Recomendaciones

Rita es una obra que nos habla de la muerte, pero sobre todo del momento en que los hijos tienen que asumir que se tienen que hacer cargo de los padres. Es el momento de tomar decisiones, y los personajes de la obra tendrán que tomar unas cuántas para las que, seguramente, no estaban preparados. Curiosamente, Rita es una comedia, pero con un drama dentro. En este sentido, justo es decir que Marta Buchaca explora muy bien las contradicciones de los personajes -dos hermanos a punto de quedar huérfanos- y utiliza un curioso ingenio dramático que le sale clavado. Posiblemente es una de las piezas más redondas de la autora, a pesar de que pase como una exhalación y presente […]

Este es uno de aquellos montajes que sale de las entrañas, que te cae encima como una granizada por su visceralidad y su crudeza. El ejercicio de llevar nueve adolescentes chilenas encima de un escenario para explicar la vulneración de derechos que sufren en su país es realmente meritorio. Todo empezó hace unos años, cuando Marco Layera y Carolina de la Maza quisieron dar voz a las chicas de Chile y recogieron hasta 100 testimonios que después han servido para dar forma al espectáculo. A Paisajes para no colorear se habla de chicas marginadas por su opción sexual, de abusos machistas y violaciones, de niñas que son obligadas a ser madres, de violencia doméstica, de maltratos en centros de menores, […]

La escena teatral barcelonesa está llena de múltiples formas de vivir el teatro, de disciplinas diversas, de miradas diferentes … De todas las experiencias el espectador puede sacar un rédito y una riqueza. El teatro tiene eso, siempre aporta, porque está vivo, sucede ante tus ojos, al momento, en caliente. A la salida, puedes adoptar una postura de análisis: qué te ha gustado, qué cambiarías, que se puede mejorar, qué te ha decepcionado, qué te ha sorprendido … Con Rita, nada de esto sucede. No hace falta el análisis, porque es una sensación redonda. Si abres la mente y el corazón ante la escena, y más si la vives en primera fila (como la madre, Rita, figurada, que convive con […]

Aquesta és l’obra pòstuma de Mercè Rodoreda (Barcelona 1908 – Girona 1983) adaptada i dirigida per Joan Ollé. Considerada com el gran testament literari de l’autora, és una obra que no té res a veure amb els relats costumistes als quals en tenia acostumats com «Aloma», «La Plaça del Diamant» o «Mirall trencat». LA MORT I LA PRIMAVERA vol ser una al·legoria contra l’autoritarisme, la manca de llibertat i la violència totalitària, localitzada narrativament en una petita comunitat muntanyenca ubicada en un temps i en espai indeterminat. Un petit poble sense escola ni església però amb un riu que el travessa per sota, on els seus habitants es regeixen per lleis terribles que ens podrien recordar societats primitives. Malauradament hem […]

Aquesta setmana s’ha estrenat, al Teatre Goya, LA DONA DEL 600, la primera coproducció entre Bitó i Minoria Absoluta, escrita i dirigida per Pere Riera. Nosaltres vam anar ahir dia 1 de Novembre amb un teatre ple de gom a gom … quin goig !!! LA DONA DEL 600 és la història d’una família al voltant d’un cotxe, el SEAT 600, un cotxe que per a moltes famílies va ser molt més que un mitjà de transport i va ser incorporat en el si familiar com un membre més. Un cotxe que va marcar tota una generació per ser un dels primers vehicles a l’abast de la classe treballadora a Espanya i que va canviar la manera de viatjar de […]

Ens parla de la relació que es crea entre pare i fill arran de la mort de la mare. Mentres que el pare es refugia en escriure un nou llibre, el fill expressa el seu dolor amb actes violents i més a prop de l’ultradreta. Tot i que sembla que el fil anirà per aquest camí (el costat fosc de l’ultradreta) va en la relació entre pare i fill. La part inicial de l’obra m’ha agradat, la definició dels personatges principals. Veure com el pare es refugia en escriure un llibre (autobiogràfic i a la vegada explicant les interioritats de la família) i el fill amb un camí que sembla que vagi cap a la autodestrucció i l’ultradreta. Una pena […]

Joan Pera torna a la que ha estat casa seva durant molt de temps, lloc a on, entre molts d’altres, ha tingut tants èxits com per arrossegar i fidelitzar a molts espectadors que l’han seguit durant part de tots els anys que porta sobre els escenaris. En aquesta ocasió, novament encarna a un tipus de personatge que se’l fa seu, tornant a mostrar una barreja d’aquell personatge que s’ha anat creant al voltant de l’actor al llarg de la seva trajectòria i un de nou que és el que ens ocupa. En aquest sentit, no hi ha dubte que l’espectador trobarà allò que espera i l’actor no decebrà als seus seguidors. Malgrat que el títol pugui recordar a pel·lícules vistes […]

Una història sobre una història, sobre una història. Carlos Galdani agafa la vida privada de Molière per crear una història biogràfica sobre la representació del Tartuf i el projecte de casament amb Isabelle. Una història amb molt d’humor, no només pels actes, sinó pels personatges que la conflueixen. I l’humor no és un fet gratuït, ens fa reflexionar sobre les dinàmiques de l’home i les seves solucions. Des de fa uns anys, cada cop trobem menys persones dalt dels escenaris, és rar trobar nou actors per la representació d’una obra, i més a un teatre petit com l’Eòlia. És cert que quan es donen aquestes situacions van acompanyats de la representació d’un clàssic. Pot ser, perquè en aquells moments el […]

Mario Gas vuelve a recurrir a un personaje histórico representado por Josep Maria Pou para poner en escena reflexiones filosóficas tan arraigadas y universales que a pesar de su remoto origen siguen llenas de significado y utilidad en la actualidad. Ya lo hizo con Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano y ahora lo hace con la figura de Cicerón, el orador romano reconocido por la defensa de los valores de la República y ferviente detractor de Julio César. La propuesta juega con una doble capa narrativa, combinando la narración de la historia de Cicerón a través de unos personajes que lo investigan en la actualidad con la representación de los personajes históricos. La parte narrativa es la que mayor […]

No tots els records han de ser petits ni quedar amagats en la imaginació, amb aquesta premissa Pere Riera podria presentar «La dona del 600». Un text que ens parla del dol, el record, les relacions i, sobretot, l’acceptació d’un mateix. Cadascú amb el seu passat i els seus defectes però que si s’aturen i hi pensen, junts construeixen un puzzle perfecte. Una comèdia disfressada de drama o un drama disfressat de comèdia a parts iguals, on les transicions d’escenes de drama a escenes d’humor estan molt ben conduïdes portant a l’espectador a un ambient ple de nostàlgia i dramatisme precedit d’humor i riure. L’escenari del teatre Goya demostra la capacitat tot-terreny que té, convertint-se en una pista de ball […]

Cuando al talento se le da alas, levantar el vuelo es una tarea sencilla. Una historia real levanta el vuelo con facilidad ante la mirada de un público entregado desde antes de empezar, gracias al talento de los actores y actrices que forman un gran reparto y en las alas que Pau Miró, autor y director, les otorga con un texto brillante, lleno de matices, ágil y real como la historia que cuenta. La dirección no es compleja, y tampoco aporta un sello distintivo. Quizás es el único punto que no avanza. Cuatro personajes casi permanentemente en escena, contemplándola cuando no intervienen para remarcar que su presencia, como referente en cada diálogo, se mantiene viva. Un espacio frío y, como […]

Ahir, 31 d’octubre, vam anar a La Villarroel a veure UNA HISTÒRIA REAL del dramaturg i director PAU MIRÓ que ha estat estrenada aquesta setmana. Segons llegim en el programa de mà es tracta d’una proposta que vol reflectir l’ascens de l’extrema dreta en la societat, una obra contra Steven Bannon i els seus intents d’instaurar, amb finançament, partits d’ultradreta arreu. Segons comenta el director, la història està basada en fets reals, però no retrata als protagonistes. I ho fa explicant el conflicte d’un escriptor (Julio Manrique) i el seu fill adolescent, (en Nil Cardoner). Després de la mort de la mare, l’escriptor publica una novel·la on parla d’ella i la seva mort. El fill no ho pot pair, creu […]

Puede parecer un espectáculo cualquiera a simple vista, dependiendo de los prejuicios que tenga cada uno, pero la verdad es que La dona del 600 es una propuesta atípica para nuestra cartelera. La mezcla de comedia y drama donde las emociones de los personajes son el verdadero motor de la historia es muy habitual en el cine actual pero no tanto en el teatro que nos rodea. Las comedias que se programan de forma más habitual son muy histriónicas o buscan ser rompedoras, mientras que los dramas tienden a la densidad, la tragedia o, muy a menudo, al panfletarismo político . En este caso, Pere Riera ha hecho una más que agradable apuesta por la amabilidad, con una premisa sencilla, […]

Ahir sabíem que anàvem a veure una proposta pensada i creada en exclusiva per ser interpretada pel seu protagonista, en Joan Pera. Sabíem que anàvem a veure una comèdia popular amb un esquema televisiu, estructurada en capítols. Sabíem que era una proposta llarga, de més de dues hores i mitja de durada. Tot Aixó ho sabíem, però confiàvem en el fet que ens ho passaríem bé i riuríem una estona. I si, però no, vam riure a estones, ens ho vam passar bé a estones, … però sincerament ens hem trobat amb un argument poc treballat, molt lineal i exagerat en excés, i sobretot totalment previsible gairebé des de l’inici … i per acabar de rematar-ho, amb una durada excessiva, […]

Aquesta és una obra que parla de ferides obertes, de desaparicions i de la falsa democràcia actual. L’obra és plena d’escenes molt dures, fins hi tot violentes, paraules grolleres i situacions incòmodes. Begoña Moral autora i directora d’aquest espectacle pren com a punt de partida la història d’una parella que no es posen d’acord en portar un fill al món; ella és un dels milers de nadons robats durant la dictadura franquista, que el que vol és trobar a la seva mare biològica, i ell és un home que somia en formar una família. Aquesta parella comparteix escenari amb Matilde Landa, una militant del Partit Comunista que es va suïcidar al 1942, i amb el representat de l’home actual d’idees […]