La necessitat de fer canvis dràstics a la vida

1/09/2017

La necessitat de fer canvis dràstics a la vida

Una comèdia sobre somnis impossibles i la necessitat de fer canvis dràstics a la vida.

L’obra es representa damunt de l’escenari del teatre, amb el públic situat en graderies a dues bandes, una proximitat amb els actors realment insuperable. Un parc públic de Barcelona, que clarament assenyala l’escenografia amb les rajoles típiques de la ciutat, malgrat que l’acció podria succeir a qualsevol ciutat del món.

Roc Esquius és el dramaturg i director de la proposta, que ens sorprèn cada vegada més per la seva frescor i la seva empenta. El vam descobrir com a actor ja fa uns anys a “Comment te dire adieu” i com a dramaturg amb “iMe” i “Mars Joan”.

Núria Deulofeu i Isidre Montserrat han estat absolutament magnífics, amb unes interpretacions genials sobretot en la primera part de l’obra, on ens presenten una batalla dialèctica entre una bioquímica de prestigi que vol deixar la feina per dedicar-se al que li agrada, ballar claqué, i un re- orientador laboral contractat per algú altre, que intenta per tots els mitjans que no ho faci.

Crec que no hauriem de confondre la simpatia o antipatia dels personatges que arriba al públic, amb la qualitat de les seves interpretacions…. i ho diem perquè el personatge que interpreta Isidre Montserrat arriba a ser força antipàtic a ulls dels espectadors.

Una batalla dialèctica divertida, tremendament àgil i molt ben construïda pel dramaturg, encara que a partir d’un moment donat, potser es torna una mica repetitiva; segurament per això, per voler fer un gir a l’argument i donar-li una altra visió, l’autor ha volgut introduir un parell de personatges complementaris que són interpretats pels mateixos actors.

És aquí on la proposta, al nostre entendre, comença a trontollar una mica, i algunes situacions són poc creïbles, tot sabent que la proposta està escrita com una comèdia de l’absurd. Per sort, torna a remuntar gràcies a les magnífiques interpretacions, malgrat que la resolució de la “batalla” es complica i esdevé una mica massa rocambolesca, amb un doble final que tampoc hem acabat d’encaixar.

Malgrat tot, ens ha semblat una proposta agosarada, divertida, amb un caire innovador i un missatge molt clar.

hem de fer sempre el que s’espera de nosaltres ?

hem de renunciar a les nostres aficions, al que ens fa feliços realment en ares de la societat ?

hem de complir amb les expectatives que pares i professors han dipositat en nosaltres ?

és lícit encaminar als nostres petits a dedicar la seva futura vida a una determinada professió ?

Una proposta totalment recomanable que es podrà veure fins al 17 de setembre a la Sala Baixos22 del Tantarantana. Des  d’aquest espai el nostre reconeixement a tot l’equip que ha tingut la gosadia d’estrenar al mes d’agost. Bravo.

Per veure l’apunt original només heu de clicar AQUÍ


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Cartelera /

Claqué o no

Claqué o no

Una mujer con una carrera brillante, un profesión que le cae como anillo al dedo y que ocupa un puesto de trabajo muy importante para todos, quiere dejarlo todo para dedicarse profesionalmente a bailar claqué. Por si fuera poco, en tan solo quince segundos, se hace evidente para todo el que la vea, que nunca hará ni un solo paso de claqué que merezca ser visto. Pero ella quiere bailar claqué.

Un funcionario del gobierno, dedicado a que todo el mundo ocupe el puesto de trabajo para el que está más preparado y en el que, por lo tanto, se sienta más realizado, ha llegado para frustrar sus planes. Ella no puede bailar claqué.

“Claqué o no” es una comedia sobre las profesiones, vocaciones, intuiciones y cambios de rumbo laborales que muchas veces, no entiende nadie.

Vídeo

Fotos

Claqué o noClaqué o no

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui al Tantarantana he estat veient aquesta obra per la companyia Dara, i que tanca El Cicló d’enguany. Escrita i magníficament dirigida per Roc Esquius, ens parla d’una noia amb un futur laboral molt prometedor exercint el seu treball com bioquímica, però el seu desig de fer el que sempre li ha agradat que és ballar claqué, la porta a acomiadar-se de l’empresa on treballa. La mediació d’un reorientador laboral, condueix a situacions una tant surrealistes i divertides, que no desvetllaré i que ja descobrireu quan aneu a veure-la. Per la forma que està escrita, no pel seu contingut, m’ha recordat una mica Mars Joan, l’última que vaig veure d’aquesta companyia. Excel·lent el treball de Núria Deulofeu i Isidre Montserrat més si tenim en compte la pressió que per a ells representa tenir els espectadors a tocar com és el cas. He passat una molt bona estona i us animo a anar-hi. Crec que la valentia del Tantarantana i la Companyia Dara d’estrenar en ple mes d’agost, bé es mereix que els fem costat.

    17/08/2017

  • 12345

    Lena Lenera

    Un diàleg molt fresc, viu i ràpid -i amb tocs de comèdia ben divertits-.
    Una dramaturgia ben empeltada sobre un escenari auster però sense que hi trobis a faltar res i destacaria que l’obra ha estat escrita a mida dels actors, i els veus gaudir amb el text.
    I unes interpretacions excel·lents, tal i com ja ens tenen acostumats els de la DARA.
    La primera meitat és entretinguda i amb un ritme força bo, però la segona t’enganxa, els aconteixements es precipitien i queda una obra rodona.

    Un però? potser la qüestió de les vocacions-professions es podria haver aprofunfit més, exprimir una miquetona…
    Un regal per l’agost desèrtic teatral.

    26/08/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    L’obra ens planteja a cop de comèdia un dilema: fer allò que ens agrada, o fer allò per la qual cosa estem més qualificats. En una banda, una excel·lent bioquímica que ha decidit deixar la feina perquè vol dedicar-se a ballar claqué (tot i que no té aptituds per fer-ho). A l’altre banda un funcionari del govern, que es dedica a que tothom ocupi el lloc de treball pel qual està més qualificat. Ella vol ballar claqué. Ell ho ha d’impedir. Ella vol fer allò que li agrada. Ell ha d’aconseguir que segueixi fent allò per la qual cosa està qualificada. El text és original, divertit i surrealista i ambdós actors – Isidre Montserrat i Núria Deulofeu – fan una feina excel·lent aprofitant molt bé l’espai i aportan el dinamisme musical que la conversa necessita. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé

    09/09/2017

  • 12345

    Hebert

    CLAQUÉ O NO al Teatre Tantarantana de la Cia. Dara (valents per estrenar a ple agost)
    Una molt bona idea aquest text de Roc Esquius, un punt de partida interessantíssim, que s’allarga un pèl massa. En un futur indefinit, un duel dialèctic, amb humor, entre qui es vol dedicar a allò que li agrada i el funcionari que ha de fer que es dediqui a allò on “objectivament” serà més productiva. Exemple de distopia, el meu gènere preferit, on, amb l’excusa de l’exageració, es plantegen qüestions ben humanes i presents i propicien interessants reflexions.

    Molt ben interpretada per Isidre Montserrat i Núria Deulofeu, arriba un moment que els arguments són un pèl reiteratius i la introducció d’una història familiar no em va acabar d’aportar noves reflexions a les ja generades.

    16/09/2017

Artículos relacionados