Es tracta de la primera vegada que aquesta obra arriba a Espanya de la mà de la companyia anglesa de musicals Sellador Worldwide. Aquesta companyia va ser creada en 2009, per David Hutchinson i Phillip Rowntree, inicialment amb el nom de Sell a Door Theatre Company i centrada en la producció de shows nocturns al Regne Unit. Va evolucionar ràpidament produint en 2017 més de 9 espectacles musicals amb representacions en 8 països. «FLASHDANCE, el musical» és la primera producció de Sellador Spain, la divisió espanyola de la companyia.
Flashdance es basa en la pel·lícula d’Adrian Lyne, del mateix títol, estrenada en 1983 amb guió de Tom Hedley i Joe Eszterhas. Un al·legat a la superació personal, al poder d’aferrar-se als somnis i per sobre de tot, a la fe sense límits en el que cadascú és capaç de fer per un mateix.
L’equip creatiu de la proposta està liderat per JC Storm, productor i director, amb Guillermo González com a director musical i Vicky Gómez com a coreògrafa.
L’equip artístic està format per 25 artistes, actors, cantants, ballarins i músics, amb música i veus en directe. Totes les cançons han estat traduïdes al castellà tret de les tres més conegudes que s’interpreten en angles, «What a feeling«, la cançó guanyadora d’un Oscar el 1983, «Maniac» i «I love Rock and Roll«.
FLASHDANCE el Musical, explica la història d’Alex Owens (Chanel Terrero), una noia de 18 anys, soldadora de dia i ballarina de nit, que somia en anar a la prestigiosa Shipley Dance Academy i convertir-se en una ballarina professional.
Els altres papers protagonistes estan interpretats per Sam Gómez (Nick), Clara Alvarado (Gloria), Alexandra Masangkay (Kiki), Cecilia López (Tess), Nacho Vera (Harry), Miguel Ramiro (C.C.), Olga Hueso (Hanna), David Ávila (Jimmy), Yolanda García (Ms. Wilde), Sergio Arce (Joe) i Manu Martínez (Andy).
El cos de ball està integrat per Javier Vachiano, Víctor Ares, Rafael Senén, Néstor Navarro, María Reina, Raquel Caurín, Alba Rubira, Irene Rubio, Naiomi Weiler i Lorena Rojas.
La coreografia hi ha inclòs estils de street dance, balls urbans com el «popping» o el «locking» com homenatge al «breakdance» fenomen als anys 80. Els ballarins al nostre entendre, ho fan molt bé i realitzen també acrobàcies potents.
L’escenografia està formada per diferents cossos estructurals mòbils, metàl·lics, amb escales, i de diferents alçades que es converteixen en complement de la coreografia creant diferents espais, ajudats per vídeo projeccions. Un canvi d’escenografia que efectuen els mateixos intèrprets, molt dinàmic amb transicions entre escenes molt àgils.
L’adaptació musical de Guillermo González ha recuperat tots els temes musicals de la pel·lícula afegint sons més metàl·lics i més corda. L’equip de músics està format per Borja Barriguete (teclats), Javier Casado (teclats), Francisco Palazón (violi), Juanjo Melero (guitarra), Javier Quílez (baix) i David Hyam (percussió).
Curiosament, a diferència de gairebé totes les opinions negatives que havíem escoltat dels nostres amics i coneguts, aquesta proposta a nosaltres ens ha agradat força, malgrat que també hem de dir que la part coreogràfica supera en molt a la part vocal, i fins i tot en alguns moments la veu d’alguns protagonistes principals, el dia de la nostra representació no arribava amb prou claredat a la platea, quedant tapada per la música. La resta de veus, quan canten conjuntament, han estat correctes sense mes.
Una bona posada en escena, estructurada en dues parts, dotada d’una gran agilitat i un magnífic cos de ball.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ