Hem pogut gaudir molt d’aquests adaptació humorística de BEN-HUR, del clàssic cinematogràfic del 1959, basada en la novel·la de Lewis Wallace, que Nancho Novo ha reescrit i la companyia Yllana ha portat a escena.
Estrenada el dia 4 de juliol passat, al Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mérida, va esgotar a totes les representacions amb un gran èxit de crítica i públic. Una proposta esbojarrada i participativa dirigida per David Ottone i Juan Ramos Toro.
Un espectacle per a tots els públics que els creadors han definit com a «Teatroma-scope», un joc entre el llenguatge cinematogràfic i el teatral amb un resultat realment magnífic.
La música està composta especialment per a l’obra per Marc Alvarez i són molt destacables l’escenografia de Carlos Brayda, els efectes de so d’Alberto Fernández Roda, el vestuari de Gabriela Salaverri i la il·luminació de Juanjo Llorens. Una gran pantalla de 18 metres ocupa l’escenari. Els audiovisuals són de Javier de Prado.
Els intèrprets són Víctor Massan en el paper de Ben-Hur, Fael García en el de Mesala i Agustín Jímenez, Elena Lombao, Richard Collins-Moore i María Lanau que interpreten nombrosos personatges en clau d’humor i també de reivindicació social d’aspectes com la religió, l’homosexualitat o el paper de la dona dins la societat.
Una nova i original mirada sobre el mític personatge des de la perspectiva de l’humor. Un ritme trepidant en alguns moments i la constant interacció amb el públic ens han fet passar pràcticament dues hores entre rialles.
Fidels al contingut de la novel·la, l’obra viatja per tots els llocs comuns de l’imaginari col·lectiu: l’arribada a Betlem de Josep i Maria, els Mags d’Orient a camell seguint un estel que els guia, a Jerusalem l’element ornamental que cau ferint al prefecte romà i les conseqüències que arrossegaran a Ben-Hur a una fabulosa aventura.
L’aparició de Crist, la memorable batalla naval, la carrera de quadrigues… i, sobretot, la rivalitat entre Judá Ben-Hur i el seu amic de l’ànima Messala. Una rivalitat que els portarà a competir fins a la mort.
Una proposta d’una gran qualitat, amb una sincronitzada i espectacular fusió entre el cinema i el teatre, i unes interpretacions que ens ha agradat i ens ha divertit.
Una engrescadora proposta, que ens ha sorprès molt favorablement, tenint en compte que és un tipus de teatre que no ens acostuma a agradar massa.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ