Recomendaciones

Juan Tamariz es uno de los magos más reconocidos del mundo, es un referente de la magia para muchas generaciones que ahora son incondicionales de este maestro. Desde el primer momento se mete al público en el bolsillo. Durante 2 horas tenemos la oportunidad de volver a tener a Juan Tamariz en Barcelona y así poder de su magia, de su humor, de su improvisación y de su presencia escénica que nos engancha a todos, niños y adultos, durante toda la función. El espectáculo MAGIAPOTAGIA no es muy diferente de los anteriores presentados en Barcelona, varían algunos números, sobre todo los de magia de cerca, pero funciona, y funciona muy bien. Mezcla efectos clásicos como su «opener» del guante rojo […]

Jennifer Haley, autora de la novel.la “L’inframón”, és una dramaturga que en les seves obres reflecteix el seu interés per l’ètica en l’àmbit de la realitat virtual, l’impacte de la tecnologia en les nostres relacions humanes, i addicció a les xarxes i als mitjans interactius. Amb L’inframón ens ha plantejat un debat a resoldre. “L’inframón” és una obra que es mou entre dos mons: el real i el virtual. A les xarxes no hi ha fronteres, les activitats criminals que utilitza internet com a eina són cada vegada més nombroses. Què passaria si en aquest món virtual es poguessin cometre els delictes i les fantasies més perverses, sense patir-ne conseqüències? Estem davant d’un text brillant, una excel·lent direcció de Martel […]

Segurament molts sabeu de qui parlo si us anomeno a l’Estela Reynolds de la sèrie “La que se avecina” o a l’Agrado de la pel·lícula “Todo sobre mi madre” de Pedro Almodóvar, dos personatges molt reconeguts , interpretats per l’Antonia San Juan. «Mi lucha” és el tercer unipersonal després de “Otras mujeres” i “Las que faltaban” ; la seva última aposta escènica, la qual a més de dirigir, n’ha escrit els textos juntament amb l’escriptor i guionista canari Félix Sabroso i el periodista i guionista Enrique Gallego. A “Mi lucha” l’Antonia San Juan és capaç de representar a més d’una dotzena de personatges, tots ells molt diferents entre sí. Personatges en els que s’hi fica dins, els sent i transmet […]

Hem de reconèixer que entre les moltes branques de les Arts Escèniques, les corresponents al Clown, són de ben segur les que ens atrauen menys; malgrat això dissabte passat vam tornar a La Villarroel per veure aquesta proposta, que dins del Off Villarroel ens oferia Gabriel Chamé Buendia, el creador i director del OTHELO. És una comèdia que vol parlar de la forma absolutament estressant en què vivim les nostres vides; la nostra societat viu accelerada i ens obliga a viure acceleradament. Vol parlar de la nostra incapacitat per gaudir dels moments, ja que quan estem fent una cosa o estem en un lloc, ja estem pensant en quina serà la propera cosa que farem o quin serà el pròxim […]

Dissabte vam anar a veure “Magia Potagia… y más!” , el nou espectacle de màgia que en Juan Tamariz ha presentat al Teatre Tívoli . La veritat és que no sóc gaire amant dels espectacles de màgia, però els records que tenia de quan el veia per la tele, i la insistència del meu marit, van fer que comprés les entrades tan punt es van posar a la venda. Era una oportunitat de veure en directe el que està considerat, un dels principals i millors mags de la historia. Juan Tamariz és un il·lusionista especialitzat en cartomàgia i en màgia de proximitat. És un geni en l’art de la desviació de l’atenció en els jocs de mans, i un gran […]

Per fi l’hem pogut veure i estem contents de fer-ho precisament al Teatre Lliure, un dels nostres Teatres públics; estem contents perquè el Lliure i la seva direcció torna a apostar per un teatre molt minoritari, però de grandíssima qualitat, i tot i saber que no atraurà potser a grans masses d’espectadors i per tant d’escassa recaptació d’entrades venudes, torni a obrir les seves sales a espectacles com aquest, que fins ara ha estat dificilíssim de poder veure a Catalunya i a l’estat espanyol. I estem feliços perquè a més a més BBBB, és potser l’espectacle que més ens ha sorprès i el que més ens ha agradat, dels que hem vist de la companyia Agrupación Señor Serrano. BBBB és […]

El que veiem i sentim quan la Belén surt a escena, ens agrada molt, perquè creiem que han sabut donar, juntament amb el director Ángel Alonso, un gir important a la visió que teníem fins ara del personatge de la Madame Bovary. La Belén Fabra, fa una interpretació brutal, en un monòleg que no ho sembla pas, segurament molt més humà i proper a altres visions que hem pogut veure al cinema o al teatre…. ens parla d’una dona que intenta per tots els mitjans ser lliure i viure la vida el més intensament possible; de ben segur, un missatge transgressor per aquella època… i és que estem parlant de fa més de 150 anys, quan encara no havia ni […]

La multifacètica Antonia San Juan torna a la ciutat comtal amb nou espectacle i ho fa amb el suport incondicional del seu ampli grup de seguidors. De fet, aquest no decebrà en absolut als seus fans i, fins i tot, sorprendrà i arrossegarà a d’altres que no ho són tant. Així, ens trobem amb una obra que desprèn al cent per cent l’estil genuí de l’actriu, la qual exhibeix diferents registres anant molt més enllà de la comèdia. De fet, els diferents textos de l’obra mostren a una San Juan crítica i transgressora, que no té por de dir les coses com són i a on no s’escapa ni ella mateixa de la crítica. L’actriu ho dóna tot en escena […]

Barcelona (contra la paret) se sumerge en la parte menos amable de la ciudad guapa. Siguiendo el relato real de 3 personas detenidas y condenadas injustamente por hechos que no cometieron, y citando uno a uno todos los casos de represión, violencia policial y otros actos cuestionables del sistema cometidos en Barcelona, Lali Álvarez construye una pieza que transmite el miedo, la angustia y la rabia que se siente cuando el sistema abusa de sus ciudadanos. Un discurso sin matices y sin miedo al que hay que acudir conociendo una pizca los casos principales para no perderse en el relato. Más información (en catalán) en Somnis de teatre

La ventaja de las salas más pequeñas, y Àtic 22 es ciertamente un paradigma de lo que voy a decir, es que puedes disfrutar del trabajo de los actores a una distancia mínima, aquella donde puedes captar los matices de la respiración, las miradas y todo lo que pasa bajo la piel del intérprete. Y en el caso de Si planeas vengarte cava dos tumbas os aseguro que bajo la piel de Annabel Castan y Dani Arrebola pasan muchísimas cosas, algunas muy oscuras. Una habitación de hotel, muchos silencios y algunas mentiras son los ingredientes de un texto con un toque sórdido e incluso decadente que me resultó de lo más atrayente. Muy muy recomendable. Más información en Somnis de […]

El padre és una història que angoixa perquè la podem protagonitzar qualsevol de nosaltres o persones del nostre entorn. Ens parla de la pèrdua de la memòria, de la pèrdua de la realitat, de la confusió d’una ment envellida pels anys i de com el seu entorn ho viu. Sense anomenar-la en cap moment ens parla de la malaltia d’Alzheimer. Des de la nostra butaca assistim angoixats a aquestes pèrdues de memòria o d’identitat encara que hi ha moments que, com el pare, dubtem que no siguin la filla i el gendre qui estan fent confondre la ment del pare amb intencions amagades. Hector Alterio ens sedueix i ens fa somriure malgrat la tragèdia que ens està mostrant, un paper […]

L’acció està situada en un futur força proper, en el que les noves tecnologies han evolucionat molt i permeten «viure» també una altra vida virtual, a banda de la vida real, de manera que permet a partir de la creació d’una «avatars» personals, tenir a més a més una cibervida, que amb tota llibertat de la nostra fantasia, assolir el compliment dels desitjos i passions més «fosques» que podem a arribar a desitjar qualsevol ésser humà. Explicat d’aquesta manera, sembla que estem parlant d’una mena de «ciència ficció» molt llunyana, però solament hem de pensar en el món que ara mateix ens envolta, on els mons virtuals ja ens comencen a envair…. jocs d’ordinador o mòbil on «gaudim» matant virtualment […]

I M. Àngels Lago i Armand Villén també, doncs no és fàcil enfilar i donar continuïtat a un seguit de contes en forma d’obra de teatre sense que res grinyoli. Obra de proximitat, molt adequada per una sala petita com la Frégoli de La Seca. Allí l’Adelaida —sota la mirada acollonida del seu home— a esbroncat al sergent de la guàrdia civil que estava al carrer, just darrera nosaltres els espectadors, per apressar-los a deixar el cafè, doncs el poble estava a punt d’inundar-se. Remarcable la parla del Baix Cinca en que s’han expressat. Ben dirigida per Xisco Segura. Jo, de vosaltres hi aniria abans que el dia 2 d’octubre caigui de la cartellera. Crítica completa » bit.ly/2d2g17k

En un primer momento cuesta hasta de entender. ¿Othelo y clown? ¿Pero es la obra entera? ¿O una adaptación alocada? ¿Realmente queda alguna cosa de Shakespeare? La respuesta es sí. El Othelo de Gabriel Chamé Buendia conserva toda la esencia del texto del autor inglés pero la presenta de una forma completamente inesperada mezclando técnicas de clown, teatro físico y burlesco para conseguir una puesta en escena ágil, original, muy divertida y juguetona. Con un escenografía mínima pero increíblemente funcional y unos actores dispuestos a dejarte boquiabierto con lo que son capaces de hacer, Othelo es uno de aquellos espectáculos únicos e indescriptibles que hay que ver sí o sí. Más información en Somnis de teatre

Dissabte finalment vaig poder anar a veure “Selecció de personal”, una obra de la companyia Maleïdes Flors Teatre que es va estrenar a Porta4 a principis de juny. Gràcies a les bones critiques del públic, ha prorrogat la seva estada al teatre fins a finals de setembre. Aquest diumenge malauradament serà l’últim dia que tindreu la oportunitat de poder gaudir d’aquesta funció. És una obra escrita i dirigida per Jordi Gispert, i interpretada per el propi dramaturg i l’actriu Helena Pariente. Tota l’acció transcorre en el despatx del subdirector d’una empresa d’hostaleria. Es tracta d’una entrevista de feina per cobrir el lloc d’encarregada en uns cafès de luxe. El procès de selecció és el nexe d’unió entre la persona que […]