Extraordinari concert que va apostar per potenciar el diàleg entre la música i el teatre performatiu i de manipulació d’objectes.
A 195 anys de la seva estrena, l’Agrupación Señor Serrano i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció del seu director titular, Kazushi Ono, han volgut donar una mirada crítica sobre el significat d’Europa. Han volgut fer una lectura diferent sobre el simbolisme d’aquest himne per a una Europa plena de contradiccions.
I ho fan acompanyant la música de la Simfonia núm. 9 en Re menor, op.125, «Coral», de Ludwig Van Beethoven en un viatge amb imatges, un viatge que parla de nosaltres mateixos, de la nostra societat, del nostre passat i del nostre futur.
La companyia Agrupación Señor Serrano, és una companyia compromesa amb totes les propostes que realitza, i hem de reconèixer que nosaltres en som uns fidels seguidors, des de “Katastrophe” en el Festival Neo 2012 a La Seca, “A house in Asia” que vam veure a Granollers en 2015, “Birdie” a la Sala Hiroshima en 2016, “Brickman Brando Bubble Boom” al Lliure en 2016 a la seva penúltima proposta, “Kingdom” en el Teatre Lliure dins del Festival Grec 2018.
En el seu particular llenguatge escènic utilitzen la tecnologia en directe, el vídeo, la performance, les maquetes, … per donar a conèixer els seus missatges inconformistes i de denúncia sobre la realitat que ens envolta. És difícil, per tant, que les seves propostes arribin i agradin a tothom, perquè sovint resulten incòmodes, i d’entrada, no estem predisposats a relectures de fets o personatges històrics assumits com ens han volgut explicar.
I la proposta d’aquesta lectura de la Novena ha estat polèmica per a una gran part del públic que ha omplert l’auditori aquest cap de setmana.
Pel que hem pogut saber, divendres i dissabte van rebre una gran esbroncada en finalitzar el concert, la mateixa que van rebre diumenge. Un espectacle pot agradar o no, i l’esbroncada, tot i que no compartida en absolut, l’hem d’acceptar i fins i tot entendre.
El que no considerem tolerable, va ser l’actitud d’una part del públic que aquest diumenge durant la interpretació del concert, on va decidir manifestar la seva incomoditat amb el que estaven veient, sortint sorollosament de la sala, xerrant indisimuladament amb el veí o estossegant exageradament … Espectacle vergonyós, per part d’un sector del públic.
Des d’aquí volem felicitar i donar suport a la tasca d’aquesta companyia que ha estat capaç de fer revoltar persones aparentment educadíssimes i cultes.
Beethoven (Born 1770-Viena 1827) va acabar aquesta obra al final de la seva vida, en 1824 i malgrat que ell era una persona profundament amargada, trista i solitària, ens va deixar una peça que és un cant a l’alegria, a l’amor i a la solidaritat entre les persones. Sorprenentment en aquesta obra va incorporar solistes i el cor.
Dramaturgicament amb el primer moviment ens presenten l’ideal d’un projecte d’Europa pensat per a construir junts un món més just basat en la raó. Un moviment ple d’energia, emoció i il·lusió per un ideal de comunitat, per la construcció d’una societat millor.
El segon moviment ens explica com de difícil és tirar endavant aquest pla, on la confrontació amb els vells valors acaba provocant violència. Una lluita on els ideals es van quedant pel camí. L’ésser humà demostra no estar a l’alçada del que pretenia construir i això provoca la ira.
En el tercer moviment ja sabem que el pla no ha funcionat, que tot ha sortit malament, però encara pensem que val la pena lluitar per uns ideals. Un procés d’acceptació on ens plantegem intentar-ho de nou.
I per acabar, en el quart moviment albirem una sortida, potser el camí escollit no ha estat el correcte però els ideals són irrenunciables i cal abraçar l’alegria, la germanor, l’afecte entre les persones, el sentit de comunitat, per tirar endavant el projecte. El somni de superar les diferències entre els pobles i la pregunta que queda oberta al final En quin moment de la 9a es troba Europa ara?
L’OBC, com ja ens té «malacostumats» ha estat magnífica i entenem que la seva tasca avui ha estat encara més difícil, per la gran quantitat d’elements aliens que podien alterar la seva concentració. Un bravo doncs per l’orquestra. Magnífics també el Cor de Cambra del Palau de la Música i l’Orfeó Català.
Com a solistes hem pogut gaudir de les veus de la soprano Marta Mathéu, la mezzosoprano Lidia Vinyes Curtis, el tenor David Alegret i el baríton Simon Neal, tots ells amb vestuari de Lola Belles de l’equip d’Agrupació Señor Serrano.
Per part de l’Agrupació Señor Serrano l’equip de creació estava format per Àlex Serrano, Pau Palacios i Ferran Dordal i han intervingut en la performance Àlex Serrano, Jordi Soler, Vicenç Viaplana, Núria Guiu, Pablo Rosal, Agnès Jabbour, Marc Cartanyà, Arantza López, Malcolm McCarthy, Anna Serrano, Tamara Ndong i Raphaël Pérez.
En tot cas, si hem de posar un «però», nosaltres hauríem reduït força les escenes dels petons, i no pas per incomoditat, sinó per una reiteració que ens va semblar excessiva.
Una extraordinària proposta que a nosaltres ens ha agradat molt.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquet ENLLAÇ