Ahir a El Maldà vam veure un Otel·lo de Shakespeare amb una mirada totalment diferent, tal com ens havia promès l’Alba Sarraute a la roda de premsa, que sobre la programació de Nadal, va tenir lloc el passat dia 4.
Alba Sarraute (Argentona 1982) és una artista polivalent que és alhora pallassa, acròbata, cantant i actriu. Amb una llarga trajectòria, en 1997 va crear la seva pròpia companyia de teatre de carrer, és creadora d’espectacles que barregen tècniques de circ, teatre i música.
El seu primer espectacle «Mirando a Yukali» va ser premiat al Festival de Pallasses d’Andorra i a la Fira de carrer de Tàrrega en 2009.
En 2009, juntament amb Albert Pla i Lídia Pujol, va formar part de la creació de «Llits» (2009-10), una proposta circense presentada al TNC amb música de Lluís Llach.
DESVARIACIONS D’OTEL·LO neix del desig de l’Alba Sarraute d’explicar Otel·lo imaginant que els personatges portaven un nas de pallasso i feien acrobàcies. Ha volgut convertir Desdèmona, Otel·lo, Iago i Casio en personatges més propers, més visuals, donant-los una mirada fresca i amorosa.
El resultat ha estat una proposta eclèctica que es nodreix del teatre d’ombres, de les màscares, de les titelles de dit, d’instruments de joguina, d’instruments automatitzats, d’acrobàcies, de música i de videoprojeccions. Un espectacle que, segons va comentar, és la primera fase d’una propera producció “Desdèmona” que es presentarà al Festival Grec 2020.
En la proposta l’Alba Sarraute fa un viatge per dins dels personatges i ens transporta a un viatge dins de la seva pròpia por a l’amor. Un homenatge als fills que no han nascut de relacions fallides, a partir de la poètica de la història eternament impossible de l’amor entre el sol i la lluna.
Otel·lo és la lluna i representa el desig, Desdèmona és el sol i representa la innocència, Iago és la por, un personatge que odia l’amor i fa «olor de ràbia» i finalment el personatge de Casio.
Perquè odia l’amor Iago ??
De fet aquesta és la pregunta que l’Alba ens realitza a l’inici de l’espectacle. Totes les espectadores som Desdèmona. Entre tots hem de posar fi a les històries d’amor que han quedat obertes i mereixen ser acabades.
Hem conegut una artista d’una gran vitalitat i simpatia, que trenca la quarta paret ja abans de començar l’espectacle, interacciona constantment amb el públic i ens fa participar.
Una proposta on la barreja de tantes tècniques, en poc més d’una hora, ens ha arribat a aclaparar una mica i creiem que desdibuixa un pèl el resultat. En qualsevol cas, un espectacle que paga la pena veure per la frescor i dinamisme que transmet.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ