Recomendaciones

EL DOLOR de Marguerite Duras (Vietnam 1914- París 1996), una proposta dirigida per Lurdes Barba i interpretat per Ariadna Gil. Un relat en clau autobiogràfica, una colpidora introspecció en la intimitat de l’escriptora, amb totes les seves contradiccions, que alhora dissecciona les convulsions d’una època carregada de dolor, amb extrema delicadesa i sense cap mena de grandiloqüència. Segons podem llegir es tracta d’un text escrit i oblidat per la mateixa autora, que el va retrobar l’any 1956 a la casa de camp que tenia als afores de París. Unes llibretes que no recordava haver escrit i que estaven datades a mitjans dels anys 40 i on descrivia l’angoixa malaltissa davant la incertesa que envoltava l’estat del seu marit. Margerite Duras, […]

Salvándose del precipicio del olvido, nos llega el eco de Carolina María de Jesús: mujer, negra, soltera, pobre y semianalfabeta. Su voz, que en los años sesenta se expresó a través de diarios personales, lo hace actualmente -con fuerza e ímpetu- mediante la obra Carolina o la doma de un leopardo. En ella, su autora Eva Hibernia nos presenta la mujer que testimonió en palabras el mutismo de los favelistas que nunca tuvieron -ni tienen- oportunidad ni referentes. Ni tampoco pan. Carolina -nos dice Hibernia- escribe desde el hambre. Y también desde el dedo que la enjuicia y la iglesia que la ha rechazado. Y desde el llanto de sus hijos. Aunque no lo hace sola. Cuenta con Clotilde, una […]

Dimarts dia 28, en un Teatre Romea ple de gom a gom, vam poder veure LA PARTIDA D’ESCACS, una versió d’Iván Morales a partir de la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart. Tal com ens van comentar a la roda de premsa, aquesta és la primera producció pròpia del 2019 d’aquest teatre, sobre l’última novel·la de l’autor austríac Stefan Zweig (Viena 1881- Petròpolis, Brasil 1942). Una novel·la curta, escrita en 1941 en el seu exili brasiler, on ell i la seva dona van decidir suïcidar-se. En ella podem copsar les angoixes que vivia l’escriptor, perseguit per la idea d’un nazisme que acabaria dominant el món. Jordi Bosch dona veu al narrador, al senyor B, a en Mirko, al magnat irlandès McConnor i […]

Hacía tiempo que no me encontraba con un texto con un mensaje tan claro, tan punzante y tan necesario: Negrata de merda, de Denise Duncan. La dramaturga nos propone una reflexión sobre el racismo, el machismo, el clasismo o la homofobia que impregna esta sociedad en la que vivimos y de la que somos todas y todos partícipes. La obra nos enfrenta a esta sociedad a través de una historia que parte de un insulto racista que propina una niña, Anna, a un compañero de su clase, el Nick, y explica el enfrentamiento que se crea entre dos las familias. Una situación, nada lejana a nuestro día a día, que la Denise lleva a escena para proponernos que reflexionemos, desde […]

Se ha dicho insistivamente, quizás con acierto, que mejor no establecer comparaciones con la película. Pero es que una vez visto el montaje teatral, incluso cuesta encontrar los elementos comunes. Estamos ante la misma historia, pero ha cambiado la estética, la época que la contextualizaba -aunque fuera dándole una cierta atemporalidad-, el tono de la pieza, la estructura dramática e, incluso, el final. De hecho, es muy curioso darse cuenta de que el film de Lars Von Trier tenía mucho de teatral y que, en cambio, este híbrido de Pau Miró y Sílvia Munt se refleja en elementos cinematográficos que, en mi opinión, quizás no hacían falta. Una vez dejamos a un lado el referente cinematográfico, lo que queda es […]

A veces hablamos de las manías que tenemos, de aquellas cosas que nos preocupan más y que, incluso, marcan un poco nuestra vida y la relación con los otros. Bien, más que manías, yo lo llamaría obsesiones. Y un poco de esta tozudez del ser humano es de lo que habla La partida d’escacs de Stefan Zweig de la cual ha hecho su versión Iván Morales con un único protagonista, interpretado por Jordi Bosch. Todo empieza cuando el narrados nos explica que se encuentra en un barco que está haciendo una travesía. Durante el trayecto, este personaje descubre que entre los compañeros que tiene se encuentra un campeón mundial de ajedrez. En aquel momento, y bajo su “manía” de conocer […]

Haendel utilizó el libreto del Cardenal Vincenzo Grimani para componer una música muy adecuada para esta ópera semi-seria, llena de ironía, humor i enredo. Fue estrenada en Venecia el 26 de diciembre de 1709. Era la segunda ópera italiana de Haendel y probablemente la última composición en Italia. Es una de las mejores piezas de la historia de la ópera. Haendel, como era habitual en aquella época, utilizó melodías conocidas de otras óperas y oratorios propios de la misma época italiana. La ópera es de una gran frescura musical y tiene momentos muy líricos. La trama se centra en Agripina, casada con Claudio, emperador de Roma. Ambicionando el trono para su hijo Nerón, utiliza todo lo que está a su […]

En un principi no em vaig enganxar a l’obra, tot i que visualment, la posada en escena em va agradar molt. Mica en mica la història em va començar a interessar, cal dir que, la novel.la “La partida d’escacs” no me l’havia llegit, i per tant anava del tot verge a l’espectacle. Finalment no es que m’enganxés a l’obra, sinó que em va entusiasmar, fins al punt que a l’endemà em vaig llegir d’una tirada la novel.la. Si us haig de ser del tot sincera, després de llegir-me la novel.la d’Stefan Zweig, vaig trobar que alguns personatges se’ls havia interpretat de manera exagerada, pot ser fins hi tot un pel massa grotescos, suposo que és quelcom que Iván Morales, director […]

Un any ha passat des de l’última vegada que la família es reunia i podrien pensar que res ha canviat, o gairebé res. Seria fàcil creure que qualsevol esdeveniment o comportament humà canviés a les persones si no ens importés tant el què diguessin de nosaltres, però no és així, i menys quan allò que t’ha fet créixer de petit i t’ha configurat com a persona segueix estant present encara que ho vulguis amagar. Aquest és el Late Motiv d’Aniversari, i juntament amb les vides paral·leles de cada membre i alguns dels esdeveniments més remarcables que poden influir en la vida familiar, es teixeix una superficial radiografia dels lligams entre els tres germans i els pares. A l’escenari, al més […]

Ahir diumenge 26, dia d’eleccions, era potser el dia apropiat per veure aquesta versió de RICARD III de Shakespeare que té la seva gènesi en un projecte dels alumnes de 3r de l’Institut del Teatre. Tres anys després, ara que aquests actors han deixat l’Institut i treballen en el món del teatre, constituïts com a companyia, NOMIAR(T), han decidit tornar a revisar-ho. Amb dramatúrgia i direcció de Raimon Molins, aquest Ricard III que hem pogut veure a la Sala Joan Brossa, i en paraules del mateix director, és una adaptació “sui generis, contemporània” del text original i de la traducció de Josep Mª de Sagarra. Ricard III és el personatge principal del drama històric de Shakespeare, escrit entre el 1592 […]

Una obra de la dramaturga argentina Melisa Freund. Es tracta d’una proposta que parla d’un pare i una filla. Que parla de la vida d’un supervivent de l’extermini nazi, i la seva filla. Que parla de la manera de trobar en el present les petjades del passat. Que parlant de Juan ens acaba parlant de Melissa. Melissa Freund fa de si mateixa per a evocar al seu pare mort. Una cerimònia de comiat. Un homenatge a les absències. Un important exercici de memòria sobre la història de l’holocaust i de l’exili forçat de la comunitat jueva. Juan Freund (Alemania 1929) era dramaturg i director, supervivent de la Shoa, que va ser capaç de reconstruir la seva vida i començar de […]

És possible lligar un text clàssic com l’obra de Calderón de la Barca amb el paradigma actual de les noves tecnologies? La companyia Les Llibertàries s’ho proposa i ho aconsegueix amb escreix. A través de diverses escenes del text clàssic barrejades amb situacions de la vida quotidiana actual; la companyia condueix la nau especial a cavall entre la Polònia del segle XVII i l’actualitat. La sala configurada de forma senzilla, simple, però a la vegada juganera amb els símbols i la convenció que el públic ha de captar des de bon inici de l’espectacle, situa l’espectador a un espai molt definit però, a la vegada, amb possibilitat de diverses interpretacions fins que els personatges et guien i et situen amb […]

No és necessari haver vist “Omplint el vuit” ni “La nostra parcel·la” per gaudir plenament de l’última obra de la trilogia que Lara Díez ha lluït a les sales petites de la ciutat els últims mesos. Això demostra que “Les oblidades” és fruit d’un llarg període de construcció d’un relat que té la qualitat de funcionar a la perfecció per si sol, però que, a més, té la virtut d’esdevenir una peça elemental i complementària dins l’univers existencialista a través del qual, cada cop més, navega la dramatúrgia de la seva directora. Aquest periple s’atura en una zona zero, una espècie de Limbo on dues dones prenen consciència del seu ésser i del paper que ha anat tenint al llarg […]

A la sala de baix de la Sala Beckett, la companyia La Calòrica ha estat representant, fins ahir diumenge, la seva proposta ELS OCELLS, a partir de l’obra d’Aristòfanes. Un cop de sort ens ha permès encabir aquesta proposta a la nostra atapeïda agenda, ja que quan ens vam assabentar de la funció «extra» que s’oferia dissabte dia 25 a les 18 h no vam dubtar en comprar entrades. La Calòrica és una companyia que seguim des de fa molt de temps, especialment des de la seva participació en «El Cicló» al teatre Tantarantana. Ara és una de les companyies residents d’aquesta temporada a la Sala Beckett; nascuda l’any 2010 la companyia investiga territoris estètics i temàtics molt diferents. Ha creat […]

“Orsini” m’ha encantat!!! Que a priori és complicada? Sí Que recomano de llegir el text abans d’anar-hi? Sí “Orsini” és una filigrana. El text és excel·lent, les interpretacions magnífiques i la direcció impecable. L’obra “Orsini” està signada pel dramaturg gironí Aleix Aguilà, que juntament amb els actors Pol López, Júlia Barceló i Pau Viñals, intèrprets d’aquesta peça, formen la Companyia Solitària; una companyia que neix al 2010 amb l’espectacle “Lulú on the rocks” d’Aleix Aguila. En aquesta ocasió, per completar el repartiment, comptem amb l’actriu Míriam Alamany. L’obra està dividida en tres capítols “We could be heroes”, “Aria”, “We don’t need another hero” representats en dos actes. Aleix Aguilà connecta l’atemptat anarquista de 1893 en el Liceu de Barcelona amb […]