La nostra segona òpera de la temporada del Liceu, ha estat aquesta conegudíssima «Le nozze di Figaro» de Wolfgang Amadeus Mozart, en versió de Lluís Pasqual i amb Leo Castaldi com a director d’escena i Josep Pons en la direcció musical.
Ambientada en els anys 30 i amb una escenografia de Paco Azorín on domina el color blanc, aquesta proposta escènica és la tercera vegada que torna al Liceu on va ser estrenada l’11 de novembre de 2008 i reposada en febrer del 2012.
Fígaro (Kyle Ketelsen), el comte d’Almaviva (Gyula Orendt), la comtessa (Anett Fritsch) i Susanna (Elena Copons) ens porten una mirada critica a la relació entre les classes populars i la noblesa, mostrant-ne l’amoralitat i els abusos, especialment en matèria sexual. L’argument prou conegut per tots té com a eix conductor el dret de cuixa que, com si es tractés de l’època medieval, vol imposar el comte d’Almaviva a Susanna que vol contraure matrimoni amb Figaro, majordom del comte.
L’escenografia la vàrem trobar agradable, salons amb colors pastel quasi sense mobles que donen amplitud a l’escena, i que a més a més està disposada escairada aconseguint l’atenció del públic al mateix centre de l’escena. Cada un dels actes amb distribucions diferents en el mateix espai quadrat…. a l’últim acte un bosc de miralls que es belluguen ens va agradar especialment per la seva espectacularitat.
Les interpretacions ens van semblar força correctes, sense destacar ningú de forma especial; un altra vegada ens ha tocat en sort dins del nostre abonament, el segon repartiment, malgrat que les magnífiques interpretacions d’Elena Copons (Susanna) i Gemma Coma-Alabert (Cherubino), ens van semblar de la categoria d’un primer repartiment.
Una música molt coneguda i amb unes àries molt destacables, però plagada de masses recitatius que a moments ens la fa feixuga i un pèl avorrida, semblant encara més llarga del que ja és.
Si desitgeu llegir l’apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ