Dissabte passat ens vam dirigir a l’Atrium de Viladecans per poder veure la nova producció de La Virgueria, «COM MENJA UN CANÍBAL».
La Virgueria, companyia creada l’any 2009 per l’Aleix Fauró i l’Isis Martín, que va néixer de la necessitat d’expressar amb un llenguatge propi allò que incomoda o commou. La concepció del teatre com altaveu de les seves inquietuds que són també les del públic. Actualment La Virgueria són, amb els creadors, la Marina Fita, l’Oscar Llobet, la Patrícia Bargalló i la Giulia Poltronieri. Es nodreix habitualment de molts col·laboradors que participen en cada projecte. Dels seus espectacles nosaltres hem pogut veure: «Medusa» (Sala Tallers 2017) i «Paisaje sin casas» (Poble sec, 2016).
COM MENJA UN CANÍBAL és un espectacle que forma part dels projectes del 2019 de «l’Arnau itinerant», que serveix d’avançada al que serà el futur Teatre Arnau.
COM MENJA UN CANÍBAL és un projecte ambiciós amb onze artistes a escena per explicar-nos la vida de la Dora i amb ella, la història d’aquells a qui la societat deixa de banda perquè no són «productius», la història dels fràgils. Un espectacle multidisciplinari amb teatre de text, expressió corporal, música i circ, escrit i dirigit per l’Aleix Fauró i l’Isis Martín i amb la banda sonora de la Clara Peya, interpretada per ella en directe.
Segons van comentar a la xerrada que va tenir lloc després de la representació, aquesta és la primera vegada que es representa en un format «a la italiana», ja que l’espectacle està pensat perquè els espectadors estiguin a escena, rodejant els actors. Aquest fet, suposem que ha fet que es produeixin alguns desajustos en aquesta posada en escena, que hem pogut veure, … concretament caldria revisar la posició del llit que en primer terme dificulta la visió del que passa just al darrere.
També hem de fer constar que hi va haver greus problemes de so, que malauradament sovint dificultaven la comprensió del text.
COM MENJA UN CANÍBAL és una peça coral on les narradores són tres generacions de dones, la Dora, l’àvia (excel·lent treball de Maria Pau Pigem), la filla (Patrícia Bargalló), i la neta (Núria Montes), però on tots els intèrprets estan contínuament presents i en moviment, ballant, fent acrobàcies o senzillament desplazant.se dins l’espai escènic.
Més de vint personatges interpretats pels deu actors: la Dora, la filla, la neta, l’home de les cames de vidre, l’home del sac, la dona que cuida el seu marit només de dia, l’home gras, l’home més gras, l’home descomunal, …. I enmig de tots ells, en Lluis Morales Doñate (magnífic Arnau Comas), el germà de la Dora, afectat per la malaltia de la síndrome del Cromosoma X-Fràgil.
L’acció se situa al «Garito», un subunivers fantàstic imaginari, amb infinitat de racons i detalls que passen inadvertits als nostres ulls, que focalitzem la vista en el personatge que parla. Un enorme i espectacular espai escènic de Sebastià Brosa, Paula Font i Paula González, atapeït d’objectes: caps de personatges famosos, armaris, cassoles, taules, cadires, gàbies, llibres, un trapezi, un pal xinès, …. i taronges.
Una magnífica posada en escena, on la mateixa Patrícia Bargalló ha assessorat el treball coreogràfic conjunt amb un magnífic resultat.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ