Incomprensiblement, i donant el tema per un llarg debat, al mes d’agost les propostes teatrals gairebé desapareixen de la cartellera, com si un tornado arrasés amb la gran quantitat de propostes del mes anterior. Tot i això, i amb bon criteri per mi, teatres com el Maldà decideixen oferir programació durant aquest període, reposant a la seva sala un musical que esdevé una agradable sorpresa per a un públic que aconsegueix omplir la sala i que demostra que també hi ha demanda teatral durant aquest mes (o com a mínim a la funció que jo vaig assistir).
Es tracta d’un divertiment fet a partir d’una història que recorda encertadament a les comèdies shakespearianes, per exemple, en la que es sap trobar el to d’aquestes i en la que es creen uns personatges que s’adiuen perfectament a la història, recolçats per unes bones interpretacions i per una direcció àgil. En aquest sentit, l’estima i el coneixement del gènere resulta evident i veiem com Alícia Serrat ha aconseguit una molt bona feina tant en l’escriptura com en la direcció. D’altra banda, podem dir que l’apartat musical es fusiona perfectament amb el conjunt de l’obra, fent ús d’una sola guitarra i sostenint encertament la proposta, la qual es acompanyada per dues bones veus. Sens dubte, ens trobem amb un musical de petit format al que no li calen escenografies ni grans artificis per recrear la història i en el que els recursos humans resulten autosuficients per a aquesta tasca, transmetent així la senzillesa d’aquelles obres en les que s’inspira.