Recomendaciones

La bona persona de Sezuan ens parla de les dificultats per viure en un món ple d’injustícies. La justicia només pot implantar-se adoptant els mecanismes del mal que mira de combatre. La She Te, la bona persona, és premiada pels déus i alliberada de l’esclavitud sexual a què s’ha vist abocada, però la seva missió és ostaculitzada per una societat despietada. Per a resoldre aquesta contradicció Brecht recorre al desdoblamiento, a la máscara: la doble moral. Broggi posa èmfasi en el contingut religiós de l’obra en el personatge de Shen Te com a figura expiatòria, i en els tres déus absolutament occidentalitzats perquè ens hi puguem sentir inclosos. D’altra banda, crea una atmosfera vibrant de personatges que vénen i van, […]

Lapònia és una comèdia perfecta. El text és de premi i les interpretacions no es queden per sota (el Roger Coma mereix, m’atreveixo a reclamar, un Butaca i un Max per la seva divertidíssima interpretació d’un finès casat amb una catalana, perfeccionista, liberal… i impotent). L’obra mereix cada minut de la nostra atenció i cada aplaudiment del públic. Dóna gust veure que el teatre comercial també pot tenir una factura i qualitats excel·lents. Personalment, vaig sortir amb la sensació d’haver vist un Edward Albee o un Yasmina Reza. Feliç de comprovar que la dramatúrgia catalana pot també assolir aquesta volada. No em sembla que sobri ni un dels 75 minuts que dura la proposta. La intensitat i diversitat de temes […]

Después de ver Parecer Felices he reflexionado sobre cómo esta performance llena de humor negro y absurdo retrata nuestra realidad. Una realidad donde es más importante el atrezzo que la experiencia, donde nuestro nivel de felicidad se mide por la cantidad de likes que acumulamos en Instagram. La irrupción tecnológica y digital, llegada supuestamente para conectarnos y facilitarnos el acceso a la información, ha resultado ser un motor de apatía social generalizada. La experiencia nos aburre, sin embargo, nos interesa la forma en la que esta experiencia proyecta nuestra identidad. Llevo toda la mañana tirado en el sofá mirando el móvil. Mi dedo pulgar late más rápido que mi corazón. Ahogo mi conciencia a base de scroll en un océano […]

UN AMOUR IMPOSSIBLE a partir de la novel·la de Christine Angot, adaptada per la mateixa autora i dirigida per Célie Pauthe. La novel·la va ser publicada per Flammarion el 2015 i va rebre el premi Decembre 2015. La versió teatral va ser estrenada el 7 de desembre del 2016 al CDN Besançon Franche-Comté. El 7 de novembre del 2018 es va estrenar la versió cinematogràfica, amb el mateix títol, dirigida per Catherine Corsini. El llibre està basat en la història real de l’escriptora, que va conèixer al seu pare en l’adolescència. L’actriu i cantant de fados portuguesa Maria de Medeiros (Lisboa, 1965) resident a Barcelona, interpreta el paper de Christine ,d’ençà que tenia 8 anys fins que acaba de fer […]

Per fi he aconseguit anar a veure “Circus” de Jordi Bertran!!!. No sé el temps que fa que li anava al darrera. L’espera ha valgut la pena. L’origen dels titelles es perd en la llegenda del temps. A Catalunya ens hem de remuntar a finals del segle XIX per veure els primers titellaires de fil autòctons. Si sou amants dels titelles, no cal que us parli d’en Jordi Bertran, perquè de ben segur que sabreu que és un dels millors titellaires de fil que tenim a Catalunya. El que fa és increïblement meravellós. El seu domini dels titelles de fil és impressionant. En Jordi té la capacitat de fer gaudir tant a grans, com a petits davant d’un mateix espectacle. […]

Un suceso supuestamente insignificante e infantil hará que se desaten serios conflictos entre los adultos, al más puro estilo de Yasmina Reza en Un Dios Salvaje. ¿Es válida la mentira en ciertas ocasiones o la sinceridad absoluta debe prevalecer? Partiendo del debate sobre cómo educar a los niños y qué enfoque utilizar para explicarles el mundo, los protagonistas de esta comedia sacan a relucir todos sus trapos sucios. Mediante unos diálogos inteligentes y con un ritmo vertiginoso, el texto enlaza un conflicto con el siguiente, presentando hasta cinco variantes diferentes. Quizás no era necesario abordar tantos frentes ya que con los tres principales la progresión está más que asegurada. De todos modos, es admirable la forma en la que Marc […]

La primera vegada que vaig veure “Woyzech”, l’obra pòstuma de Karl Georg Büchner, autor precursor de l’expressionisme i del teatre de l’absurd, va ser en el segon parc Parking d’hivern de la companyia Parking Shakespeare al 2013. En aquella ocasió, la companyia va triar com a espai escènic una nau industrial abandonada al complex de Palo Alto, al Poblenou. El lloc per sí sol ja era ideal per la posada en escena, i els assistents, tot i que ens vam abrigar amb mantes pel fred que hi feia allà dins, vam gaudir moltíssim de l’obra. Però, si us haig de ser franca, en aquella ocasió, vaig sortir més meravellada per les interpretacions i el lloc on es representava l’obra, que […]

Ahir divendres va ser una d’aquelles nits en què vam sortir del teatre entenent perquè ens apassiona el teatre, vam gaudir d’una representació que omplia la Sala Gran del TNC en tots els aspectes, per la fantàstica posada en escena, les increïbles interpretacions, la música, la direcció i una platea plena. Oriol Broggi dirigeix un dels clàssics del segle XX, LA BONA PERSONA DE SEZUAN de Bertolt Brecht (Augsburg 1898- Berlín Est 1956). Protagonitzada per Clara Segura, Joan Carreras i Toni Gomila; l’obra planteja una reflexió sobre els límits de la bondat. LA BONA PERSONA DE SEZUAN va ser representada l’any 1966 al Teatre Romea, dirigida per Ricard Salvat i protagonitzada per Nuria Espert, i l’any 1988 al Mercat de […]

Vivimos en una época marcada por las redes sociales, la necesidad imperiosa de gustar y la exigencia del reconocimiento externo, que para muchos es lo que les hace avanzar en la vida, tanto emocionalmente como profesionalmente. Likes se centra sobre todo en el ámbito laboral y en como estas presiones externas influyen en la toma de decisiones. Los cuatro personajes de la obra son lo que, a priori y según la lógica actual, podríamos calificar de losers. Sus carreras profesionales están estancadas o bien en un callejón sin salida, por lo cual necesitan dar un cambio de rumbo y volar hacia un destino tan desconocido como peligroso. El problema principal de la dramaturgia de Roc Esquius es que cuesta de […]

Hay muchos espectadores habituales de teatro que reconocen que lo que menos les interesa de Shakespeare son sus comedias, repletas de malentendidos, equívocos, guerra de sexos y juegos de travestismo. Si sois uno de estos espectadores es posible que La tendresa no os interese, puesto que Alfredo Sanzol rinde una especie de homenaje oculto a esta fórmula que causó furor en el Barroco y que después fue derivando hacia otros subgéneros. Es lástima, sin embargo, que al recuperar una temática tan manida no se haya arriesgado algo más ni se hayan explorado aquellas zonas de ambigüedad que en los originales tenían que disimularse con los clásicos deus ex machina. Creo que el travestismo de las tres protagonistas femeninas podía haber […]

¿Hay lugar para la bondad en esta sociedad? ¿Cómo ser bondadoso con los demás al mismo tiempo que luchamos por sobrevivir en este mundo? Bertolt Brecht partió de esta premisa para escribir esta obra que ahora Oriol Broggi dirige en la sala grande del TNC. Clara Segura es la encargada de representar las dos posiciones posibles ante esta cuestión, desdoblándose en la bondadosa prostituta Xen Te y en su egoísta primo empresario al mismo tiempo. Más allá de la caracterización, el cambio de personaje de Segura es tan absoluto y sutil que un único gesto le bastaría para recordarnos en qué figura se encuentra. La primera parte de la obra carece de ritmo y resulta un tanto larga, ya que […]

Este montaje de El Chico de la Última Fila dirigido por Andrés Lima es redondo, y lo es por diversas razones. El texto de Juan Mayorga, que muchos conoceréis por la adaptación cinematográfica de François Ozon “Dans la Maison”, aborda la relación entre un profesor de literatura frustrado y su alumno prodigio que se dedica a espiar y relatar la vida de la familia de su compañero Rafa, una familia de clase media cualquiera. La obra combina escenas reales con las escenas narradas por el alumno, llegando a difuminar los límites entre realidad y literatura en diversas ocasiones. Con este enfoque de metaficción el texto reflexiona sobre la imaginación, la construcción de relatos, el papel voyeur del espectador y un […]

ASAP és la invitació que ens fa el Marc Rosich per reflexionar sobre la violència de gènere. Una violència que presenta a escena de forma subtil, elegant i colpidora. Amb cops de puny invisibles, disfressats de jocs de nens, que arriben i fereixen, però, de veritat. Amb paraules i somriures tendres i agres al mateix temps. Amb personatges dominadors i dominats, presos i víctimes de la manipulació i el control. Víctimes i agressors per igual. ‘Actes de solidaritat amb el patriarcat’ és una obra allunyada del clixé que ens presenta una sèrie de personatges anònims que representen el bo i pitjor de nosaltres mateixos. Agressors que necessitem de la violència per driblar la por de ser humans. Víctimes atrapades en […]

Ahir, últim dia de gener, al vespre vam anar al Club Capitol per tal de veure LAPÒNIA, una comèdia escrita i dirigida a quatre mans per Cristina Clemente i Marc Angelet. Nit de Nadal a Lapònia. La veritat i la mentida es confronten. Quatre persones. Dues parelles. Dues famílies. Dues maneres d’entendre l’educació dels fills. LAPÒNIA, és una comèdia que ens proposa un debat sobre les tradicions, l’educació o els valors familiars de dues famílies, amb molts secrets amagats, partint de l’etern dilema que qüestiona si cal dir o no a un nen de cinc anys que el pare Noel són els pares …. però que va molt més enllà. La Mònica (Meritxell Huertas), en Ramon (Manel Sans) i el […]

Ara mateix me n’adono que no vaig comentar l’obra que vaig poder veure a la Sala Atrium, mea culpa. Doncs ara és el moment i puc dir que el vaig veure el dia de l’estrena i ahir dijous vaig poder tornar a veure-ho de nou amb un col·loqui posterior on vam poder escoltar i apendre molt d’aquesta obra. Si voleu veure com va anar el col·loqui postufunció podeu seguir l’enllaç del final El primer de tot, és que molts dels assistents al col·loqui hem vist per segona vegada l’obra i com la primera, surts amb un mal d’estómac que es genera en acabar, amb un gust de boca que costa entendre. És d’aquelles obres que no s’han de pair, s’han […]