Recomendaciones

Una proposta estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid amb força controvèrsia per la posada en escena de Lluís Pasqual, que ha decidit canviar els diàlegs parlats i ha ubicat l’acció en tres temps diferents. En un primer acte l’acció se situa en un estudi de ràdio, l’any 1934, en un segon acte en un plató de televisió l’any 1964 i l’últim acte a una sala d’assaig, ara, en 2019. DOÑA FRANCISQUITA està inspirada en «La discreta enamorada» de Lope de Vega, i va ser estrenada com a comèdia lírica. Una sarsuela en tres actes amb llibret del dramaturg asturià Federico Romero (1886-1976) i de l’escriptor madrileny Carlos Fernández-Shaw (1865-1911). Va ser estrenada al Teatre Apolo de Madrid el […]

Una reflexió sobre la nostra societat actual a partir del bagatge adquirit de la literatura popular i universal, i és que fa segles que ens avisen del terrible mal que podem fer a la Terra amb les nostres actituds. Una societat que creix dins l’ambició i la cobdícia, dos noms que no tenen límit, un afer desmesurat per part de l’home. En parlava Shakespeare amb les ànsies del poder de Ricard III o de Macbeth, Txèkhov amb les disputes de l’Hort dels Cirerers, Gorki amb els Estiuejants l’enemic o amic dels Mallorquins, Ibsen amb tota la seva antologia… Podríem continuar i no acabaríem, grans clàssics aclamats per tot el poble, però tanmateix no han complert el seu objectiu? Toni Gomila, […]

En los ochenta, David Copperfield nos parecía a todos un mago que jugaba constantemente con lo imposible. Copperfield es el padre de la magia-espectáculo televisiva, el mismo que hizo desaparecer la Estatua de la Libertad o que atravesó la Gran Muralla China ante atónitos telespectadores de todo el mundo. La magia de gran formato llegaba, por primera vez, a todos los rincones del planeta, y se presentaba con la forma de un gran espectáculo de Las Vegas y rodeado de una tecnología bastante avanzada para la época. Ahora, el Mago Pop juega con los recuerdos de su infancia y recupera el esplendor de aquellos montajes gracias a una producción de alto nivel. Y lo hace recreando algunos de los famosos […]

En 1973 Carmen Resino escribió El Contrato, obra feminista que todavía no se había estrenado. Las dos actrices Sònia Pérez y Alba Muñoz bajo la dirección de María San Miguel ponen encima de la mesa (escenario) los eternos temas que siguen vivos e hirientes cuatro décadas más tarde. Me encanta el teatro que permite imaginarte o pensar lo que quieras, que te dice lo que tú quieres entender u oír. Podría representarlo cualquiera de las dos actrices. Ella está atrapada en un mundo heteropatriarcal (entonces no se llevaba esta palabra) del cual no puede salir, lo intenta, quiere huir pero se siente atrapada e intenta ser feliz pero no puede. Quiere poner flores para hacer más agradable su vida de […]

A ver, por mucho que lo parezca, no es una obra sobre la eutanasia. O sí, pero no sólo. Como los buenos textos toca varios temas sin hacerlo superficialmente. Eutanasia, tomar decisiones, el mayor de los conflictos entre lo que pensamos y cómo actuamos cuando la teoría deja paso a la realidad (como se apuntaba en Només una vegada, también de Marta Buchaca, sobre la ¿imposible? justificación de la violencia), dejando a los espectadores la tarea de reflexionar cuando se encienden las luces. Toni, que no vacila en decidir y dar malas noticias, queda paralizado cuando debe sacrificar a Rita, su perra. Es el único reducto de afecto que le queda, no puede desprenderse de ella y le importa más […]

Ara, una nova versió actualitzada amb el nom de LA REVELACIÓ 1.0, i que, segons ens han explicat a la roda de premsa, han incorporat les novetats sobre la polèmica detenció de Julien Assange i posteriorment la nova detenció de Chelsea Manning, que es nega a declarar contra Assange. Segons ens expliquen, l’estat espanyol hi ha tingut molt a veure en la retirada d’asil polític a Assange per part d’Equador, fet que ha comportat la seva detenció i aïllament en una presó d’alta seguretat anglesa, on segons llegim als mitjans, s’està morint. Una proposta que reflexiona sobre la llibertat d’expressió i la censura a Internet. Els protagonistes són els tres grans whistleblowers digitals mes coneguts mundialment: Julian Assange, Chelsea Manning […]

¿Qué decir a estas alturas de West Side Story que no se conozca? Un musical que unió a algunos de los nombres más grandes del género: el coreógrafo Jerome Robbins, alma del proyecto, el compositor Leonard Bernstein, el letrista Stephen Sondheim, reticente y que no quedó del todo satisfecho (!) y el productor de productores a aquel lado del Atlántico, Harold Prince. Anécdotas conocidas, como lo de separar a las pandillas en los ensayos y lanzarles rumores para crear tensión entre ellos, complejas relaciones de colaboración, lo rabiosamente actual que era en su momento y la acogida (menor de la que imaginamos). De los pocos musicales creados a partir de un coreógrafo y por ello la danza es lo que […]

Me la dejé perder la primera vez sabiendo que era una de las grandes de la temporada. Shakespeare + Dagoll Dagom + Llach son por separado grandes fieras del teatro pero no me podía imaginar la grandeza de la combinación. Shakespeare publica a partir del 1600 sus grandes tragedias: Hamlet, Otelo, Macbeth pero a partir de 1608 cambia de registro y entra de lleno en el género de la tragicomedia a menudo con un final feliz como pasa en “Pericles, Príncipe de Tiro” o en su última obra “La tempestad” con la que puso punto final a su trayectoria teatral. De Dagoll Dagom ya no nos sorprende nada. Desde aquella “Antaviana” hasta “Maremar” no ha parado de mejorar su gusto […]

Una trobada amb la màgia de saló, fins ara restringida a esdeveniments privats allunyats dels escenaris. EL SALÓ DE LES MERAVELLAS és el darrer espectacle de Jesús Julve (Hausson) i forma part del Cicle #ParateatralsBrossa. Una oportunitat única, en aquesta petita sala, de veure la màgia d’aprop i jugar a endevinar on està el truc. Hausson, amb la seva elegància, el seu somriure i el seu posat d’innocència ens va deixant bocabadats. Una introducció amb un joc de blanc o negre que, en acabar, ens ha deixat a tots amb la boca oberta, ha estat seguida d’una primera part, on en Hausson ens ha presentat números de cartomàgia a cegues, possiblement únic al món, on ell, sempre amb els ulls […]

Estem davant un monòleg intimista amb música en directe de Jesús Horcajo i llibret original de Estanis Aboal. Interpretat per Joan Gil en una plataforma al mig de l’escenari. L’espectacle és un viatge a través de la memòria d’un malalt de l’Alzheimer però vist del punt de vista del malalt. En tot moment ens trobem en el laberint del seu cap i fem un viatge en el seu subsconcient. És una proposta arriscada, a més d’original. Ja que anteriorment hem anat a veure dues propostes que tracten el tema de l’Alzheimer però amb una bis més divertida.. Ens explica força bé les fases de l’Alzheimer. Des de la pèrdua de memòria recent, els canvis de comportament, orientació que perd el […]

Aquest cop repetim. Primer vam anar a veure aquesta proposta a La Seca i ara tornem en aquest aniversari del Projecte Ingenu que realitza la celebració dels seus 5 anys recuperant 3 Shakespeare. Si fa unes setmanes vaig anar a veure “Hamlet“, ara toca una revisió a “Romeu i Julieta” L’escenografia, com d’altres vegades de la Closca (Laura Clos) en principi molt simple, però molt més efectiva, ja que juguen amb dues estructures de taula que munten i desmunten en tot moment jugant amb elles. L’altre dels motius que m’agrada aquesta proposta, a més de l’escenografia, és el vestuari, efectiu en tot moment per diferenciar els personatges, les famílies. És d’aquelles obres que poc és molt. Aquest cop no tenim […]

Una proposta que es va estrenar dins del Festival Grec 2019 amb dues representacions al Mercat de les Flors, s’estrena de nou a Barcelona, al Teatre de la Biblioteca de Catalunya, on farà estada fins al dia 1 de desembre. ROSTOLL CREMAT és una història de cobdícia i ambició ambientada a Mallorca, una al·legoria de la societat en què vivim. Un text de Toni Gomila magistralment dirigit per Orilol Broggi. La «Rondalla d’en Joanet de sa Gerra» (recollida per Mossèn Alcover a les seues Rondalles d’en Jordi des Racó) és el punt de partida per a la construcció d’una metàfora sobre la indústria de l’oci i del turisme. En Toni Gomila i l’Oriol Broggi, han construït una proposta que parteix […]

Tot i que m’encanten els grans musicals, és cert que no poden competir amb els seus germans petits per la proximitat que ofereixen i pel fet de fer-te sentir part de l’acció. Això ja passa habitualment amb les propostes d’aquest tipus de sales, però cal dir que amb els musicals resulta encara més màgic. A més, descobrir nous projectes sempre és refrescant i permet veure muntatges més arriscats que et poden portar a descobrir obres molt interessants, com és el cas. Així, no és habitual veure en el gènere musical propostes que parteixen de la ciència-ficció i que, fins i tot, assumeixen els seus elements i personatges, com ho fa aquesta proposta sense tenir por i aconseguint una bona fusió […]

Hausson vuelve a subirse a los escenarios con su nuevo espectáculo El saló de les meravelles. En este show el mago presenta nuevos trucos basados, especialmente, en las cartas. Tal y como dice el título, todas las demostraciones de magia son una auténtica maravilla. Aunque la mayaría de trucos son de cartas, también realiza otros con dados y con la mente y el pensamiento. Además, los materiales usados van variando a lo largo del espectáculo: pizarras, soporte digital, cajas, sobres… Todos los trucos son sorprendentes y acaban cautivando de todas las maneras al público, quien constantemente participa en las propuestas del mago. Los trucos son tan sorprendentes que no hace falta que el espectáculo tenga un hilo conductor claro ni […]

A la obra P.A.U. acrónimo de “paisatges als ulls” (paisajes en los ojos), yo misma le fui cambiando el título por “por als ulls” (miedo en los ojos) hasta el punto de que al llegar al teatro pensé que se habían equivocado. Podrían haber puesto este título porque es el miedo que transmiten estos tres personajes atravesando el Mediterráneo en busca de la tierra prometida. Con una puesta en escena muy sencilla, Carolina Llacher nos presenta tres vidas diferentes que tienen en común el sueño de vivir en un mundo mejor. Un poco de arena, unas bolsas, ropa, tres sillas y una buena iluminación (Anna Espunya) dirigida al que habla son suficientes para poner la mirada a la historia que […]