Recomendaciones

La producción de Händel es muy importante en todos los géneros que se practicaban en su tiempo. Solo en ópera tiene más de cuarenta títulos, entre los que destacan Alcira, Orlando o Giulio Cesare, entre otros muchos. A pesar de ser una de las más importantes óperas italianas del compositor, Rodelinda no se había representado nunca al Gran Teatro del Liceo. De hecho, la ópera barroca no es precisamente uno de los estilos operísticos más escuchados en el teatro de la Rambla, donde prima sobre todo el verismo y las piezas de Wagner o Richard Strauss. Rodelinda explica las intrigas políticas y las luchas de poder para ocupar el trono de Milán. Musicalmente, destaca por las arias «de capo» típicas […]

Nosaltres intentem no assistir a les versions «concert» de les òperes que massa sovint es realitzen al Gran Teatre del Liceu. Creiem que l’òpera és l’espectacle total, perquè inclou gairebé totes les branques de les Arts Escèniques i malgrat que la música i la veu humana és el més important de tot, per nosaltres és imprescindible veure-les representades. Malgrat que aquest divendres vam assistir sense gaires ganes al Liceu, hem de reconèixer que sortosament el resultat va estar realment magnífic i vam gaudir de valent. S’han programat únicament dues funcions i la segona es podrà veure diumenge 10 de març. La música d’aquesta òpera, HAMLET, és d’Ambroise Thomas (1811-1896). Estrenada a l’Òpera de París el 9 de marc de 1868, […]

Que ha llegado el momento de que las mujeres tomen la palabra, también en los escenarios teatrales, es un hecho ya innegable que, probablemente, ha tardado demasiado a llegar. Lejos todavía de una paridad efectiva, muchas directoras y dramaturgas han abierto un camino que ya no tiene marcha atrás. A través de él, hemos descubierto toda una serie de historias ocultas que estremece solo la idea de pensar todo el tiempo que han estado silenciadas. En este caso, es Concha Milla la que toma el relevo de compañeras de profesión como Clàudia Cedó o Gemma Brió para habla de un tema íntimo, delicado, personal y, sobre todo, doloroso. La valentía con la que expone una experiencia traumática real con el […]

Está claro que el estilo del grupo José y sushermanas ha quedado muy definido en su segundo espectáculo. Si con Los bancos regalan sandwicheras y chorizos nos mostraban los efectos indirectos que todavía tenía el franquismo en las nuevas generaciones, ahora hacen un análisis de la educación en España y de todas las consecuencias que esto tiene en nuestro comportamiento individual y en las actitudes generalistas del país. Se trata de una misión complicada, de tortuosos caminos y conclusiones contradictorias. A la hora de tratar el tema se siguen utilizando los recursos habituales del grupo, que van desde el testimonio directo a las acciones performáticas, pasando por momentos musicales, disertaciones filosóficas o grabaciones reales. Todo junto funciona como un todo […]

La temporada passada, TRANS (MÉS ENLLÀ) va obrir la mostra de «teatre inclusiu NOSaltres«, en l’àmbit de la diversitat sexual i afectiva, al Teatre Lliure. Després va estar programada vuit dies en el Festival d’Avinyó, van fer gira per localitats franceses i aquesta temporada s’ha tornat a programar durant cinc dies al Teatre Lliure de Gràcia. Aquesta peça és la segona part d’un tríptic que Didier Ruiz i La compagnie des Hommes dediquen als invisibles. Un tríptic iniciat el 2016 amb “Une longue peine”, que donava veu a expresoners, i està prevista una tercera peça en 2020 amb “Lucioles” protagonitzat per persones que han escollit l’espiritualitat com a opció de vida. Al començament d’aquesta temporada vam poder veure la seva […]

Una pareja. Una mujer. Un hombre. Un hijo. Una relación acabada. La pareja está contenta de haber arreglado bien la separación. A partir de este momento van surgiendo las palabras en forma de recuerdos, de reproches, de rabias, de culpas, de odios que se han ido tejiendo a lo largo de su vida en común y que no se habían dicho nunca. Podría ser una historia que nos resulta familiar. Él, triunfador que valora mucho su vida profesional e intenta romper los lazos que le impiden conseguir más éxitos. Ella, asustada, sometida que quiere tener un hijo y lo consigue pero se siente sola y se aleja aún más del hombre que quiere. Este podría ser el resumen de esta […]

Dimarts va tenir lloc al TNC un concert dedicat a Carles Santos inclòs dins del Barcelona Obertura Spring Festival (primer festival dedicat a la música clàssica que se celebra a Barcelona del 4 al 17 de març d’enguany). El títol d’aquest homenatge en format concert SE’NS N’HA ANAT EL SANTOS AL CEL, és obra de Jordi Oriol, qui va treballar amb Carles Santos en la seva última creació “Esquerdes parracs enderrocs” que es va poder veure a la Sala Tallers el maig del 2017. Un concert a partir de l’obra simfònica de Santos com a compositor i amb la direcció musical de Wanda Pitrowska (Xavier Albertí), al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Carles Santos […]

La sinopsis del espectáculo Strange Fruit nos presenta la obra como una reflexión política, racial y de genero a través de canciones de autoras afroamericanas. Pero esto es solo la primera capa, el aspecto formal, una categorización intelectual que, como tal, siempre resulta estrecha de miras cuando se trata de arte. Strange Fruit es reflexión y denuncia, sí, pero no desde un manifiesto de salón repleto de aforismos y estadísticas, sino desde el desgarro más profundo y el alma expuesta. Y así, a través de la desnudez del interior -que no el exhibicionismo-, Strange Fruit nos habla de golpes físicos y moratones morales. Derrochando sensibilidad -que no afectación-, la obra nos comparte el dolor, casi ancestral, de una época acotada […]

A pesar de que La reina de la bellesa ya se representó en Barcelona hace un par de décadas, este nuevo montaje dirigido por Julio Manrique coincide con un momento de mayor reconocimiento de su autor, gracias al éxito teatral de La calavera de Connemara y a la película Tres anuncios en las afueras. Hay que celebrar que, finalmente, el público empiece a situar a un autor tan interesante como Martin McDonagh, cuya figura ya es, prácticamente, una especie de clásico contemporáneo. En concreto, el espectáculo protagonizado por unas espléndidas Marta Marco y Marissa Josa contiene algunas de las obsesiones más enfermizas y fascinantes del dramaturgo irlandés como la toxicidad de las relaciones humanas, la violencia emocional, la opresión del […]

Aquest dilluns dia 4, Joan Vázquez ens va regalar un concert personal i únic dins del cicle de concerts #MondayMonday del Teatre Eòlia. Segons ens van anunciar a la roda de premsa de presentació de temporada, aquest és el segon dels concerts d’aquest cicle i llegim a la web del teatre els concerts #MondayMonday neixen el 2016 amb la voluntat de «segrestar» cantants solistes de les grans escenografies per apropar-los al públic. Escenari i platea esdevenen un únic espai per oferir-nos moments íntims, riures conjunts i grans dosis de complicitat. Amb Joan Vázquez va intervenir Laura G. Ballbé, guanyadora de la Marató MondayMonday. Un repàs als 20 anys de carrera de Joan Vázquez que va anar desgranant records dels seus […]

Salí bastante fascinada de esta función, a la cual me atraqué gracias a los potentes nombres que le dan vida, aunque esto no siempre es garantía de éxito. Un matrimonio en proceso de separación da pie a muchas posibles historias de las cuales los dramaturgos podrían escribir infinitas versiones, pero Jordi Casanovas planta en el escenario un texto duro, sí, con la intención de no dejarte indiferente, y lo consigue. La dansa de la venjança es un duelo de palabra entre dos actores que juegan a destruirse mutuamente, no hay ganadores, ni culpables, solo vencidos. Un texto muy atractivo y que permite a Pablo Derqui lucir su ya característica capacidad de atrapar al espectador con su fuerza, y, no hay […]

És la primera vegada que vaig a un concert #MondayMonday. Si us he de ser sincera desconeixia del tot aquesta iniciativa. El fet és que vaig anar al Teatre Eòlia a veure actuar a un amic del meu fill i vaig veure la foto d’en Joan Vázquez en un cartell on s’anunciava la programació d’aquest cicle . De seguida que vaig arribar a casa vaig comprar les entrades. Sí ho confesso, sóc fan d’en Joan Vázquez !!!, i sí, ho confesso, si no hagués estat per la seva foto ni m’hagués adonat d’aquest projecte. “Els concerts #MondayMonday neixen al 2016 amb la voluntat de “segrestar” cantants solistes de les grans escenografies per apropar-los al públic. Escenari i platea esdevenen un […]

La companyia José y sus hermanas torna a escena amb un nou muntatge quan encara no han deixat de girar amb el seu primer i exitós espectacle, Los bancos regalan sandwicheras y chorizos. Cal dir que les espectatives creades eren altes, però amb aquest nou projecte han aconseguit demostrar que la qualitat anava (i, pel que sembla, anirà) molt més enllà del seu primer muntatge. En aquesta ocasió, la companyia ens fa reflexionar sobre l’educació a l’Espanya actual, hereva del franquisme, i ho fa buscant la reflexió en l’espectador, alhora que no pretenen adoctrinar-lo o mostrar-li quines haurien de ser les seves pròpies conclusions. En aquest sentit, es mostren diferents enfocaments buscant una visió més àmplia del tema, tot estructurant […]

Teníem intenció de veure aquesta proposta en el festival TNT 2018 on va tenir lloc l’estrena, però per qüestió de temps no va poder ser i hem esperat fins ara per poder veure-la als Baixos 22 del Tantarantana. El col·lectiu José y sus hermanas va «desembarcar» en el món teatral amb una proposta que va ser un gran èxit, obtenint els premis de la crítica 2017 en dues categories, Revelació i Premi de la Crítica Jove, amb «Los bancos regalan sandwicheras y chorizos«. Ara tornen als escenaris amb ARMA DE CONSTRUCCION MASIVA amb un discurs totalment diferent però igual de contundent. Una proposta on ens parlen dels efectes de l’educació que s’ha impartit i encara s’imparteix a les nostres escoles. […]

Hem pogut gaudir molt d’aquests adaptació humorística de BEN-HUR, del clàssic cinematogràfic del 1959, basada en la novel·la de Lewis Wallace, que Nancho Novo ha reescrit i la companyia Yllana ha portat a escena. Estrenada el dia 4 de juliol passat, al Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mérida, va esgotar a totes les representacions amb un gran èxit de crítica i públic. Una proposta esbojarrada i participativa dirigida per David Ottone i Juan Ramos Toro. Un espectacle per a tots els públics que els creadors han definit com a «Teatroma-scope», un joc entre el llenguatge cinematogràfic i el teatral amb un resultat realment magnífic. La música està composta especialment per a l’obra per Marc Alvarez i són molt destacables […]