Una opinión de Miquel Gascon Baz
Miquel Gascon Baz

Parias

Parias

16/11/2016

La màgia dels titelles per adults

Aquest espectacle de titelles està format de quatre peces: “Hamlet”, “Els miserables“, “La cantant calba” i “El tiranicida” i ens mostra diferents personatges fets de tela i cartó que viuen buscant l’essencial, tant en la forma com en el contingut.

Javier manipula les llums i la música i es disposa a treure el que hi ha a dins de la primera de les capses. A la taula encén una espelma i la seva escalfor, a través de les mans de l’artista és la que retorna la vida a Hamlet. Un titella que lluita amb les seves pors i que plora davant la necessitat d’agafar la calavera que sembla mirar-la, i que finalment agafa fins a pronunciar les paraules clàssiques de qualsevol Hamlet …. ser o no ser…..

La capsa del terra continua bellugant i finalment Javier es decideix a obrir-la, i al ritme de la música surt un titella-clown que les primeres paraules que pronuncia són “jo mato”. Un seguit de situacions intentant matar una mosca, o un segell de correus ….  o una espectadora ens fa riure de valent. Aquest personatge sortirà dues vegades més de la seva capsa davant la seva insistència.

I esperem que ens oferirà la tercera capsa, potser la més estripada de totes, de cartó que ha viscut mil batalles. Un titella que és un pobre que demana almoina i que és capaç de fer veure que és cec per obtenir la compassió dels que passen. Primer una llauna amb un rètol “Probe”, com aquest no funciona afegeix un altre rètol “tiretero” i finalment decideix provar la carta de la compassió i escriu “y siego”.

I la quarta capsa d’on surt una dona, una titella obsessionada per la seva imatge, que es pinta i utilitza perruca per sentir-se més maca. Una titella sensual que sedueix al titellaire per sentir-se desitjada però que acaba aconseguint només una moneda com a pagament dels seus serveis.

Un espectacle de titelles per adults, on les titelles són personatges de construcció senzilla, completades amb parts del cos del propi actor i creades des de la simplicitat. Javier ens ha mostrat com les titelles s’apoderen d’ell i es fusionen amb ell.

 Realment, un espectacle d’aquells que s’han de veure perquè emocionen, perquè Javier dona vida a les seves titelles convertint-les als nostres ulls en éssers vius.

Si desitgeu llegir l’apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Parias

En Parias los títeres son el símbolo brillante de la degradación y la marginación del ser humano; sus historias despiertan emociones que nos hacen tomar consciencia de que aún estamos vivos y tenemos criterios morales. Parias conmueve y obliga a la reflexión. Parias retoma temas y vías del teatro clásico, le devuelve al escenario su función social.

Los miserables: La pobreza y la mentira como forma de opresión son el hilo que teje esta historia. ¿Quién maneja a quién? ¿Quién engaña a quién? El títere mendigo pide limosna, y no encuentra piedad ni en el titiritero que lo maneja. No hay guiño posible, no hay tabla a la que agarrarse.

La cantante calva: El títere se maquilla, se embellece, busca en las telas y la peluca una forma de ser otro, lo que no es, que le haga sentirse amado, deseado, visto. Pero el espejismo es espejismo y no dura, se rompe y se desvela como ilusión fugaz.

Hamlet: Nace el títere al calor de la vela, respira, lucha con sus miedos y los vence. De lo más esquemático y sencillo llega a lo más enorme del teatro, al “ser o no ser” del maestro de maestros. Una historia donde, al calor del público, lo pequeño florece y se hace grande.

El tiranicida: Un títere empapado de clown que mata por placer, que disfruta con ello, puede llevar su obsesión tan lejos que se autodestruya como ilusión de vida. Un lúcido ensayo sobre la necesidad de los límites.

Vídeo

Fotos

PariasParias

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui al Teatre de Ponent he pogut gaudir d’aquest espectacle que presenta el titellaire aragonès Javier Aranda​. Divertit, commovedor, ple de tendresa i perquè no amb un toc gamberro, són les històries que sobre la condició humana i el difícil que és viure, i basades en personatges de Hamlet, La cantant calba o Els Miserables donen vida i mai millor dit a aquests ninots aconseguint una compenetració tal entre les titelles i Aranda que us asseguro, emociona. Un treball perfecte i immillorable que no acaba amb la representació ja que les titelles, els focus, les caixes on es guarden i que es mouen quan volen sortir, i les ombres reflectides a la paret són tot enginy i construcció del propi Aranda. Un espectacle imprescindible que cal anotar a l’agenda perquè es podrà veure a la Sala Fènix del 10 al 13 de novembre. No us ho perdeu.

    24/10/2016