Al llarg de molts d’anys, la història del conflicte la varen escriure els investigadors adscrits a la historiografia franquista, però, per sort, en les darreres dècades són molts els historiadors i investigadors que lluiten contra l’oblit històric.
La Guerra Civil espanyola està plena d’episodis dramàtics, molts dels quals encara avui en dia estan per descobrir. Més de 80 anys s’ha hagut d’esperar per redescobrir i conèixer què va passar a la batalla de la Guerra Civil que es va viure a Mallorca.
Des del inici de la guerra, l’illa es va convertir en una gran presó . La repressió i la por que van viure aquella gent, encara avui en dia hi és palpable en el seu present polític, cultural i social.
“Mar de Fons” es una producció del Teatre Principal de Palma i del Teatre Lliure de Barcelona amb Iguana Teatre. Teatre testimonial dirigit per Pere Fullana i dramatúrgia de Jaume Miró, Aina Salom, Carme Planells i Pere Fullana.
M’agradaria destacar la magnífica feina d’interpretació . Maria Bauçà, Rodo Gener, Lluqui Herrero, Albert Mèlich, Carles Molinet i Rosa Serra interpreten a un gran ventall de personatges durant les 17 seqüencies en les que està construït aquest espectacle. 17 escenes i subescenes presentades en ordre cronològic (des del cop d’estat de 1936 fins la mor del dictador Francisco Franco al 1975).
Tot l’espectacle va acompanyat de música en directe de la ma dels germans Agustí i Miquel Àngel Aguiló i el so de la mar de fons. Amb la música viatjarem d’una època a un altre. Els germans Aguiló interpreten algunes peces creades para l’ocasió, i també acompanyat per les veus d’alguns dels actors, cançons molt conegudes per la gran majoria del públic.
Una altra de les coses que m’ha agradat molt són els sons guturals emesos per una de les actrius de la companyia i els efectes sonors, com el so màgic de les ones arran de mar, fets amb el tambor oceà.
L’escenografia de Jordi Banal també per una banda ens situa a una illa (el terra és ple de sorra del mar) i una gran planxa de ferro que ens dona aquella sensació de tancament i barrera militar.
Personalment ha estat el descobriment d’una part de la nostra història que desconeixia totalment. Si més no, gràcies a aquest muntatge, la meva curiositat m’ha portat a buscar un munt d’informació sobre aquest fet històric. Després de llegir una pila de testimonis (recollits en el Diccionari Vermell de Llorenç Capellà Fornés editat el 1989), articles periodístics ( Arthur Seehof o Gerald Grosvenor) i ressenyes d’alguns llibres que es van escriure entre el 1936-1937, la barbàrie que vàrem haver de patir aquesta gent va ser terrible.
El patiment va ser tan gran, que moltes famílies van decidir oblidar tot el que havia succeït a Mallorca.
“Mar de fons” és l’escenificació de documents, relats i les veus de testimonis reals, que després d’anys i anys de silencis han tingut la valentia de fer-los públic.
L’obra és la reivindicació i reconeixement a tots aquells homes i dones que van patir un dels episodis més terribles de la Guerra Civil espanyola; un document d’un gran valor històric, que ens mostra el patiment que van haver de viure moltes famílies davant la repressió dels nacionals, el paper dels militars i falangistes dins de l’eliminació planificada i el paper de l’Església.
Un espectacle del tot imprescindible que rescata un fet històric de l’oblit i que tothom hauria de veure.