Recomendaciones

Arma de Construcción Masiva ens planteja com està estructurat el sistema de l’educació des dels seus diferents pilars. Una crítica contundent de la nostra història, dels pocs canvis que han esdevingut, de les poques ganes de reaccionar envers aquest món. Un obra que tindria molt més potencial si sortís fora dels teatres i agafes com escenari el carrer, el lloc perfecte per criticar la pèrdua dels sentits dels camins: un lloc de trobada i de compartir, no simples carreteres. Perquè portar-ho en un teatre, asseguts? Contradient-nos. Fa por sortir al carrer? Crec que és una obra on la interacció amb el públic és molt important, interpel·lar-lo, posar-lo en compromís amb els seus ideals, i que millor que a cinc centímetres […]

Aquesta temporada es va programar al Mercat de les Flors l’anomenada «Constel·lació Boris Charmatz» que inclou tres espectacles d’aquest creador. Diumenge vam poder veure 10.000 GESTOS el tercer dels espectacles programats, inclòs també dins de l’itinerari «impressionants«. Boris Charmatz (Chambéry 1973) és ballarí i coreògraf, periòdicament pren part en esdeveniments d’improvisació amb Saul Williams, Archie Shepp i Médéric Collignon i continua col·laborant com a ballarí amb Anne Teresa de Keersmaeker i Tino Sehgal. És impulsor i director del Musée de la danse (inicialment anomenat Centre chorégraphique national de Rennes et de Bretagne) des de l’any 2009. Des de “Aatt enen tionon” el 1996 fins a “10.000 gestes” en 2017, Charmatz ha presentat tot un seguit de peces realment memorables. Actualment […]

Dissabte dia 9 vam fer cap a la Sala Versus Glòries per tal de veure la primera proposta de la companyia Dau al Sec, EL MERCADER DE VENÈCIA, una adaptació de l’obra de William Shakespeare feta per Konrad Zschiedrich amb la traducció de Miquel Desclot, una traducció feta en estreta col·laboració amb els actors i el director de l’obra. La companyia Dau al Sec, ha nascut amb aquest projecte alhora que l’espai d’arts escèniques, que porta el mateix nom, al Poble Sec. La companyia aposta per un procés de creació profund i rigorós partint del treball de l’actor, triant textos que tractin de conflictes actuals i centrant en la paraula la comunicació escènica. EL MERCADER DE VENÈCIA ha estat dirigida […]

Des de que vaig descobrir la companyia Laboratorio Teatro intento no perdrem cap dels seus muntatges. M’agrada molt la manera i l’estil d’aquesta companyia a l’hora de treballar les seves propostes. És fascinant la sensació de pau i tranquil·litat que una sent des del mateix instant que travesses la porta d’entrada. Ja sigui per la olor a encens, per la llum de les espelmes, per la música que sona de fons o pel fet de escoltar-los treballar rere la cortina negra que separa el públic de l’espai escènic,…aquest lloc te alguna cosa que t’atrapa. “Helen” és un homenatge a Helen Schucman, , una psicòloga atea resident a Manhattan que, va començar a experimentar una sèrie de somnis premonitoris, senyals i […]

Entrem de nou en la realitat de Sarah Kane. Sembla que és un text que no és proper a la vida. Tot el contrari, és un teatre una mica cruel. En Ànsia (Crave) són quatre veus que escoltem i que en cap moment podem saber exactament que passa amb ells, no ens deixa entrar en el seu propi món. No sabem on es troben aquestes quatre veus, aquests quatre personatges ja que no ens ubica i tampoc ens indica en quin any estan. Quatre persones que sembla que volen finalitzar amb la seva ànsia i que per diferents motius de la vida és posen en contacte. El dolor de l’alliberació. La memòria, el pitjor dolor que ningú no pot arribar […]

Allò important no és qui tu creus que eres, sinó qui eres per a la societat. I és això el que et situarà i et marcarà, tot i que intentes camins diferents. Avui eres una persona i en un moment… màgia! Un adolescent comparteix la seva quotidianitat amb nosaltres. De fet és així, la comparteix, no és que nosaltres l’espiem a través del pany de la porta, de càmeres o de cap finestra. Carlos ens té presents, ens mira, ens fa bromes, ens dona opinió i s’exposa completament amb la seua vulnerabilitat i els seus neguits. No amaga en absolut les seues emocions. I així és com de bon inici aquest personatge ens captiva i ens porta per on vol. […]

Dins del Cicle Simfònics al Palau, que protagonitza l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana des de fa més de 23 anys, enguany i com a novetat, s’ha programat alguns concerts especials, sota el títol de “Simfònics a escena”. «Papà Mozart amb Roger i Joan Pera» és el tercer dels espectacles programats dins d’aquest cicle. “Papà Mozart” és un espectacle que uneix música , teatre i història, amb la finalitat d’apropar-nos d’una manera innovadora a la música clàssica a través de la vida i obra de Wolfgang Amadeus Mozart. Mitjançant alguns fragments d’obres cèlebres de Leopold Mozart i d’Amadeus Mozart, (interpretades per l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Rubén Gimeno, el baríton Carles Pachón, la […]

Sobre las biografías más célebres, sobre las figuras que han pasado a la eternidad y los personajes más tratados en películas y series, pocos datos cronológicos e históricos se pueden ya aportar. De hecho, nuestra cultura está bien empapada de la genialidad y el reconocimiento, pero también la envidia y la ruina en qué vivió Amadeus Mozart. Sin embargo, cuando el qué y el quién han dado ya toda su fruta, llega Papà Mozart para concentrar el néctar del cómo: ¿cómo se sintió el niño prodigio?, ¿cómo vivió estar alejado de sus referentes femeninos?, ¿cómo pudo satisfacer la exigencia de su progenitor sin diluirse en la complacencia? Roger y Joan Pera vienen a darnos respuesta a esos cómos. Los cómos […]

La historia de rivalidad de dos estrellas del Hollywood clásico como Bette Davis y Joan Crawford es apasionante por diferentes motivos. Primero porque ilustra el final de una etapa dorada de una industria cinematográfica basada en un sistema de grandes estudios donde sus estrellas fueron las principales damnificadas. Segundo porque explica cómo esta rivalidad era, en realidad, la única manera de estas actrices veteranas de continuar recibiendo atención mediática (y, por lo tanto, trabajo) en un mundo misógino que las despreciaba por su edad. Y tercero, porque Bette y Joan, en la vida real, eran tan complejas y interesantes como si hubiesen sido personajes escritos por el mismo Tennessee Williams. En este sentido, Carme Elias y Vicky Peña están a […]

A pesar de que la importancia y la influencia de Sarah Kane en el teatro contemporáneo, especialmente en el mundo anglosajón, ya ha sido reconocida por varios estudiosos del arte dramático, cuesta todavía ver en Barcelona montajes que se atrevan a llevar a escena alguno de sus textos. Por este motivo, hay que celebrar la valentía, en este caso, de la directora Loredana Volpe para arriesgarse a dar forma escénica a Ànsia (Crave), una obra de una gran complejidad, casi inédita en nuestra ciudad. Volpe ha optado por entregarse al texto, un poema enfermizo a cuatro voces intercaladas, y dar todo el protagonismo a las palabras y su musicalidad. Se trata de una apuesta difícil (teniendo en cuenta que Kane […]

Un recorregut per la vida de Mozart representada a través del pare i fill: Roger i Joan Pera. Un toc familiar que congenia molt bé per destacar la relació intensa que Amadeus Mozart tenia amb el seu pare. Sergi Belbel, a través d’aquesta combinació de teatre i música aconsegueix apropar el compositor austríac a un públic més ampli, poc familiaritzat. Però tanmateix també aconsegueix fer un elogi a la seva immensa i complicada trajectòria. Saber per quins problemes o lloances estava passant en aquell moment fan viure més intensament les peces tocades per l’Orquestra Simfònica del Vallès. Unes peces que a vegades queden curtes de durada per l’espectador. Són poques les funcions que es realitzaran d’aquesta tragicomèdia, una estona de […]

Diversos cercles de llum patinen per l’escenari, es persegueixen fins que es troben i en les seves interseccions se situen els ballarins que sembla que busquen allò que comparteixen per a crear o per a expressar quelcom. Nom té una dosi molt important d’improvisació que permet Gelabert treballar a partir de la tensió entre la necessitat individualista d’expressar-se i la inèrcia social que ens empeny a buscar els altres i a mimetitzar-nos entre nosaltres. En alguns moments, els cinc ballarins podrien ser un quintet de jazz actuant en absoluta llibertat per a explorar fins a quin punt l’atracció per la llibertat dels altres ens obliga a trobar-nos. Nom és una experiència introspectiva que cerca entre l’emoció que aflora quan no […]

Soy una enamorada de personaje de Mozart y su obra me fascina. Siempre me asustan todas las obras que se crean alrededor de Mozart que no sean la interpretación de su música o la representación de sus óperas. Me produce cierto recelo pensar que lo pueden desvirtuar, malinterpretar, deformar o ridiculizar. En este caso no es así. Sergi Belbel ha sabido revolver entre la correspondencia de Wolfgang para encontrar todo lo que se refiere a la relación con su padre y también a su temperamento aunque hemos descubierto ciertos tics de la película dirigida por Miloš Forman y basada en el guion de Peter Shaffer en la que seguramente se exageran el comportamiento díscolo y frívolo de Amadeus. Aun así, […]

“La memòria perduda” és l’exemple de com fer una gran obra amb pocs recursos. Feina, feina, feina, esforç i molta il·lusió és el que hi ha al seu darrere; on direcció i interpretació destaquen de manera excel·lent. I és que, en el tàndem Pablo Ley i Raquel Ferri es nota que hi ha molta química. “La memòria perduda” és un viatge al passat, l’homenatge a tota aquella generació que va viure la seva adolescència entre bombes i revoltes durant la dècada dels 40. Una mirada des de la ingenuïtat d’aquells nois i noies, que malgrat tot el que els envoltava no van perdre mai la il·lusió de viure, com la Margarita Fancelli Duran, protagonista d’aquesta història, a la que Pablo […]

La producción de Händel es muy importante en todos los géneros que se practicaban en su tiempo. Solo en ópera tiene más de cuarenta títulos, entre los que destacan Alcira, Orlando o Giulio Cesare, entre otros muchos. A pesar de ser una de las más importantes óperas italianas del compositor, Rodelinda no se había representado nunca al Gran Teatro del Liceo. De hecho, la ópera barroca no es precisamente uno de los estilos operísticos más escuchados en el teatro de la Rambla, donde prima sobre todo el verismo y las piezas de Wagner o Richard Strauss. Rodelinda explica las intrigas políticas y las luchas de poder para ocupar el trono de Milán. Musicalmente, destaca por las arias «de capo» típicas […]