Recomendaciones

Aquest projecte artístic amb veïns i veïnes dels barris de Santa Caterina, Sant Pere i la Ribera, està liderat per l’Antic Teatre des de fa més de cinc anys. Un projecte que consisteix en la realització de tallers de dansa i moviment dirigits a la gent gran i la presentació de mostres artístiques de forma regular durant l’any. El projecte també inclou diferents activitats per a fomentar la relació intergeneracional, entre els més majors i els més joves dels barris. Aquesta tercera exploració escènica de la Bellesa està conformada per uns relats encarnats que conviden a una presa de consciència col·lectiva sobre la manera en què les guerres i els feixismes esquincen les biografies i deixen una empremta inesborrable. Amb […]

Crec que tothom hauria d’anar a veure, com a mínim alguna vegada a la seva vida, un text clàssic escrit en vers. Fins hi tot penso que se l’hauria de declarar patrimoni cultural immaterial de la humanitat, primerament pel seu valor cultural i després per assegurar-ne la seva continuïtat i preservació. Per això és d’agrair que companyies com La Companyia del Vers Retrobat organitzi, amb la col·laboració d’Eòlia ESAD i del Teatre Eòlia, des de fa un any, el FESTIVAL DE TEATRE EN VERS DE BARCELONA, el FEST(I)VERS. Enguany les dues propostes que s’han programat són dos clàssics europeus, “TARTUF” (1964) de Jean-Baptiste Poquelin (Molière), i “MOLIÈRE” (1751) de Carlo Goldoni. La meva tria ha estat “Tartuf”, i l’he encertat […]

Ya hace un tiempo que tanto Mario Gas como Josep Maria Pou -juntos o por separado- están interesados en un teatro que apuesta por el pensamiento, por el discurso y las ideas. Probaron suerte con Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano y ahora lo hacen con este retrato de Cicerón, homenaje claro a su vida como político y a su oratoria. Es cierto que a pesar de recurrir a personajes de la antigüedad, actor y director son conscientes del reflejo que estas historias tienen en el momento político y social que nos toca vivir. De hecho, el texto de Ernesto Caballero elige muchas frases y arengas del filósofo que podrían haber sido pronunciadas a día de hoy. Un texto […]

Recuerdo cuando, de niña, iba a los columpios el domingo con la familia. También recuerdo cuando me llevaban a la biblioteca y cogía todos los libros que me dejaban llevarme para leer durante una semana. Todos los recuerdos que mantengo de mi infancia, en su mayoría, son buenos. Y es que así es el ser humano, afortunadamente, recopila y recuerda los buenos momentos para rememorarlos cuando se necesitan. De los recuerdos de Eduard va esta obra. El protagonista nos explica su infancia a través de los momentos vividos con su madre, desde su nacimiento hasta los momentos más complicados que le han tocado vivir. En pocas palabras, podríamos decir que el texto que nos presentan Mariona Castillo y Eloi Gómez, […]

Del cocktail de diversos estils musicals com els esclops d’Irlanda, del nord d’Anglaterra i Escòcia amb balls ètnics africans neix, vora el segle XIX, el claqué. Uns moviments amb el peu per acompanyar les cançons, i d’aquesta manera accentuar el ritme d’aquesta. Per altra banda, fa trenta anys va sorgir un estil de música marcat per l’ús d’un sintonitzador, d’un sampler, d’uns seqüenciadors, i òbviament, d’uns ordinadors; el que coneixem com a música electrònica. La companyia UNUM aconsegueix eliminar aquest lapsus del temps que separen el claqué i la música electrònica i crea un espectacle on es fusionen dolçament. Després de presenciar la carta de presentació del que serà la trobada, l’especatdor entra en un estat hipnòtic agradable que farà […]

Tot tornant del nostre viatge pel Perú i Bolívia, pràcticament sense treva, teníem una cita amb el Liceu, Giacomo Puccini i TURANDOT. Una òpera inclosa dins del nostre abonament i que havíem canviat de data per no perdre’ns aquesta nova producció del vídeo-creador català Franc Aleu. Amb aquesta producció el Liceu ha inaugurat la temporada 2019-2020 i celebra el 20è aniversari de la reconstrucció (un vídeo abans de la representació recorda l’incendi de l’any 1994). Vint anys enrere, el 7 d’octubre del 1999, “la princesa de gel” va ser l’encarregada de reinaugurar el Liceu. Franc Aleu (Barcelona 1966) va ser Premi Nacional de Cultura el 2012 a la categoria d’audiovisual. Format com a fotògraf de moda va començar la seva […]

Sorprendente, muy sorprendente es la puesta en escena de Franc Aleu. Es una escenografía moderna y atrevida que utiliza todos los medios de la tecnología visual. Y es esto precisamente lo que me ha llamado más la atención de esta obra y que me ha fascinado en todo momento. Según Aleu, Puccini es una especie de Spielberg de su tiempo porque realmente hacía espectáculos. Bienvenido Franc Aleu al palacio de la ópera. Una base giratoria hace rodar un escenario que va cambiando de cara según la escena. Las luces, los videos, la realidad virtual y todas las nuevas tecnologías están puestos al servicio del escenario. Atrapados en esta realidad virtual está el coro, presente en todo momento pero oculto detrás […]

Víctor Conde (La ratonera, Pegados) ha afrontado el reto de adaptar la clásica novela de Agatha Christie, que reúne todos los ingredientes que han cautivado a millones de lectores: un espacio cerrado (crucero), muchos protagonistas y todos sospechosos, asesinatos, un detective más que perspicaz y un final que nunca, nunca esperabas. Además, apuntes sociales y de clase en los ’30 y otros, perennes (diferencias de clase, pasiones, celos, amores no correspondidos, traiciones, el vil metal…). Se ha intentado modernizar o, al menos, huir de una versión encorsetada y estática con una puesta en escena basada en que todos los personajes estén siempre presentes y moviéndose (mucho) en la cubierta del crucero, lo que por momentos dificulta el seguir quién es […]

El otro día fui a ver esta obra con un amigo. Cuando salimos de la representación comentábamos lo que habíamos visto y es curioso que cada uno nos habíamos fijado en unos detalles diferentes, habíamos interpretado algunas partes a nuestra manera y no compartíamos algunas impresiones. Y de eso habla, en cierta manera, este texto, de cómo unos mismos hechos vividos por dos o más personas son recordados de diferentes maneras. Como, en realidad, cada uno tiene un recuerdo de la realidad que ha vivido. Partiendo de un texto de Pinter de 1969, los dos personajes que salen a escena, interpretados por Bàrbara Roig y Pau Ferran, escenifican esta reflexión alrededor de la verdad de los momentos compartidos. Cómo una […]

L’espectacle parteix del present. Dos estudiants es troben en una biblioteca analitzant, com a treball d’estudi de final de curs, la figura de Ciceró, el cèlebre orador, polític i filòsof romà defensor dels valors democràtics i de la república romana. Al cap d’una estona entra un home i els diu que el seu nom és Marco Tulio Ciceró. A partir d’aquest instant es crea un diàleg i conexió entre tots tres, fent constants salts en el temps, passant dels nostres dies a l’antiga Roma intercanviant idees i pensaments. Els dos estudiants i el misteriós senyor Ciceró en l’altre espai temps són Ciceró,Tirón i Túlia. A Ernesto Caballero, autor de «Viejo amigo Cicerón» li agrada treballar en la recerca dels límits […]

Arriba la segona producció de La Cítrica; i aquest cop posen el focus en l’educació familiar. I com ho fan? De manera molt senzilla i eficaç: a través del cas real de la secta The family; ens comparen fins a quin punt l’educació dels nostres fills es troba molt distant a les seves pràctiques. I parlo dels nostres fills però no em refereixo en un present, sinó dels que ja han arribat o estan per arribar. No podem negar que és un tema de conversa les pràctiques que cada un utilitzarà per quan arribi el moment. Una educació plena de tòpics que l’obra crítica de manera contundent, a través d’un ping-pong entre dos actors, que desafia un públic a dues […]

Que aquesta sigui la tercera vegada que #Lifespoiler trepitja els escenaris ja diu molt d’aquesta obra. Espero no haver-me descomptat. En canvi, el compte que segur que he perdut és el de les vegades que la ciència ficció ha tingut èxit a les sales de la ciutat. Com a mínim des del meu parer, sempre hi ha algun patró que freqüenta: les realitats paral·leles com a eina, el desordre narratiu de l’esquema arquitramàtic com a forma, i l’anar i venir en el temps com a revulsiu. Cada un d’aquests patrons, a més, acaben sent causa i conseqüència d’ells mateixos. Em ve al cap l’enginy de la Clàudia Cedó o les distopies de El eje. Però el que tenim davant és […]

Fue estrenada este año en la 65 edición del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida. Ernesto Caballero es el autor de esta obra basada en la vida de Marco Tulio Cicerón, político, filósofo y orador de la Antigua Roma para repasar las intrigas, deslealtades, traiciones y ambiciones que se vivieron en aquel momento pero también la defensa de las causas más nobles, y por encima de todo, la defensa de la República Romana. El autor quiere que veamos en esta historia un paralelismo con el mundo actual. Utilizando la técnica del teatro dentro del teatro, Mario Gas sitúa la historia en una biblioteca en la que unos estudiantes (Bernat Quintana y Miranda Gas) preparan un trabajo sobre Cicerón. La […]

El TNC obre la temporada amb “La Rambla de les Floristes”, una obra de Josep Maria de Sagarra, dirigida per Jordi Prat i Coll que és una autèntica meravella. Josep Maria de Sagarra en la seva obra ens fa un retrat de la societat catalana del segle XIX, a partir d’un dels llocs més emblemàtics de Barcelona, la Rambla de les floristes. La Rambla de les floristes, aquella que ha inspirat a escriptors, poetes, cantants i pintors. La Rambla, centre neuràlgic de la ciutat, lloc on s’hi passegen amants, turistes, gent solitària i personatges ben curiosos. Punt de trobada d’actors ambulants, pintors, caricaturistes, retratistes i col·leccionistes. L’únic lloc de la ciutat que en el segle XIX s’hi venien flors, i […]

Nova nit d’estrena al Teatre Romea, tot i que aquests dies tens més ganes d’estar al carrer que a una sala de teatre aprofitem per desconnectar una estona de tot aquest remolí de noticies que tenim aquests dies. I no oblidarem tot una vegada que comenci l’obra. La retòrica en el moment actual, tenim justificat la rebel·lió per uns drets perduts, encara que vagi en contra d’una part de la població? Les lleis han d’estar per sobre de tot? preguntes que avui més que mai les tenim a l’ordre del dia. Un parell d’investigadors han de presentar el seu treball sobre «Ciceró» per llicenciar-se i en un moment determinat es troben amb un home que per explicar la seva visió […]