Recomendaciones

Quin cos cal tenir per a interpretar Ricard III? La història de les representacions de la tragèdia de Shakespeare sembla demostrar que pot ser alt o baix, ros o morè, però canònic sempre, i per tant, ben allunyat de l’aspecte real del duc de Gloucester. Sara Beer és una actriu gal·lesa amb una escoliosi severa que ha donat al seu cos una forma que l’ha deixat fora d’un cànon que funciona amb la mateixa intenció opressor que el corsé de Milwaukee que la Sara, nena, es negava a posar per a poder jugar amb les seves amigues. Katie O’Reilly col·loca sobre l’escenari una mena de tron i un llençol que fa de pantalla per a projectar-hi els enregistraments i el […]

Arriscar. Arriscar-se a recordar, a estimar o deixar de fer-ho, a acceptar-se o a canviar, arriscar-se a fer feliç als altres o a destruir-los. Arriscar. Arriscar-se a compondre un musical, a escriure un text que parli del risc. Clara Peya i Marc Artigau ho han fet. I ho han fet els actors, els tècnics, els dissenyadors de l’espectacle. El Maldà. Ho han fet per què el seu temps, el nostre, el que hem viscut, el que ens queda, el que recordem i el que n’alterem el seu record, el temps, és valuós. És el que ens ha tocat viure, i pel que nosaltres transitem, alhora que ho fan els altres, també. Els que coneixem i els que no, els que […]

Aquesta és a primera producció pròpia del Festival Simbiòtic en la seva quarta edició. Un festival que es referma com a primer festival d’arts escèniques «accessibles». Aina Pociello Mas i Ana Candela Campello són les codirectores del Festival i, tal com van fer a la roda de premsa del passat dimarts, abans de començar la representació, ens presenten breument la producció ÓRDAGO A LA GRANDE. En aquesta obra sis persones es troben dins un ascensor que per causes desconegudes queda aturat. Les seves reaccions són diverses i de mica en mica apareix l’angoixa i la por i l’absoluta convicció del fet que es tracta d’un accident i han de morir. En els últims minuts, donen pas als seus instints més […]

En medio de un desierto una roca, un árbol y dos personajes. Son Vladimir y Estragó que esperan a un tal Godot. Esta obra de teatro firmada por Samuel Beckett expone una situación imaginaria teatral, que en su día fue una puerta abierta al teatro contemporáneo. Basada en un diálogo absurdo y trascendental al mismo tiempo, la espera se convierte en una especie de purgatorio donde exponer vivencias, miedos y esperanzas. Nao Albert y Pol López son los responsables de dar vida a estos dos hombres, que han llegado a la vejez y a los cuales las miserias de su vida les ha llevado a esperar. ¿El qué? ¿Godot? ¿La muerte? ¿Una revolución en la parte final de sus vidas? […]

Com un crit que surt de sota terra, de les entranyes de la terra, perquè és on s’enterra la memòria i les històries que la conformen. Bruels és una cerca en la memòria d’Oriol Morales i en la dels quatre protagonistes, amb la intenció de ser compartida amb la comunitat, els conciutadans, el públic. Uns records, sovint, manufacturats, fets a mida, segons la conveniència de cadascú. Morales, fidel a la idea de memòria i de teatre com experiències col·lectives que s’entrellacen irremissiblement, decideix que la història principal sigui explicada a quatre veus i amb l’ajut del video directe i amb maquetes. Les veus no entren en conflicte entre elles, no hi ha diferents punts de vista. El discurs de cadascun […]

Bruels es una historia rural que reflexiona sobre el pasado y la memoria. Ubicado en un Empordà idílico, como si de los ojos de un niño lo viéramos, relata la historia de una casa y sus habitantes. Este relato que se cuenta en tercera persona se intercala con pasajes relatados en primera persona por los cuatro intérpretes en escena, hasta llegar a un interesante giro final. Apuesta por la construcción de una atmósfera delicada, relajada y un tanto melancólica. El uso del vídeo en escena y el espacio lumínico destacan en esta construcción, dándole un tratamiento visual muy interesante. La interpretación de los actores, o más bien su intervención ya que se representan a ellos mismos, le da a la […]

EUROPA BULL és una proposta de Jordi Oriol i Indi Gest, un muntatge a partir del mite d’Europa, que es va estrenar ahir dijous dia 28, després del seu pas per Temporada Alta a El Canal de Salt. La temporada 2017-2018, la Schauspiel Stuttgart va convidar el Teatre Nacional de Catalunya a participar en el festival The Future of Europe. EUROPA BULL, d’Indi Gest, va ser creada expressament per a l’ocasió i va formar part d’una creació col·lectiva amb altres teatres titulada A trip through Europe. L’obra, originalment amb el títol EUpheMyth, es va estrenar en una peça de 20 minuts i va aconseguir un reconeixement unànime per part del públic. El projecte, guanyador del Premi teatral Quim Masó 2018, […]

Recuperar els clàssics, i els clàssics catalans és, sens dubte, un deure del teatre nacional de Catalunya. I si un text manté una temàtica universal i tremendament actual i necessària com l’empoderament de la dona, la tria és, sens dubte, encertada. I si el repartiment aposta per grans intèrprets, que no sempre se’ls dona oportunitats per a fer primers papers en grans muntatges, com és sens dubte, el cas de Rosa Boladeras i Xavier Ripoll, aleshores el meu aplaudiment és incondicional. L’Antònia és aquell personatge femení fort, valent, tendre, irònic, còmic de vegades i molt dramàtic en d’altres, i Rosa Boladeras és excel·lent, i en escreix, en tots els registres. No puc dir ni un però d’ella. Ni del Ramon […]

Ahir era dia d’estrena a La Beckett, dins del cicle Samuel Beckett es feia la primera de les representacions d’ESPERANT GODOT amb traducció de Josep Pedrals i dirigida per en Ferran Utzet. Tal com ens van explicar a la roda de premsa el Cicle Samuel Beckett consta de diferents activitats que es fan en homenatge al dramaturg irlandès en el trentè aniversari de la seva mort, data coincident amb l’aniversari de l’apertura de la Sala Beckett. La Sala Beckett produeix per primera vegada una de les obres cabdals de l’autor i de la literatura dramàtica contemporània. ESPERANT GODOT de Samuel Beckett (1906-1989) es va estrenar a París el 1953 amb direcció de Roger Blin i des de la seva estrena […]

Nueva adaptación de la obra de William Shakespeare, dirigida por Konrad Zschiedrich y Mingo Ràfols a partir de una nueva traducción, que es todo un Acierto. La propuesta se basa en la palabra y, a partir de ahí, se construye el resto, diría. Los temas tratados son muy potentes, actuales en el s. XVII y XXI: las suspicacias y difícil convivencia entre razas y culturas, el dinero, la amistad y el amor, mantener la palabra dada y asumir los consecuencias, el miedo y odio al diferente, la codicia, la utilización de la justicia, la usura … En este caso, un préstamo avalado (no lo hagáis nunca) que no se puede devolver. El banquero, lleno de tanto odio como ha recibido, […]

Propuesta de Llançat, joven compañía formada por alumnos de Eòlia, presenta una propuesta con dramaturgia de Marc Artigau (Caïm i Abel) y música de Clara Peya (Pluja). Empiezo negando la mayor: por mucho que lo leo, no creo que sea una distopía, palabra últimamente de moda y tal vez (a nadie le interesa, lo sé) mi género narrativo preferido. No se trata de una indeseable sociedad futurista sino más bien, como algunos (de los buenos) capítulos de Black Mirror, refleja cómo un avance tecnológico afecta a nuestro comportamiento, como allí vertemos altas y bajas pasiones, miedos y sueños, nos transforma o nos esclaviza. En este caso, una habitación vacía que es refugio, sala de psicoanálisis o lo que cada uno […]

Bruels és el crit d’uns bous que es van enfonsar als aiguamolls de l’Empordà una nit de fa molts segles… Això diu una llegenda, no sabem del cert la seva veritat, però tanmateix és una història «bonica»; un crit que ha quedat per sempre. Oriol Morales juga amb les històries i la seva certesa. Els actors et miren, es reafirmen i diuen: això va passar de veritat! Dubtes, però és innegable que alguns soliloquis parlen d’una realitat present, intima, que a la vegada interpel·la a molta gent. Potser no és la realitat de l’actor però si la teva. Quatre actors posen en escena la seva vida, a la vegada que s’entrelliguen amb una història d’un petit poble de l’Empordà. Uns […]

Rhümia o cómo he podido ir por el mundo diciendo, con una pose de soberbia, que no me gustan los payasos. No tengo referentes así que no puedo comparar con otras propuestas … pero sí con lo que recibo como espectador. He reído y mucho (que me cuesta), me he sumado al juego que nos proponen (con lo que me molesta no ser espectador estático) y me lo he pasado pipa. Números geniales y gamberros como los bomberos o delirantes como la folclórica, poéticos como la melodía interpretada con serrucho, de éxtasis como el gospel participativo (Holaluya!), la complicidad de ver a la legua que la broma estallará en las narices del bromista, juegos de palabras y reír sin parar. […]

L’empresa és ambiciosa: trobar el nexe entre claqué i música electrònica d’arrel rithm&blues hiphopera és complicat. Entre d’altres coses, perquè el claqué és un art de la primera meitat del segle XX que, si més no, des del punt de vista comercial, no ha tingut continuïtat, no hi ha estrelles mainstream del claqué, per la qual cosa, les referències segueixen essent Fred Astaire, Gene Kelly, Cyd Charisse o Ginger Rogers. Sights-Extended posa en joc dos elements, en aparença, incompatibles i tan allunyats com ho són el claqué i el hip hop, i en aquesta mena d’intromissió de l’un en l’altre és on es desenvolupa la proposta d’Estefanía Porqueras, que dissenya i dirigeix l’espectacle. L’espectador assisteix a un procés d’ensambladura que […]

Bruels es un bramido de bestia acorralada, un canto desesperado a la muerte evitable. Bruels es un drama rural que recuerda a los de Víctor Català en el que en un mundo idílico rodeado de naturaleza desbordante pueden pasar los hechos más graves sabidos por todos pero no mencionados, ignorados y escondidos. El drama está situado en el Empordà pero podría ser cualquier otro lugar rural. Es un relato en tercera persona de unos hechos acaecidos hace tiempo que se va intercalando con las descripciones en primera persona de los personajes que intervinieron directamente o a través de sus descendientes. El autor y director de la obra Oriol Morales Pujolar nos ha atrapado en esta fantasía escénica. Parecía complicada, desorienta […]