Recomendaciones

Una recerca de la pròpia identitat, una recerca dels orígens sense por a enfrontar-se amb fets del passat. Indagar en els interrogants del passat ajuda a entendre el present. A l’estació de Portbou hi viuen tres germanes, l’Antònia, la Maria i la Laura. A l’estiu van a la platja amb la mare, una amb xancletes blanques, l’altra verdes i l’altra vermelles. Sempre fan el mateix recorregut fins que un dia de cop i volta la mare les fa tornar enrere, elles ploren, han perdut el dia de platja, i, no són conscients d’haver fet res dolent. L’Antònia se’n va a viure a Lleida amb una tieta, la Laura a Mallorca amb la padrina, i la Maria a Barcelona amb la […]

A veces, aparecen pequeños montajes que, sin necesidad de grandes artificios, consiguen, con honestidad y valentía, lograr una grandiosidad emocional y temática verdaderamente sorprendente. Acorar es un monólogo muy profundo e interesantísimo, construido en torno a la importancia de la palabra, la identidad y ciertos rituales que definen el carácter mallorquín (en este caso) pero también a los seres humanos, en general. Desde una descripción tan terrenal y carnal como la matanza de un cerdo, el relato nos transporta, con una sencillez a alucinante, a lo más universal, trascendente y ancestral de la existencia. Sincero, auténtico e irónico, se trata de una reflexión que eleva la cotidianidad para retratar las contradicciones de los vínculos familiares y sociales pero, también, para […]

Roc Esquius ens havia sorprès els darrers anys amb dues propostes de teatre distòpic, ben originals i divertides. En aquesta nova proposta també hi tenim elements que ens connecten amb una societat futura i inventada, però el to i l’estructura de l’obra són totalment diferents. Muntada com un diàleg enginyós entre dos personatges antitètics, la peça té poca acció i es centra en una situació molt concreta, només trencada al final per un gir que no revelarem. L’eina més utilitzada per Esquius és la dialèctica, que en un principi funciona molt bé però que acaba resultant excessiva, i fins i tot redundant. Sigui com sigui, el gran mèrit de Claqué o no és que tot i tenir aparença de comèdia […]

Una comèdia sobre somnis impossibles i la necessitat de fer canvis dràstics a la vida. L’obra es representa damunt de l’escenari del teatre, amb el públic situat en graderies a dues bandes, una proximitat amb els actors realment insuperable. Un parc públic de Barcelona, que clarament assenyala l’escenografia amb les rajoles típiques de la ciutat, malgrat que l’acció podria succeir a qualsevol ciutat del món. Roc Esquius és el dramaturg i director de la proposta, que ens sorprèn cada vegada més per la seva frescor i la seva empenta. El vam descobrir com a actor ja fa uns anys a “Comment te dire adieu” i com a dramaturg amb “iMe” i “Mars Joan”. Núria Deulofeu i Isidre Montserrat han estat […]

“Claqué o no” és una comèdia escrita i dirigida per Roc Esquius, un jove dramaturg que sempre ens sorprèn amb obres originals i divertides, i amb un rere fons que convida a la reflexió. En aquesta ocasió el dilema està entre…fer allò que ens agrada, o fer allò per la qual cosa estem més qualificats. “Claqué o no “ és el cinquè muntatge d’en Roc Esquius, i forma part de El Cicló d’enguany, dins el programa artístic del Teatre Tantarantana on s’està representant. El públic ens col·loquem a banda i banda de l’espai escènic. L’espai escènic es converteix en un imaginari ring de boxa, en el qual s’esdevé una lluita dialèctica entre els dos protagonistes de l’obra. En una banda, […]

El teatro es un arte efímero. Cada espectáculo que vemos, a diferencia del cine u otras artes, desaparece en el momento en que deja de representarse y queda sólo (y para siempre) en nuestro recuerdo e imaginario. Es por este motivo que asistir a la aparición de nuevas voces en la dramaturgia catalana, frescas, originales y contemporáneas a nosotros, comprometidas con nuestro momento histórico y con muy buenas perspectivas de futuro, como es el caso de Roc Esquius, es una suerte que deberíamos saber valorar. Especializado en la ciencia ficción, un género no muy habitual en teatro hasta hace pocos años, el autor y director de iMe y Mars Joan propone, en esta ocasión, una batalla dialéctica donde los dos […]

La compañía DARA siempre pone sobre la mesa temas de actualidad y reflexión a golpe de comedia. Su quinto montaje, Claqué o no, se centra en una batalla dialéctica entre una bioquímica que aspira a ser bailarina –Núria Deulofeu– y un peculiar reorientador laboral que intenta reconducirla – Isidre Montserrat-. El objetivo, revivir el eterno debate entre lo que te gusta y lo que se te da bien… Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-claque-o-no/

Tot i ser gran, a mi m’agraden els contes de fades, i Per Si No Ens Tornem A Veure ho és, encara que no tingui fada. L’argument és innocent, veieu: una princesa i un príncep son obligats a casar-se, tot i que quasi no es coneixen. Per evitar-ho fugen del seu regne disfressats i amb una identitat falsa. Que passarà?, doncs que es trobaran casualment i s’enamoraran irremeiablement. Amb aquesta idea quasi infantil Alícia Serrat (Pegados) ha escrit un llibret i unes lletres magnífiques que Marc Sambola s’ha fet seves i ha musicat meravellosament, i faig servir aquest adverbi a consciència perquè ha sabut agafar el to a cada part. Anna Lagares i Edgard Martínez han fet la resta, cantant […]

Tell me on a Sunday tiene mucha historia detrás, y quizás es uno de los musicales de Andrew Lloyd Weber que más obstáculos ha superado con el paso de los años. Primero se concibió como un proyecto para la televisión, con letras de Tim Rice, pero las desavenencias entre compositor y letrista lo paralizaron todo. Finalmente, entra en el proyecto Don Black y el musical sale editado en un álbum en el año 1980. Su éxito hizo que se quisiera llevar a escena, pero debido a su duración -se trata de un monólogo cantado- se unió a un ballet y se estrenó en el West End bajo el nombre de Song and Dance. Se hicieron varias versiones, pero quizás la […]

Incomprensiblement, i donant el tema per un llarg debat, al mes d’agost les propostes teatrals gairebé desapareixen de la cartellera, com si un tornado arrasés amb la gran quantitat de propostes del mes anterior. Tot i això, i amb bon criteri per mi, teatres com el Maldà decideixen oferir programació durant aquest període, reposant a la seva sala un musical que esdevé una agradable sorpresa per a un públic que aconsegueix omplir la sala i que demostra que també hi ha demanda teatral durant aquest mes (o com a mínim a la funció que jo vaig assistir). Es tracta d’un divertiment fet a partir d’una història que recorda encertadament a les comèdies shakespearianes, per exemple, en la que es sap […]

El quartet vocal TNT va néixer l’any 1997 i porta forces anys pujant als escenaris; es van fer populars amb la seva participació, fa dues temporades, al programa concurs de televisió Oh Happy Day! Està format per Óscar Bretau, Paco Ruiz, Diego Ruiz i José Fernández. VAYA SHOW!, és un espectacle a mig camí entre concert i obra de teatre, ja que té un fil argumental i molts moments d’interpretació, amb important utilització del vídeo com a suport argumental. Dirigit per Òscar Bretau, VAYA SHOW!, és un recorregut per la història musical dels anys 60, 80 que arriba finalment a l’època actual, de diversos gèneres musicals com poden ser el soul, pop o el rock; el quartet canten grans èxits […]

Eva Yerbabuena no ha estado nunca en la vanguardia del baile flamenco, en la que sí estarían Israel Galván o Rocío Molina, pero su trayectoria tampoco ha sido convencional. Comenzó trabajando como bailarina con Javier Latorre, Merche Esmeralda y Joaquín Cortés, pero a finales de los noventa crea su propia compañía, inicia una carrera internacional y llega a compartir cartel con Mijail Baryshnikov o a ser dirigida por uno de los miembros de La Fura dels Baus. Todo este bagaje le ha hecho estar siempre un paso más allá de la tradición, pero es quizás en este espectáculo en el que ha arriesgado un poco más. El espectáculo comienza con toques de contemporáneo, una música a base de percusión y […]

Què hi ha sota la catifa? Secrets?, aparences?, falsedat? Jordi Calafí i Alexis García s’han unit per escriure “Sota la catifa”, un thriller amb tocs de comèdia, que sens dubte us farà passar una bona tarda de teatre aquest estiu al Teatre Gaudí. Tots amaguem coses…, secrets, misèries i mentides sota una catifa imaginària, però que passaria si tot el que s’hi amaga sortís a la llum? Tota l’acció transcorre en l’habitació d’un luxós hotel, tret d’alguns flashbacks entre els protagonistes que aniran sorgint al llarg de la representació. Els personatges són quatre. Tots són detectius. Medina (Jordi Cadellans),David (Ramon Godina), Toni (Óscar Jarque) i Àlex (Raül Tortosa). Una desaparició. Una investigació. Veritats i mentides. Present i passat. Un desenllaç […]

Un musical de petit format amb producció artística de Daniel Anglès, promotor de la idea inicial i que va proposar desenvolupar a partir de «Leonci i Lena» la sàtira teatral de Büchner. L’Alícia Serret va escriure el text i va assolir la direcció de l’espectacle. Com diuen ells mateixos es tracta d’un homenatge a comèdies com l’anomenada de Leonci i Lena, El joc de l’amor i de l’atzar o Al vostre gust. A escena dos actors i un músic: Anna Lagares, és la princesa Anne de Dumaine, actriu a qui ja hem pogut veure treballar enaltres ocasions, com per exemple al musical «Per sobre de totes les coses» a la Sala Gaudi i a la Nit de Musicals 2016 del […]

THE GOSPEL VIU CHOIR és una formació musical fundada fa quinze anys a Palafolls pel seu director Moisès Sala. Està formada per més de 60 cantaires de diferents comarques de Catalunya. Ahir eren 55 les veus a l’escenari acompanyats per cinc músics i un ballarí. La formació és tot un referent en el món del gospel a Catalunya i un dels grups més notables d’àmbit nacional i europeu. Aquest espectacle, RELOAD, va ser estrenat l’any 2016 al Teatre Condal de Barcelona i porta a les seves esquenes més de 300 representacions. Una exquisida tècnica vocal, uns ritmes vius i una posada en escena arriscada i potent. L’espectacle té una durada d’hora i mitja llarga i en Moisès Sala va saber […]