La companyia José y sus hermanas torna a escena amb un nou muntatge quan encara no han deixat de girar amb el seu primer i exitós espectacle, Los bancos regalan sandwicheras y chorizos. Cal dir que les espectatives creades eren altes, però amb aquest nou projecte han aconseguit demostrar que la qualitat anava (i, pel que sembla, anirà) molt més enllà del seu primer muntatge.
En aquesta ocasió, la companyia ens fa reflexionar sobre l’educació a l’Espanya actual, hereva del franquisme, i ho fa buscant la reflexió en l’espectador, alhora que no pretenen adoctrinar-lo o mostrar-li quines haurien de ser les seves pròpies conclusions. En aquest sentit, es mostren diferents enfocaments buscant una visió més àmplia del tema, tot estructurant una dramaturgia plena de frescor. Potser, arribat algun moment, es pot arribar a sentir que s’estan llençant molts temes i que aquest poden fer que es perdin entre si o que no s’arribi a aprofundir en allò plantejat, però considero que això no esdevé un problema per a l’espectacle ja que s»aconsegueix una bona dissecció al voltant de l’educació a Espanya més enllà dels tòpics i de les visions merament superficials. A més, s’aconsegueix plasmar-ho de forma dinàmica gràcies a una bona direcció de Sílvia Ferrando que, juntament amb la seva dramaturgia, crea unes escenes realment suggerents, tant de forma com de contingut, gràcies també a uns actors que saben com portar la funció a bon port.
Així doncs, es tracta d’una bona proposta reflexiva que resulta tan entretinguda com atractiva i que subratlla el fet que ens trobem davant d’una companyia que val molt la pena seguir d’aprop.