Recomendaciones

Este Sueño de una noche de verano (versión de Deisy Portaluppi) nace de una creación colectiva de Iván Morales y sus alumnos del Estudi Laura Jou, realizada como taller de final de curso. Hay que agradecer al Almeria que les haya dado la oportunidad de estrenar en su sala, porque el trabajo lo merece. Una niña pija junta a todos sus ídolos (nacionales e internacionales) para ensayar y estrenar una nueva versión del Sueño de una noche de verano. En el proceso, conoceremos a una serie de personajes muy peculiares y con muy pocas cosas en común y veremos cómo se relacionan entre ellos. Un reparto muy joven y entregado da vida a este catálogo de animales de la farándula […]

Avui no sopem es la clásica comedia blanca y generacional pensada para que los espectadores más veteranos pasen un buen rato. Con un argumento que presenta un conflicto de intereses muy actual (jubilados que quieren disfrutar de esta etapa vital pero que se ven atrapados por las necesidades de sus hijos), un reparto excelente y un ritmo de comedia constante, Avui no sopem no engaña ni defrauda. Una buena propuesta para ir en familia. Más información (en catalán) en Somnis de teatre

Con un texto con más demagogia de la que sería deseable y un argumento que más que empujarnos a la rebeldía invita a la queja constante, La rebel·lia possible presenta unos personajes que se supone que luchan por sus derechos pero que en realidad no son capaces de identificar a los auténticos enemigos. Con una puesta en escena simple y desnuda y unas interpretaciones correctas, La rebel·lia possible es un espectáculo que puede llegar a caldear el ánimo pero que no aporta soluciones. Una lástima. Más información (en catalán) en Somnis de teatre

Aquest passat dimecres 7 de setembre va ser nit d’estrena de temporada a La Seca Espai Brossa, i ho va ser amb una obra estrenada l’any 2007 a Madrid, que va tancar un cicle amb més de 250 representacions i un munt de premis. Ara, aquesta proposta està dirigida per José Sánchez Orosa i la protagonitza la companyia Anònima. Un conte que ens parla d’algú decent en un món indecent, de la tenacitat enfront de la impaciència, de l’idealisme enfront del pragmatisme. García (Joan Sureda), és un personatge gris i anònim que decideix lluitar fins a les últimes conseqüències per recuperar uns cèntims de més que li ha cobrat una companyia telefònica. A partir d’aquí, cinc dels sis actors interpreten […]

Desde sus colaboraciones con Joel Joan (Kràmpack, Excuses), pasando por sus obras en solitario (Fum, fum, fum) o las más recientes piezas escritas con Pep Antón Gómez (¡Mamaaá!, El eunuco), el actor y dramaturgo Jordi Sánchez ha ido puliendo un estilo de comedia comercial muy particular. En esencia, sus historias son una grotesca y vodevilesca visión de la vida que, a pesar de esa idiosincrasia, contienen amargos conflictos emocionales o interpersonales más profundos de lo que es habitual en el género. En Avui no sopem, un reparto muy solvente encabezado por Jordi Banacolocha protagoniza una serie de situaciones muy identificables en cualquier familia que nos hablan del estrés de la tercera edad, el egoísmo económico o la paternidad en general […]

Coger Los bandidos, de Friedrich Von Schiller, y hacer una versión recortada y muy libre (sobre todo en la parte final) no es una tarea nada sencilla. En este sentido, podemos decir que Carles Mallol se ha salido airoso y ha conseguido amoldarse muy bien al estilo de los Parking Shakespeare, que aunque cambian de director a cada proyecto están logrando con el tiempo una forma de hacer y de interpretar los clásicos muy característica. También siguen con una absoluta economía de medios técnicos, aspecto que los obliga a buscar recursos originales y adaptarse muy bien al espacio donde actúan. En el Maldà están en un espacio algo más convencional, pero hay que recordar que Les males persones ya se […]

Prendre decisions no és fàcil i menys quan aquestes afecten el teu futur. Quan acabi la nit ens presenta tres històries on els protagonistes es veuran fregant el que creuen un punt de no-retorn amb tot el que això comporta. L’encert de l’obra, sense cap mena de dubte, és el tema. La facilitat per reproduir llocs comuns i angoixes col·lectives. Som capaços d’emmirallar-nos amb els dubtes dels personatges (més que no pas amb els personatges) i passar una estona qüestionant-nos què faríem o, més ben dit, què fem quan ens passa a nosaltres. Quan acabi la nit és una bona proposta però li falta ritme i profunditat. Algunes situacions són tòpiques, d’altres és difícil d’entrar-hi i les parts més còmiques […]

El Col·lectiu la Santa ens presenta aquest projecte de la dramaturga Laura Mihon dirigit per Àurea Márquez, una actriu a la qual admirem i que ens ha sorprès molt gratament amb aquesta estrena com a directora. Tres històries que ens plantegen el mateix dilema, quin és el rumb que hem de donar a les nostres vides ? Quin camí hem de prendre per intentar que la nostra vida valgui la pena ? Ens hem de conformar amb només «respirar» i deixar passar els dies? Hem de lluitar per canviar quelcom ? Hem de perseguir els somnis ? Les tres històries estan interpretades pels tres actors que realitzen uns canvis de registre realment admirables i que amb pocs elements de vestuari […]

Confieso que nunca he visto el programa de tele de El Mago Pop (igual que confieso que pienso ponerme al día) así que no tenía ni idea de qué iba a ver cuando entré en el Tívoli a ver el espectáculo de Antonio Díaz. Pero da igual. Al cabo de un minuto yo ya estaba boquiabierta y así seguí hasta el final. La gran ilusión no solo contiene los trucos de magia más bestias que he visto en tiempo, sino que también es un buen espectáculo escénico con ritmo, humor y belleza. Uno de esos que se hacen cortos y nos devuelven a aquel momento de la infancia cuando aún éramos inocentes y fáciles de fascinar. Antonio Díaz lo consigue […]

Quan acabi la nit, la última propuesta d’El Cicló de este año y espectáculo que abre la temporada del Tantarantana, nos propone una pregunta incómoda: ¿qué estamos haciendo con nuestra vida? Y lo hace mostrándonos tres historias diferentes que se enfrentan a este dilema desde varias perspectivas: un viaje a la Antártida, una noche de fiesta o un cambio de vida radical. El montaje, dirigido por la actriz Àurea Márquez, crea atmósferas intensas e interesantes y los actores hacen un gran trabajo de creación de personajes que nos permite no sólo conocerlos sino llegar a conectar con sus miedos, sus inseguridades y sus problemas. Un relato fragmentado y moderno con historias que despiertan nuestra curiosidad y nos interpelan directamente. Más […]

Teen Time Gone és una obra complexa on música, dansa i text s’entrecreuen per alliberar les tensions, els desitjos i les pors de cinc personatges “atrapats” en un pis laberíntic. Cada habitació és un petit univers i el passadís la corda fluixa que tremola cada vegada que dos cossos s’entrecreuen. La peça s’autodefineix com una oda a l’adolescència i potser d’aquí neix la seva força i la seva ambigüitat. Un poliedre amb tantes cares que, efectivament, cal mirar-lo en 360 graus. L’escenari permet a l’espectador adoptar el rol d’un observador omnipresent i, d’aquesta manera, les ombres de les coses queden amagades només a l’interior de les mateixes coses. Però alhora, som presents dins l’acció i esdevenim un punt de fuga, […]

Atenció !!! “Shaking Shakespeare” torna al Maldà , i no us el podeu perdre !!! Feia temps que tenia ganes de veure aquest espectacle del que tan havia sentit a parlar, però per un motiu o un altre no hi havia manera d’anar-hi. Així que de seguida que vaig rebre el correu que deia que tornava al Maldà, no vaig dubtar ni un instant per comprar de seguida les entrades. Aquest cop no me la pensava perdre !!!!. Quan pensem en Shakespeare dalt d’un escenari, generalment ens venen al cap les seves obres des de la paraula escrita. Però… i si posem música a les paraules…? Bé música i poesia…, a les hores sorgeix un espectacle amè, divertit i del […]

Encetem la temporada amb un espectacle que ens ha agradat força, malgrat que no es tracta de teatre de text i gairebé durant la seva representació no s’utilitzen les paraules. CADA RECUERDO TIENE SU CANCIÓN, és «Teatre físic», amb una barreja de mim, moviment coreogràfic (que segurament per molts no arribarà a ser considerat com a dansa) i música en directe. Vam descobrir a Mai Rojas al juny del 2015 en una sessió doble de «Teatre de Gest» a la Sala Fènix; varen poder veure llavors «El Viaje» i «La Leyenda del Fauno» i els dos espectacles ens van fascinar, per la seva extraordinària bellesa poètica, el seu vestuari, fantasia i sobretot per la gran interpretació de mim de Mai. […]

Pedro Pavia, nascut a Uruguai i resident a Pamplona, és un artista polifacètic, que escriu, actua i pinta. Possiblement molts de vosaltres el recordareu de quan, juntament amb l’actor argentí Alejandro Orlando, formava part del grup Los Modernos, que van actuar, durant una llarga temporada, al Club Capitol. Ara el podeu veure en solitari al Teatre Gaudí on presenta “Quitapenas”, un espectacle en forma de monòleg, creat a partir de la suma de diversos textos escrits per ell. Es tracta d’una hora en clau d’humor en el que reflexionarà i ens farà reflexionar sobre els grans temes de la vida. Temes universals i existencials, com poden ser el pas del temps, l’amor, el desamor i l’amistat, fent servir el joc […]

La nostra ciutat ha acollit nombroses companyies de ballet clàssic, les quals es programen de forma habitual i acostumen a incloure sempre entre el seu repertori El llac dels cignes. Sens dubte, aquest seria el Hamlet de la dansa i resulta un gran reclam per al gran públic, permetent iniciar-se en la disciplina a molts espectadors. De fet, gairebé tothom coneix el tema principal compost per Txaicovski, encara que no se sapigui situar en aquesta obra, ja que s’ha utilitzat en moltíssims productes audiovisuals, sent aquesta la oportunitat perfecta per gaudir-lo i conèixer així quina és la seva ubicació original. D’altra banda, el Ballet de Moscú ens presenta Giselle (en funcions diferents), una obra potser no tant coneguda per el […]