Nosaltres intentem no assistir a les versions «concert» de les òperes que massa sovint es realitzen al Gran Teatre del Liceu. Creiem que l’òpera és l’espectacle total, perquè inclou gairebé totes les branques de les Arts Escèniques i malgrat que la música i la veu humana és el més important de tot, per nosaltres és imprescindible veure-les representades.
Malgrat que aquest divendres vam assistir sense gaires ganes al Liceu, hem de reconèixer que sortosament el resultat va estar realment magnífic i vam gaudir de valent. S’han programat únicament dues funcions i la segona es podrà veure diumenge 10 de març.
La música d’aquesta òpera, HAMLET, és d’Ambroise Thomas (1811-1896). Estrenada a l’Òpera de París el 9 de marc de 1868, va suposar un gran pas en la carrera del compositor. Estrenada a Barcelona, al Teatre Principal el 9 d’abril de 1882, i al Liceu el 13 de maig del mateix any. Ara feia 15 anys que no es tornava a representar al Liceu, i aquesta nit almenys l’hem pogut escoltar, en versió concert, amb els cinc actes del llibret original.
El llibret de l’òpera és de Michel Carré (1821-1872) i Jules Barbier (1825-1901) i es va inspirar en l’adaptació de l’obra de Shakespeare que havia fet Alexandre Dumas, i on Hamlet no mor sinó que es proclamat rei de Dinamarca.
Una versió de l’obra original molt particular i celebrada, amb un final semi feliç. A mig camí entre la gran òpera i el bel cant romàntic, Ambroise Thomas va deixar amb aquesta obra una partitura rica en matisos i en desplegament dramàtic, i amb una ària de follia per a Ofèlia inclosa. Ambroise Thomas va ser un dels compositors operístics més importants de la França del segle XIX.
L’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat magníficament dirigida per Daniel Oren (1955), director israelià que des de 2007 és director artístic del Teatre Municipal «Giuseppe Verdi» de Salerno. Tant l’orquestra com el cor han estat realment brillants destacant el moment de la bogeria i mort d’Ofèlia.
Hem tingut un càsting de luxe encapçalat per la soprano alemanya Diana Damrau (1971) en el paper d’Ofèlia i el baríton malagueny Carlos Álvarez (1966) en el paper de Hamlet. Els dos protagonistes ens han agradat moltíssim, especialment la Damrau en el quart acte, en l’esperada escena de la bogeria.
Debutaven en els seus rols el tenor canari Celso Albelo (1976) en el paper de Laertes i una esplèndida Eve-Maud Hubeaux (1988), mezzo-soprano suïssa, en el paper de reina Gertrude.
La resta del repartiment estava composta per Nicolas Testé (Claudius), Ivo Stanchev (L’espectre del rei difunt), Albert Casals (Marcellus), Enric Martinez-Castignani (Horatio), Ruben Amoretti (Polonius), Carlos Daza (primer enterramorts) i Josep Fadó (segon enterramorts).
Un concert que ens ha agradat més, a mesura que anava avançant, i ens ha fet passar una magnífica nit.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ