto que conectara los personajes de las distintas llamadas o si pudiésemos ser testigos de un abanico de estados anímicos en el protagonista. El personaje principal parece estar en el mismo estado anímico constantemente, el estrés más absoluto. […]

SARAB és un text d’Albert Tola que amb dramatúrgia i direcció d’Andrea Segura, ha obert la temporada al Teatre Akadèmia. Un text ple de miratges que apareixen i es dilueixen entre la realitat i els records de tres dones que representen tres generacions d’una mateixa família. SARAB ens parla de miratges, d’aquelles certeses que creiem pròpies i que, en realitat, no només s’emmarquen en el nostre context històric, polític i social sinó al centre mateix de la nostra genealogia. En paraules d’Albert Tola es tracta d’un text que s’ha anat coent des que ell era petit, ell ha viscut i crescut amb la seva mare, la seva àvia i la seva tieta. Amb un pare absent, sempre de viatge. Un […]

L’oblit i el silenci s’esquerden sota la força poètica de Veus de Txernòbil. Una peça de teatre visual basada en el llibre La pregària de Txernòbil de la guanyadora del Nobel Svetlana Alesksévitx. L’obra està configurada com un gran zoom que comença amb una visió general del país (Ucraïna – Unió Soviètica) durant i després de l’explosió del reactor i que va apropant-se amb cura a les històries dels petits pobles afectats i sobretot els seus habitants. Cada persona, sovint representada amb un gran titella, té un relat únic i colpidor. Els cinc actors de la peça manipulen els objectes amb delicadesa i precisió i fan que de la forma neixi una emoció bategant que oscil·la entre l’horror tràgic i […]

AQUÍ «de Santander a NY», és un monòleg amb direcció i dramatúrgia de Queralt Riera, interpretat a tres veus per Annabel Castan, Patrícia Mendoza i Núria Tomás. Totes elles són la Lis, una supervivent, una dona d’una sensibilitat extrema, però també dura i resistent. AQUÍ és un assaig sobre la bogeria d’un personatge dividit en dos grans línies emocionals, la de l’amor i la de la mort. Una peça estructurada en dos actes, on en el primer acte la Lis apareix a l’estació de tren Grand Central Station de Nova York. Està commocionada. Va vestida de núvia i porta un ram de flors a la mà. Al vestit una gran taca de sang. En el seu monòleg, la Lis ens […]

“Veus de Txernòbil” és una creació col.lectiva de la Cia Potcuia a partir del llibre “La pregària de Txernòbil” de Svetlana Aleksiévitx” publicat el 1997, i el documental “Les àvies de Txernòbil” que es va emetre en el programa 30 minuts de TV3. “Veus de Txernòbil” neix a partir d’un projecte escolar que van presentar els alumnes d’estudis d’itinerari físic i visual de l’Institut del teatre. Un cop finalitzada la presentació ( maig de 2017), els alumnes decideixen portar-lo més enllà de l’àmbit acadèmic i creen la Companyia Potcuia. La Cia Potcuia es basa principalment en la manipulació d’objectes i titelles amb la finalitat de treure a la llum fets que han estat silenciats més enllà de les tragèdies individuals […]

Què amaga el Ministerio del Interior? Què amaguen professionals de reputada trajectòria? Si mirem els noticiaris o obrim el Twitter a qualsevol hora (ja no) ens sorprendrà la gran quantitat d’escàndols relacionats amb secrets d’estat, mentides curriculars, trames de corrupció, robatoris indiscriminats de diner públic… Cada nou escàndol tapa l’anterior, i els protagonistes s’afanyen a amagar els plats bruts posant al damunt una vaixella encara més bruta. Però què passaria si el que es tracta d’amagar és l’aparició d’un extraterrestre que té la confessa voluntat de dominar la terra? Martí Torras Mayneris (Rhum, Rhumia, Divinas, La Taverna dels Bufons) dirigeix amb solvència aquesta comèdia marciana de l’economista i escriptor Trias de Bes, que s’estrena al món del teatre amb un […]

Bruno Oro afronta el seu primer espectacle en solitari amb Immortal, una visita divertida i profunda per tots els racons de la vida eterna. L’obra parteix d’una idea del mateix artista, qui ha confiat en Alejo Levis i Marc Angelet per a l’escriptura del text i la direcció. Els dos han sabut elevar el llenguatge còmic de Bruno Oro a la màxima potència. Han teixit l’espectacle com un tiki-taka de personatges que, en un futur, s’enfronten a la immortalitat: pares i fills, matrimonis que conviuen durant segles, veïns que es troben al metro…El fregolisme de l’actor arriba a nivells sorprenents quan manté converses entre cinc o sis personatges diferents, tots interpretats amb una admirable riquesa de matisos. El ritme no […]

Imagina que gracias a comerte una especie de osito de chuche te conviertes en eterno al paso del tiempo. Con esta premisa empieza la propuesta teatral Immortal, protagonizada por Bruno Oro. Bajo esta nueva realidad, el texto y sus múltiples personajes navegan a través de esta reflexión filosófica, ¿queremos ser inmortales? ¿Realmente nos aportaría felicidad? ¿Mejoraría nuestra existencia? Esta obra es 100% Bruno Oro, nos muestra su habilidad acaparadora para intercalar los diferentes personajes “brunororianos”, que ya conocemos de sus trabajos anteriores, y que ara se unen para mostrar al público esta narrativa. Entre los momentos humorísticos que hacen estallar de risa a toda la sala, el texto no se olvida de hacer alguna crítica implícita a situaciones actuales –como, […]