Recomendaciones

Ahora que, poco a poco, empezamos a poder ver con un poco de distancia la crisis económica iniciada en 2008, probablemente, resulta más necesario que nunca tratar el tema con perspectiva, profundidad y mirada crítica. En este sentido, Lehman Trilogy es un excelente recordatorio del origen del problema y las dinámicas especulativas que llevaron, finalmente, al colapso de todo un sistema que, de alguna manera, tendría que aprender la lección antes de empezar a caer en los mismos errores otra vez. El espectáculo hace una crítica necesaria y entretenida poniendo el foco en las diferentes generaciones de la familia Lehman, desde su llegada a América en 1840 hasta la quiebra de su banco a principios del siglo XXI. Lo más […]

Potente texto de Sarah Kane con una puesta en escena minimalista que trata los habituales temas de la dramaturga inglesa como son la soledad, los abusos, la desesperación o el dolor. La directora Loredana Volpe decide subrayar y poner en valor la fuerza del texto, dejando que sean las palabras desnudas las que hagan todo el trabajo. Además, los cuatro intérpretes se colocan alrededor de un violinista que ayuda en la creación de un ambiente tenso y un tanto siniestro. No se trata de una obra fácil, ya que plantea un escenario tremendamente difuso. Más que un diálogo entre cuatro personajes, se trata de cuatro monólogos simultáneos que en algunos momentos resultan ser uno único. No se define ningún espacio, […]

Nadie puede negar que La Zaranda es uno de aquellos grupos teatrales que tienen una forma de hacer y de entender el teatro absolutamente únicas. Sus montajes viven del esperpento, del teatro popular y de la cultura andaluza, a pesar de que también se dejan ver influencias del teatro europeo de Tadeusz Kantor y de otros muchos. En los últimos años han hablado en sus obras de la vejez, de los sin techo… y ahora tocaba el turno a hablar del teatro, pero con unos personajes igual de heridos y desamparados. El desguace de las musas retrata los últimos momentos de una compañía de varietés patética y acabada, a pesar de que la mayoría de espectadores habituales del grupo saben […]

Divendres va tenir lloc l’última representació de RODELINDA, òpera barroca de Georg Friedrich Händel (1685-1759) que s’ha representat per primera vegada al Liceu, en una coproducció amb el Teatro Real de Madrid, l’Òpera de Lyon i Oper Frankfurt. RODELINDA, regina de Longobardi, és una òpera en tres actes amb llibret de Nicola Francesco Haym, qui va adaptar un llibret anterior d’Antonio Salvi. Està basat en l’obra de Pierre Corneille «Petharite, roi des Lonbards». La música de Händel és rica en matisos infonent veracitat a les emocions, en aquesta història d’amor conjugal. Georg Friedrich Händel va ser un músic alemany, format a Itàlia i finalment nacionalitzat angles. Contemporani de Bach i de Scarlatti va gaudir de reconeixement en vida com a […]

TERCETS, dues peces breus de Joan Oliver dirigit per Artur Trias. Joan Oliver i Sallarès (Sabadell 1899-1986), narrador, dramaturg, traductor i periodista, feia servir el nom de Pere Quart com a poeta. Va adoptar aquest nom per ser el quart de deu germans i dir-se Pere, (era un dels seus noms de bateig), en honor als seus besavis, Pere Oliver (fundador de la Caixa d’Estalvis de Sabadell) i Pere Turull, els dos Peres més rics de Sabadell al segle XIX. TERCETS està integrada per “Tercet en re” i “Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet”. Ambdues peces estan unides per la mateixa temàtica del trio amorós i totes dues presenten un estil provocador, un humor absurd i una crítica […]

Nit d’estrena al Maldà, nit d’AKELARRE, on unes bruixes ens han convidat a retornar amb elles al cabaret més genuí, amb música, gamberrisme, reivindicació, comèdia i autoparòdia. AKELARRE és un espectacle de creació col·lectiva que compta amb la direcció de Miriam Escurriola, direcció musical de Gerard Sesé, textos de Mireia Giró, Xavi Morató, Clàudia Cedó, Cristina Clemente, Gerard Sesé, Laia Alsina Riera, Laura Pau i Míriam Escurriola, la música d’Ariadna Cabiró, Arnau Tordera, Clara Peya i Gerard Sesé i les interpretacions de Laia Alsina Riera, Maria Cirici, Laura Pau i Gerard Sesé. The Feliuettes són les actrius i cantants Maria Cirici, Laia Alsina Riera i Laura Pau amb una extensa trajectòria individual. Com a companyia, creada en 2015, el primer […]

Soy amante del humor grueso ¡qué le voy a hacer! Y me encanta cuando me cuelan chascarrillos, guiños y coñas en cualquier situación, así que El Jovencito Frankenstein es sin duda alguna mi espectáculo. Mezclar el humor de Mel Brooks con el de Esteve Ferrer es como fabricar un cóctel molotov, cuando menos te lo esperas ¡Zas! Te lanzan un bombazo en forma de gag que te hace estallar en carcajadas. Reconozco que pocas veces he estado tan relajado en una butaca como viendo este espectáculo donde todo funciona como un reloj. No verle las costuras a un montaje es muy de agradecer, y si se le ven, estaba tan entretenido que ni me fijé. ¡Qué jugo tan estupendo le […]

Aquests dies s’ha programat al Teatre Lliure la proposta de LEHMAN TRILOGY signada per Stefano Massini, adaptada i dirigida per Sergio Peris-Mancheta. En entrar a la sala tenim molt present la versió dirigida per Roberto Romei que van poder veure a la Sala Villarroel dins del Festival Grec 2016. Stefano Massini (Firenze, 1975) és director del Piccolo Teatre de Milà i es caracteritza per les seves obres de caràcter polític. Nosaltres podem recordar «Shenzhen significa infern» (Grec 2018-Tantarantana), «Crec en un sol Déu» (Lliure 2015) i «Dona no reeducable» (Lliure 2015). Sergio Peris-Mencheta (Madrid, 1975) és actor i director de teatre, que ara ha transformat aquest text de Massini en una versió musical. Nosaltres el recordem dirigint «Un trozo invisible […]

Càndida, des de la veu de l’Anna, ens parla sobre els fongs vaginals a través de l’humor, el sarcasme, el cabaret, des del punt de vista més sincer d’una dona que s’obre a tot un públic. Acompanyada de la música de Joange ens porta a la seva primera trobada amb “Candidiasiques Anònimes”. Ens qüestiona el concepte de neteja, els tabús que encara rodegen l’òrgan femení. Fa que les dones acceptin els seus cossos, que no es sentint soles i es riguin d’elles mateixes. Però no només és un espectacle per un públic femení, sinó que tothom hauria d’entrar-hi i conèixer aquesta realitat. Podríem definir-la com una obra molt sensorial, on el fil principal no és la història sinó notar tu […]

Siendo sincera, iba al teatro con miedo a salir decepcionada. Lo que había leído sobre esta obra no era muy alentador; pero para una novata en La Zaranda, -era mi primera vez viendo a esta compañía-, la verdad es que salí con ganas de más. Si bien es verdad que hay que saber que no vas a ver un teatro convencional (creo que ya solo por eso merece la pena), es una pieza de calidad, con mucho trasfondo y que te cuenta una historia muy universal desde un ejemplo conmovedor a la par que triste, con puntos de humor, música y color. Una serie de personajes totalmente decadentes, están atrapados en un espacio que simula un limbo artístico, entre la […]

Nom, l’últim treball de Cesc Gelabert, és un diàleg multipolar, sense jerarquies, entre els intèrprets / ballarins, el músic, la il·luminadora, el coreògraf i la dissenyadora de vestuari tal com ens va comentar el propi Cesc a l’inici de la funció. Enmarcat en el cicle de dansa contemporània programat pel TNC, és una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya, una càpsula específica per a l’espai concret, amb improvisacions i matisos diferents en cada sessió. La improvisació en la dansa és igual que en la música. Quan es manté una confabulació amb un bon guió i unes directives prèvies, es produeix la màgia. I en aquesta proposta cada element dansa, música, llum i vestuari és van unir. Una técnica de creativitat […]

Cesc Gelabert y Lydia Azzopardi fundan en 1985 la Compañía que lleva su nombre. Es Compañía residente del Teatre Lliure desde 2012 y desde entonces no ha parado de presentar proyectos y acumular premios. En este proyecto Gelabert Azzopardi presentan un trabajo visual muy vistoso tanto por el movimiento de los bailarines como las coreografías, los audiovisuales, el vestuario y la música ad hoc de Borja Ramos. Azzopardi es la diseñadora de un vestuario colorista que va cambiando en cada escena las cuales están enlazadas por la música como un hilo de unión imprescindible. Los bailarines acompañados de una música sincopada pueden realizar en algunas escenas movimientos repetitivos que van in crescendo hasta llegar a un clímax a partir del […]

Sarah Kane fou una dramaturga londinenca, nascuda a principis del 70, que no va arribar a veure mai el nou mil·leni. Escriptora de culte al Regne Unit, la seva curta però intensa obra transita, de la forma més poètica, pels llocs més inhòspits: l’anorexia, les addiccions, la violència, l’abús o el suïcidi. Va ser aquesta la manera amb la que va acabar amb la seva vida, amb 28 anys acabats de fer, quedant-se a les portes del famós club dels 27; el tràgic grup d’artistes —Winehouse, Cobain, Hendrix, Joplin— que moren a aquesta edat, la majoria, també per suïcidi. Ànsia és un collage d’històries, o bé un prisma de vivències que no pertanyen a cap història, o que pertanyen, en […]

EL DESGUACE DE LAS MUSAS és el nou espectacle de la companyia La Zaranda-Teatro Inestable de Ninguna Parte. Recordem “Ahora todo es noche” en 2017 i “El grito en el cielo” en 2015, ambdues en aquest mateix teatre. En aquesta proposta es conjuga la dinàmica que s’estableix entre la comèdia i la tragèdia i contemplem, astorats, com un lloc reservat a la música, la llum i els lluentons s’hi ha transformat en un «cau», on sobreviuen com poden, velles i decadents artistes del que un dia havia estat un lloc d’èxit. L’escenari, habitualment reservat als espectacles de cabaret, als números musicals o còmics, es converteix en el lloc on els artistes interpreten uns monòlegs impregnats de fracàs i creen moments […]

Aquesta és la nova proposta de Pablo Ley, LA MEMÒRIA PERDUDA. “A mi m’hauria agradat que això fos una superproducció. Una superproducció de les d’abans. Perquè la història que explicaré requeriria una superproducció. Sí. Perquè per exemple el que hauríem de posar aquí al darrera és una gran ciutat com a teló de fons. Grans avingudes, carrers traçats amb tiralínies que fan que les paral·leles s’ajuntin a l’infinit. I als carrers caldria que hi poséssim pistolers…” Així comença Raquel Ferri la seva extraordinària interpretació d’aquest text escrit i dirigit per Pablo Ley Fancelli, un text que vol ser un homenatge a la seva mare i a la seva generació. Un espectacle que repassa la història recent d’Europa des de la […]