Recomendaciones

Agost a Barcelona, amb això està tot dit. Per arribar-te al Maldà des de Gràcia no em decideixo erntre baixar rodolant gràcies a tanta orxata i tants fartons de la Sirvent o agafar el bicing «a tumba abierta» i sense fer presoners. És cert que l’agost teatral reviscola i que la oferta cada cop és més interessant, però la inèrcia marca que no hi trobaràs res de massa bo a la cartellera. Un cop hi ets al Maldà, però, entens de seguida per què hi has anat: la recepcioneta, les cadires, els quadres del Baró, la finestra que dóna al Carrer del Pi… Disposar els elements necassaris per a que el fet teatral sigui possible és una qÚestió de voluntat […]

No és d’estranyar de veure tot un públic dempeus aplaudint, després de la magnífica actuació que ens va fer LLUÍS SOLER , davant el poema “El comte Arnau” de Josep Maria de Segarra . Escric el seu nom en majúscules per admiració, perquè per mi és un dels més destacats i grans actors de casa nostra, per tenir una de les veus més reconegudes i seductores del teatre català, per la seva capacitat de memoritzar qualsevol text, per saber transmetre i connectar amb el públic, i sobretot per fer-me gaudir de la poesia. “El comte Arnau” és un dels poemes més populars de Josep Maria de Sagarra, i també segons Lluís Soler, un dels que més ha fascinat a l’actor. […]

Ahir diumenge una altra nit màgica al Teatre Grec, dins del 15é San Miguel MASiMAS Festival. Lluís Soler ens va regalar la posada en escena del poema del Comte Arnau de Josep Maria de Sagarra. L’any 2005 va ser estrenat en el Festival Grec sota la direcció, com ara, d’Antoni Calvo, després de què l’any 2000 Lluís Soler va treballar el poema de Josep Maria de Sagarra per portar-lo al públic. Va fer gira per diverses poblacions de Catalunya i es va presentar al Romea l’any 2007 i a la Biblioteca de Catalunya l’any 2008. Lluís Soler ha adaptat els 10.000 versos del text original per extreure’n 1.500 versos, en un exercici de síntesi que conté la substància dramàtica del […]

Una de las grandes pruebas de que la dramaturgia catalana está viva y avanza es la gran variedad de géneros que frecuenta. La ciencia ficción entró con fuerza ahora hace unos años y ya no ha abandonado el panorama. Durante este tiempo hemos visto en nuestros escenarios distopias, viajes en el tiempo, superheroes y algún que otro experimento de física cuántica, como el que ahora nos ocupa. Y es que en Life Spoiler tenemos una premisa interesante -un buen día el futuro sale publicado en el muro de facebook- y una disyuntiva planteada en dos universos paralelos. El experimento del gato de Schrödinger, sin ir más lejos. La dramaturgia que nos presentan Marc Angelet y Alejo Levis está bien construida […]

A la Sala Fènix hem pogut veure aquest monòleg protagonitzat per l’actriu mexicana Marisol Salcedo, que encarna el personatge de Frida Kahlo, amb la presència permanent d’un retrat de Diego Rivera a l’esquerra de l’espai escènic. Ella està celebrant el «dia dels morts» una celebració molt popular a Mèxic… envoltada de calaveres pintades de colors i de la seva estimada «Catrina», mentre espera a uns «convidats» molt especials. Repassa davant nostre la seva tempestuosa vida al voltant del dolor constant, però també amb la seva gran força per viure el més intensament possible… una vida que en bona part està sotmesa a una passió desbocada pel seu gran amor, Diego Rivera, al que admira i estima profundament fins al punt […]

LifeSpoiler és la proposta de ciència-ficció que ens ofereix l-oportunitat de tornar de nou a la Sala FlyHard. I de nou celebrem el treball de l’escenografia de Closca Turla i Sergi Esceno, sembla que cada cop que veiem una escenografia que ens agrada, la “Closca” sempre ha ficat cullarada. Hem gaudir molt d’aquesta proposta, i sí, surt el famós gat d’Erwin Schödinger. Si ja estem enganxats en el que publiquem actualment a les Xarxes Socials i veure el que hem fet el últims anys, actualment ens planteja la història al revés. Que succeeix si podem veure el que publicarem en un futur? Amb aquesta premisa podem gaudir-ne d’aquesta proposta. Si no ens espanta el multivers que DC va crear en […]

És estiu i molts teatres no tanquen la barraca, sinó que programen espectacles per tal que l’activitat cultural segueixi. És el cas del Teatre Gaudí, entre d’altres de la ciutat. Per aquest estiu, a la sala del Gaudí trobarem «Sota la catifa», una trama digna d’Agatha Christie on a poc a poc tot va sortint a la llum. Aquells detectius que busquen sota catifes alienes, hauran d’amagar la seva mateixa. Una hora i vint minuts d’espectacle que fa evadir-se de la realitat amb un text amb moments còmics i picades d’ullet a l’actualitat, però amb certes reflexions lluny de la ficció. És cert que hi ha alguns punts que queden amagats sota la catifa sense trobar resposta i que l’àudio […]

El Versus és un teatre de dimensions reduïdes, 120 butaques, en dues grades de 60, la Lu Fabrés és una noia que té una potència de veu considerable. Calía dotar-la un micròfon inalàmbric? La seva veu no hauria arribat a tothom sense artilugis? Jo juraria que sí i no hauríem patit de moments complicats en que la veu se saturava i extorsionava. Sonoritzar no és gens fàcil i quan no és indispensable es corren aquets riscos. Per altra banda crec que el conjunt musical no era l’adequat per l’obra que s’interpretava i l’arranjament de la bateria era monòton i poc creatiu, com de conjunto de rock antic. Llàstima, perquè la partitura de Webber, difícil i sense possibilitats de «trucs», demana […]

El títol d’aquesta proposta «SEXO SENTIDO» era premonitori i d’entrada ja ens feia una mica de «por», però després vam llegir que es tractava d’un monòleg en format Cabaret, protagonitzat pel showman cubà Joel Angelino (actor de la reconeguda pel.lícula «Fresa y chocolate»). Una producció d’èxit que ara presentava a Barcelona després de la seva gira internacional. Abans d’arribar aquí ha fet estada a Sao Paulo, Miami i Berlín entre d’altres. També la informació que ens havia arribat afirmava que es tractava d’una adaptació del monòleg de Dario Fo «Tengamos el sexo en paz». Al cap de cinc minuts de començar ja ens vam adonar que aquest no era el tipus d’espectacle que esperàvem ni tampoc és el tipus d’espectacle […]

No estava anunciat al vestíbul del Versus Teatre, que ahir no actuaria la principal i única intèrpret vocal d’aquest petit musical. En veure al programa de mà que cabia la possibilitat que actues una cantant «cover», se’ns va ocórrer preguntar a la persona que es cuida de la taquilla …. i així ens vam assabentar que no veuríem pas a Lu Fabré, de la que havíem sentit forces elogis a les xarxes socials. Potser això no ens va predisposar gaire a gaudir de ple d’aquest espectacle. Un musical amb música d’Andrew Lloyd Webber i lletres de Don Black, que en un sol acte explica la història d’una noia anglesa que viatja als Estats Units buscant l’amor. Les seves aventures amoroses […]

Per sort, quan acaba el Grec no s’atura del tot la maquinària de les Arts Escèniques a la ciutat de Barcelona, gràcies a iniciatives com les dels teatres Gaudí, Versus, Teatre de l’Eixample, Teatre del Raval, El Maldà … que continuen programant alguns espectacles pels teatraires que es queden a Barcelona durant aquest mes de «sequera» cultural. Ahir dimarts 1 d’agost, era nit d’estrena al Teatre Gaudí Barcelona i gran expectació per veure aquesta proposta escrita a quatre mans per Jordi Calafí i Alexis García i dirigida per Oscar Molina. I abans de començar (20,15 h) té lloc un petit concert, al vestíbul del teatre, per part del grup Malacara and Wilson Band. Aquests concerts de mitja hora de durada es […]

Aquest és el novè estiu consecutiu en què els de Parking Shakespeare ofereixen una comèdia del dramaturg anglès a l’espiral dels Til·lers al Parc de l’Estació del Nord. És una aventura estival única que ofereixen els components d’aquesta companyia que habitualment seguim als teatres (la darrera vegada «Déu és bellesa«, aquesta mateixa temporada al Teatre Maldà). La diferencia en aquestes propostes, és l’espai únic, a l’aire lliure, del Parc de l’Estació del Nord, l’ambient que si crea amb famílies senceres que «encoixinats» fins a les orelles ocupen l’espai un parell d’hores abans que comenci, interpretacions en 360° i el fet que és amb la modalitat de taquilla inversa. Jordi Centelles, codirector de la companyia La Reial, és enguany el director […]

TROYANAS en aquesta versió d’Alberto Conejero dirigida per Carme Portaceli, ens porta a les dones mítiques supervivents de la Guerra de Troya a qui els guanyadors es van repartir com si fossin un botí, decidint impunement sobre la seva vida i el seu futur. Troya es Alep !!! Hècuba (Aitana Sánchez-Gijon), Cassandra (Miriam Iscla), Helena (Maggie Civantos), Andròmaca (Gabriela Flores), Briseida (Pepa López) o Polixena (Alba Flores) són dones troianes que avui tenen altres noms, dones que representen la guerra i el dolor, però també la memòria històrica i la dignitat. Taltibio (Ernesto Alterio) és l’únic home de la proposta, és el missatger que porta les ordres dels vencedors i que prenent consciència de la barbàrie no fa res per […]

Perquè amb els Parking Shakespeare ens ho em passat de puta mare, com es diu col·loquialment en català. Amb la direcció de Jordi Centelles han convertit una obra de les més fluixes del bard amb una comèdia hilarant en la que passa de tot, amors desamors, traïcions i infidelitats; criats murris, pretendents tòtils i pares de noies verges carallots. Però el director no s’ha conformat i hi ha afegit mafiosos més curts que una cua de conill, cantants vestits con a gondolers, paparazzi seguint la jet set del moment i un dialecte italià amb sonoritats catalanes. És pot demanar més? Sí, que els actors ho facin bé i aquesta companyia que té nom de societat d’aparcaments municipals, ho ha brodat, […]

Las troyanas no es más – ni menos- que la historia de unas vencidas que esperan su sentencia. Alberto Conejero firma una adaptación clara, directa, que llega y nos interpela directamente como culpables consentidores de la barbarie, atrapados por la idea de que miramos para otro lado porque no teníamos otra opción. Y la dirección de Carme Portaceli aprovecha ligeramente esta idea, pero no la utiliza tanto como podría. Su uso se limita en el único hombre, Ernesto Alterio en el papel de Taltibio, quien aparece al principio de entre el público presentándose como uno más de nosotros. Y es así, con el monólogo inicial, relatando cómo sigue encontrándose con su propia culpa cuando va por la calle o coge […]