Aquest espectacle de titelles està format de quatre peces: «Hamlet», «Els miserables«, «La cantant calba» i «El tiranicida» i ens mostra diferents personatges fets de tela i cartó que viuen buscant l’essencial, tant en la forma com en el contingut.
Javier manipula les llums i la música i es disposa a treure el que hi ha a dins de la primera de les capses. A la taula encén una espelma i la seva escalfor, a través de les mans de l’artista és la que retorna la vida a Hamlet. Un titella que lluita amb les seves pors i que plora davant la necessitat d’agafar la calavera que sembla mirar-la, i que finalment agafa fins a pronunciar les paraules clàssiques de qualsevol Hamlet …. ser o no ser…..
La capsa del terra continua bellugant i finalment Javier es decideix a obrir-la, i al ritme de la música surt un titella-clown que les primeres paraules que pronuncia són “jo mato”. Un seguit de situacions intentant matar una mosca, o un segell de correus …. o una espectadora ens fa riure de valent. Aquest personatge sortirà dues vegades més de la seva capsa davant la seva insistència.
I esperem que ens oferirà la tercera capsa, potser la més estripada de totes, de cartó que ha viscut mil batalles. Un titella que és un pobre que demana almoina i que és capaç de fer veure que és cec per obtenir la compassió dels que passen. Primer una llauna amb un rètol «Probe», com aquest no funciona afegeix un altre rètol «tiretero» i finalment decideix provar la carta de la compassió i escriu «y siego».
I la quarta capsa d’on surt una dona, una titella obsessionada per la seva imatge, que es pinta i utilitza perruca per sentir-se més maca. Una titella sensual que sedueix al titellaire per sentir-se desitjada però que acaba aconseguint només una moneda com a pagament dels seus serveis.
Un espectacle de titelles per adults, on les titelles són personatges de construcció senzilla, completades amb parts del cos del propi actor i creades des de la simplicitat. Javier ens ha mostrat com les titelles s’apoderen d’ell i es fusionen amb ell.
Realment, un espectacle d’aquells que s’han de veure perquè emocionen, perquè Javier dona vida a les seves titelles convertint-les als nostres ulls en éssers vius.
Si desitgeu llegir l’apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ