Recomendaciones

Tarantino y feminismo son dos conceptos que cuesta unir, puesto que el director norteamericano se ha destacado siempre por un cine testosterónico y una visión del mundo bastante masculina… incluso cuando ha escrito remarcables personajes femeninos (el personaje de Uma Thurman en Kill Bill o el de Jennifer Jason Leigh en Los odiosos ocho). En este texto de Carolina Corvillo y Ricard Reguant se ha tomado como referente Reservoir Dogs y se han atribuido a un grupo de mujeres las características masculinas de una serie de actores muy conocidos, desde Robert de Niro a Samuel L. Jackson. La idea es hacer un ejercicio de empoderamiento femenino pero también un homenajee cinéfilo de primer orden. Lástima que el concepto quede diluido […]

Segur que alguna vegada a la teva vida t’has parat a pensar si el que estaves fent era el que t’agradava, si no haguessis preferit encaminar la teva vida cap a una altra direcció, que què passaria si deixessis de banda el que estaves fent i amb un rampell que surt de no sé on comencessis una nova vida… bé, d’acord, potser no ho has pensat mai, però sí que has vist milions de pel·lícules on això passava. La producció de David Selvas pren aires cinematogràfics i narra la desesperació i resiliència de dos personatges que, de la mà, es deixen estimar pel públic i protagonitzen una comèdia metaromàntica plena d’impossibles. L’energia que desprenen Ivan Massagué i Marta Bayarri és […]

Quizás por el tipo de monólogos cómicos a los que estamos acostumbrados a encontrarnos en la cartelera, a veces, propuestas con una dramaturgia más elaborada y una cierta profundidad resultan una grata sorpresa. Mirta en espera es, en este sentido, un buen ejemplo de espectáculo unipersonal esencialmente humorístico que, sin salir del género, consigue llevarlo algo más allá. La actriz, dramaturga y directora Ángela F. Palacios plantea una historia alrededor de un personaje a la espera de un cambio importante: conseguir convertirse en una gran actriz, encontrar el amor y, en definitiva, ser feliz. Unos deseos y una actitud vital con la que, desgraciadamente, es muy fácil identificarse. Palacios dota a la pieza de un ritmo ágil donde su carisma […]

Ahir dilluns 20 de gener, a la Sala Flyhard vam poder gaudir d’una joia, l’òpera prima d’Eu Manzanares, «LO NUESTRO«, un text seleccionat per la mateixa sala entre un centenar de propostes presentades en la convocatòria 2019-2020. Eugenia Manzanares havia escrit, fins ara, guions per a la televisió i el cinema i l’hem vist participar en muntatges com a actriu a «Estat decepció» en aquesta mateixa sala en 2018 o «Digue’m la veritat» al Museu Arqueològic dins del Grec 2015. LO NUESTRO no és el seu primer text dramatúrgic, però si el primer que s’estrena en el circuit professional. La petita Sala Flyhard, amb escenografia de José Novoa, s’ha convertit en el menjador de la família Guerrero Fernández, i els […]

El Jove Teatre Regina acull la versió més «moderna» fins al moment del clàssic d’Àngel Guimerà. L’adaptació, fidel a l’original, canvia l’origen d’Àgata per un de més actual: ser una refugiada que s’aventura a creuar el mar amb una barca. La seva procedència, les seves creences i el seu aspecte seran l’eix vertebral del rebuig que rep per part del grup d’amics del poble costaner on arriba. La història transita per diferents tipus de relacions, molts cops definides per la violència no verbal de l’un cap a l’altre. Així doncs, una proposta que mostra que no sempre l’amor és correspost i que les paraules se les emporta el vent. L’escenografia ben buscada, jugant amb tot d’elements del mar; icones significatives […]

Vaig anar a veure aquest espectacle per una recomanació. La idea de poder anar a veure un musical en petit format sempre és d’agrair, ja que pots trobar petites joies amagades i que molt sovint passen desapercebudes. La idea de veure com podien posar en escena una obra que parla de la societat i del racisme sempre podia sorprendre. Al final ens vam trobar amb una proposta que no qualla. Tal com vam comentar a la sortida, semblava més un taller de teatre o un treball de final de curs. A l’inici no sabia que pensar-hi, però vam donar una oportunitat a la proposta. Se,blava que podria sorpendre’ns als final però no va ser així. Amb alts i baixos vam […]

El primer metge condemnat per eutanàsia com a protagonista absolut. Aquesta obra ens explica el seu cas, com va succeir i els possibles motius que li van portar a pendre aquesta decisió. La mort de la mare, posteriorment el patiment del pare i la seva mort. Altres casos que ha comentat sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Tot per finalitzar amb la decisió final per part del públic. S’ha de dir que independentment del que penso (estic totalment a favor) ja es veia com ningú el declara culpable. Al final de la funció, s’ha fet un petit col·loqui. La pregunta que tothom es fa i en un moment determinat li han fet ha estat “Ho tornaria a fer?” “Celebraré mi […]

Una proposta de Marcos Hourmann, Alberto San Juan i Víctor Morilla. CELEBRARÉ MI MUERTE, parla de l’eutanàsia i al mateix temps és una biografia del protagonista, Marcos Hourmann, un metge que no és actor, i es va veure involucrat en un fet que li va canviar la vida, a ell i a la seva família. El 28 de març de 2005 la vida del cirurgià Marcos Hourmann va canviar per sempre. De matinada, Carmen, una pacient de més de vuitanta anys va arribar al servei d’urgències de l’hospital on treballava. Sotmesa a un gran patiment físic, el pronòstic només li donava unes hores d’esperança de vida. La pacient i la seva filla li van demanar que acabés definitivament amb el […]

Tres en escena. Ángela, Felipe y el silencio. Y entre los tres, un juego escénico casi hipnótico. Estás mirando, como espectador, los ojos del intérprete como si esperaras de él o de ella el siguiente movimiento. Sigues el diálogo y hay una pausa, una espera que habla por sí misma, que tiene su peso en todo ello, que se necesita para entender la psicología de los personajes, que dice tanto como el mismo diálogo. Una partida de ajedrez muy bien jugada, con alternancias de fuerzas bien compensadas. La dirección y la interpretación de un argumento casi esquemático en apariencia como éste convierten la obra en una experiencia teatral magnífica. Es estimulante seguir los ojos de Ángela cuando su cabeza funciona; […]

Lutz Hübner es un autor alemán muy prolífico y conocido por utilizar un lenguaje y un estilo que lo acerca mucho al público juvenil. Por ello en 1998 le concedieron el Premio de Teatro Juvenil. No es la primera vez que se representa “Qüestió d’honor” (Ehrensache) en Catalunya. Se pudo ver en el contexto de las jornadas sobre teatro joven organizadas por el Goethe-Institut de Barcelona, la Fundación Xarxa y la Sala Beckett en 2011. Por esta obra, Hübner recibió en 2010 el premio Günther Rühle. Lutz Hübner en esta ocasión se refiere a un caso real que sucedió en la ciudad de Hagen en 2004. No es la trama en sí misma lo que más me ha interesado ya […]

Dissabte passat ens vam dirigir a l’Atrium de Viladecans per poder veure la nova producció de La Virgueria, «COM MENJA UN CANÍBAL». La Virgueria, companyia creada l’any 2009 per l’Aleix Fauró i l’Isis Martín, que va néixer de la necessitat d’expressar amb un llenguatge propi allò que incomoda o commou. La concepció del teatre com altaveu de les seves inquietuds que són també les del públic. Actualment La Virgueria són, amb els creadors, la Marina Fita, l’Oscar Llobet, la Patrícia Bargalló i la Giulia Poltronieri. Es nodreix habitualment de molts col·laboradors que participen en cada projecte. Dels seus espectacles nosaltres hem pogut veure: «Medusa» (Sala Tallers 2017) i «Paisaje sin casas» (Poble sec, 2016). COM MENJA UN CANÍBAL és un […]

Esta comedia de Oscar Wilde nos habla sobre la falsedad de las apariencias en una Inglaterra donde la estricta moral victoriana, representada por una excelente Laura Conejero en el papel de Lady Bracknell, obliga a los dos protagonistas a construir identidades o vidas paralelas para poder cumplir con sus deseos sin sacrificar su estatus social. Cabe recordar que Wilde fue encarcelado por conducta indecente solamente tres meses después del estreno de esta obra. Sin duda sabía de lo que hablaba. Las dobles identidades de los protagonistas y sus líos de faldas son el motor de esta frenética comedia cuyo ritmo no hace más que ascender. Réplicas aceleradas, entradas y salidas constantes, momentos musicales perfectamente integrados, una estética muy cuidada y […]

Els que per diversos motius hem estat lligats al teatre amb i per infants i joves hem après que el país referent en dramatúrgia per aquest públic és Alemanya. Alemanya nodreix la literatura teatral actual i passada d’autors i peces imprescindibles. L’editorial Comanegra ara fa poc menys d’un any va tenir l’encert de publicar el volum “Dramatúrgia contemporània actual” dins la col·lecció Dramaticles. Entre les peces incloses hi trobareu “Qüestió d’honor” de Lutz Hübner. Un text que posa al descobert els pensaments més íntims de joves, nois i noies, que actuen amb la més desbocada adolescència. El sexe, l’amor, les relacions personals i les diferències racials i socials s’aboquen sense gaire filtre. La directora Carla Torres Danés ha modelat aquesta […]

Un espectacle que ha estart escrit i dirigit per Manel Dueso. L’obra és una coproducció de Jeloudoli i la companyia La Imprevista, que amb aquest espectacle inicia el seu recorregut. Impulsada per Manel Dueso i les actrius Lluïsa Castell i Àurea Márquez, la companyia, que acaba de néixer, ja prepara el seu segon espectacle. Sis personatges que interpreten Manel Dueso (Loli, Met i Blas) i Miquel Malirach, (Lali, Mat, i Neny) i la protagonista femenina, l’actriu Carme González que és la mestra de cerimònies, com a Peggy i dona entrada a cadascuna de les setze peces breus que componen l’espectacle. Ella interpreta altres personatges, com Leli, Simone de Beauvoir, Wendy, …. Un espectacle que el mateix Manel Dueso ha definit […]

La compañía Atresbandes y el colectivo formado por Bertrand Lesca y Nasi Voutsas se han unido para crear un espectáculo que disecciona, con mucha ironía, la concepción del hecho teatral y todo lo que este comporta. Todo empieza con un escenario prácticamente vacío y dos actores fuera de campo que van narrando cada una de las decisiones tomadas: aparecer o no en el escenario, encender uno u otro foco, hacer o no hacer determinados gestos… Una manera sutil de hacernos ver como puede ser de caprichosa, y también de correcta o incorrecta, la creación artística. Es en este momento cuando el espectáculo coge vuelo y deja al descubierto su propósito -impagables las falsas intervenciones del público o la aparición en […]