Recomendaciones

RAMON, (un projecte compartit de Mar Monegal i Francesc Ferrer), vam intuir a la roda de premsa, que ens agradaría…. i ahir ho vam confirmar. Ens va agradar … i molt. El Ramon està a la seva habitació de quan era adolescent, a casa dels seus pares. Fa uns dies ha trencat la seva relació de parella, perquè la Patri volia ser mare, i un nen no encaixa en el seu projecte de vida. S’hi ha instal·lat provisionalment mentre busca pis. És actor i assaja un text pel paper protagonista que ha de fer a la sala Gran. No acaba d’encaixar en el paper i finalment és acomiadat. En tan sols quinze dies ha perdut la parella, la feina i […]

Víctor Parrado vuelve a los escenarios con un nuevo monólogo titulado El Peliculero. Dicha propuesta es mucho más que un simple monólogo humorístico, ya que Parrado ofrece números musicales en directo y se apoya en algunas filmaciones con soporte digital. Así, el espectáculo consigue ser una propuesta diferente, muy completa, sorprendente y, por supuesto, divertida. El monólogo humorístico consigue su principal objetivo, ya que durante todo el espectáculo, el público no deja de reír ni de sonreír. Parrado cautiva al espectador con sus chistes, pero, sobre todo, con su personalidad, humildad, pasión y emoción. El humorista liga todo su monólogo acerca del cine con experiencias personales y vitales, con las que todos los espectadores pueden empatizar. De este modo, el […]

Un espectacle de caràcter íntim que es va estrenar el passat dia 1 de Novembre a la Sala Delirious de Palma de Mallorca, lloc d’origen de la companyia Carlos Garrido Escènic. Com la mateixa Mariona ens explica, LUZ PROFUNDA és un reportatge que realitza a l’escenari sobre dos personatges excepcionals: El Beatle George Harrison i el mallorquí Joan Mascaró i Fornés. Mariona Forteza (Tarragona 1981), a la que nosaltres vam poder escoltar en un tema a la proposta «El dragon verde» al mes de febrer d’enguany; és periodista de professió i ha treballat gairebé una dècada a la premsa. Ara escriu i interpreta cançons, a la guitarra i la veu i ha participat a diversos espectacles de divulgació de la […]

No hi ha dubtes que el 600 és una de les grans icones del segle passat al nostre país i, agradi o no, ha format part tant d’una immensa part de la població com de la vida social i històrica del país. És evident que evocar a aquestes alçades aquest cotxe ens porta cap a la nostàlgia i això és aprofitat de forma intel·ligent per l’autor. Així, a partir d’aquesta nostàlgia i de la utilització de flashbacks, els personatges de l’obra són capaços d’encarar un present que estava encallat pel passat, tenint un 600 metafòric i alhora real que representa indubtablement el passat, però que alhora hi és en el present i d’alguna manera també formarà part del futur. L’obra […]

Hem tornat a gaudir a El Maldà de UNA HABITACIÓ BUIDA, que ja havíem vist al Teatre Eòlia, tal com vam comentar a la ressenya de la roda de premsa del passat dia 5. UNA HABITACIÓ BUIDA és una distòpia futurista sobre l’impacte de la tecnologia, una proposta que vol mostrar i qüestionar la doble cara de les noves tecnologies i parlar de l’essència humana a través del temps. Marc Artigau i Queralt és el dramaturg, Clara Peya és la compositora musical, la direcció escènica és de Joan Maria Segura i Bernadas i la direcció musical de Miquel Tejada. Creiem que la proposta ha guanyat en seguretat en les interpretacions dels joves intèrprets que repeteixen el cast, amb la incorporació […]

Els trucs que Hausson ha dissenyat per al seu últim espectacle són inapel·lables, tan de prop com és possible fer-ho. Cartes que se submergeixen en la baralla, que desapareixen i es confonen entre la multitud, però que són rescatades, per art de màgia, pel gran mag de l’escena barcelonina. En alguns dels trucs, es tapa els ulls Hausson, i l’espectador té la sensació que el mag se’n surt en el terreny de l’impossible. Els que assistim als espectacles de màgia amb ulls de nen i no amb mirada escrutadora gaudim i se’ns escapen els aplaudiments mentre ens mirem els uns als altres amb cara de «ualllla». La qualitat dels trucs no està ben acompanyada per la part més narrativa del […]

D’ençà que vam saber que a l’Off Villarroel programaven de nou UNA ILÍADA ens vam reservar un espai a l’agenda per no perdre-la aquesta vegada. Aquesta proposta fou estrenada a Temporada Alta l’octubre del 2018 i a la Biblioteca de Catalunya el 18 d’octubre de 2018, coincidint amb el nostre viatge al Japó. Eduard Farelo (nominat a un Premi Butaca per aquesta interpretació) monologa en aquesta versió contemporània del clàssic d’Homer. UNA ILÍADA es va gestar com un projecte de «workshop Usual Suspects del New York Theatre» i es va estrenar Off-Broadway. Lisa Peterson i Denis O’Hare van reduir la Ilíada d’Homer a un potent monòleg sobre la insalvable atracció humana per la violència, la destrucció i el caos. En […]

El Teatre Eòlia recull el testimoni de Malamine Soly, Dabo Malang i Yacine Diop, tres joves senegalesos que expliquen la seva experiència migratòria a “P.A.U Paisatges als ulls” de Carolina Llacher. Ells no són actors, sinó persones que van travessar el mar Mediterrani en pastera, arriscant les seves vides en busca de la llibertat que creien que trobarien a Europa. “P.A.U (Paisatges als ulls)” és un projecte que neix davant la necessitat de: narrar històries sobre la migració en primera persona per tal de mostrar la crua realitat que han de viure aquesta gent, fer-nos reflexionar si Europa és o ha sigut en algun moment el paradís somiat, i denunciar el drama que ha de viure tota aquesta gent durant […]

Pere Riera es el autor y el director de La dona del 600, una propuesta teatral muy original. La obra gira alrededor de una familia catalana y sus vivencias con un coche Seat 600. Este motivo principal ya se puede apreciar des del principio, debido a que toda la escenografía está centralizada en el 600. Este decorado está muy bien trabajado, ya que es muy completo con la combinación de diferentes elementos lumínicos, sonoros y visuales. La originalidad del texto es evidente, pero esta necesita de algo más para conseguir que la obra funcione. Y es que la propuesta del director es brillante, porque consigue tratar temas trascendentales, como las relaciones familiares o la muerte, desde un punto de vista […]

Entrem al Teatre Eòlia a veure P.A.U (Paisatges als ulls). Carolia Llacer ha escrit i dirigit aquest espectacle per persones que han fugit de casa seva, que han hagut de creuar el mar per buscar la seva pròpia llibertat. Aquests dies hem celebrat la caiguda del mur de Berlín, però oblidem que hem construït un nou mur en la nostra societat i aquest obra parla de les persones migrades d’origen africà que han travessat el Mediterrani per trobar la seva nova vida. Ens trobem amb la història de 3 personen que escoltem i ens posem en la seva pell. Han creuat el Mediterrani per trobar una nova llar i que ara són els nostres veïns. Una història necessària i que […]

Torna a escena després del seu pas pel teatre Condal la temporada passada. IMPRO SIDE STORY, una producció de la companyia Les Improvisables formada per un elenc d’artistes vinculats al teatre musical. Rai Borrell i Roger Julià protagonitzen aquest nou espectacle acompanyats d’altres artistes. Avui, nit d’estrena a la sala gran del Gaudí, han estat a escena, Rai Borrell, Roger Julià, Africa Alonso, Jordi Coll i Xavi Duch. En entrar al teatre ofereixen als espectadors un paperet vermell on cal escriure una frase breu sobre el tema que voldríem que és tractes, paperet que es deixa dins un barret abans d’entrar a la sala. Tres actors, Rai Borrell, Africa Alonso i Jordi Coll, acompanyats al piano per Roger Julià, inicien […]

Podríem definir Romeu i Julieta —també Hamlet— com l’obra impossible. En primer lloc, perquè Julieta té només 13 anys (l’edat de Romeu mai se’ns desvetlla). Podria considerar-se, aquest, un detall banal (res és banal a les obres de Shakespeare) o entendre’s com una circumstància pròpia de l’època quan, en realitat, és tot el contrari: les dones de finals del segle XVI es casaven, de mitjana, als 26 anys. Si no obviem aquest detall i li sumem un altre fet sorprenent (que els protagonistes de l’obra es casen menys de 24 hores després d’haver-se conegut), ja tenim un plantejament que genera moltes incògnites i no menys reptes a l’hora d’entendre i desenvolupar el conflicte d’aquesta historia i, el més important, construir […]

AVIS A NAVEGANTS al final de la meva opinió. Pensem, estem a punt de deixar els 30 i encetar els nous 40 anys. Deixar endarrera aquesta nova adolescència que no volem deixar escapar. I amb aquesta premissa ens enganxa i atrapa des del primer minut. Qui no vol recordar aquells moments de la joventut i veure el que ens divertia en tot moment. Tenim records musicals, records en segons quins cartells enganxats a la paret de la nostra habitació. I amb aquest monòleg veiem la nostra segona joventut amb moments divertits i a la vegada tràgics (que no ho són tant). Però arribar als 40, sembla que tenim nous reptes per assumir. Es com sortir dels quinze anys i anar […]

Sempre és un autèntic plaer anar a veure qualsevol espectacle de Joan Vázquez. Des de que vaig descobrir a Joan Vázquez que intento no perdrem cap dels seus espectacles. Alguns fins hi tot els he vist dues vegades. “Something ‘s Coming” (Almeria Teatre), “Paquito Forever” (Almeria Teatre i Can Ratés), “Ciutat de gespa” (El Maldà i Teatre Gaudí),“Monday#Monday” (Teatre Eòlia) “20 anys no són na” sorgeix de l’espectacle “Monday#Monday” que vam poder veure al Teatre Eòlia fa uns mesos enrere. Us deixo el següent enllaç per si voleu llegir la meva recomanació https://es.teatrebarcelona.com/recomendacion/mondaymonday-joan-vazquez-neus-monico-fernandez-160243 Sota la direcció artística de Roger Julià, els arranjaments musicals de Gerard Alonso, rodejat de del seu públic més fidel, dels seus amics i d’alguns companys de […]

Aquesta proposta, JUGUEM A LA VERITAT d’Eric Assous està dirigida per Ricard Borràs. La traducció del text és de la Iraida Sardà, l’actriu protagonista. Un text del realitzador, guionista i dramaturg nascut a Tunísia el 1956, i resident a França, Eric Assous, que va obtenir el Pemi Molière l’any 2010, per aquest text “l’illusion conjugale” (Juguem a la veritat). Després d’uns anys de matrimoni, la Joana (Iraida Sardà) proposa al Pere (Lolo Herrero) el joc de la veritat sobre petites relliscades extramatrimonials. El joc, en un principi intranscendent, es va complicant i emergeixen sospites, gelosies i acusacions de tota classe. Tots dos estan jugant una partida de cartes quan decideixen descobrir la carta amagada de les infidelitats, ell n’acaba confessant […]