El Jove Teatre Regina acull la versió més «moderna» fins al moment del clàssic d’Àngel Guimerà. L’adaptació, fidel a l’original, canvia l’origen d’Àgata per un de més actual: ser una refugiada que s’aventura a creuar el mar amb una barca. La seva procedència, les seves creences i el seu aspecte seran l’eix vertebral del rebuig que rep per part del grup d’amics del poble costaner on arriba. La història transita per diferents tipus de relacions, molts cops definides per la violència no verbal de l’un cap a l’altre. Així doncs, una proposta que mostra que no sempre l’amor és correspost i que les paraules se les emporta el vent.
L’escenografia ben buscada, jugant amb tot d’elements del mar; icones significatives que representen l’arribada de refugiats, acompanyats per les cadires, sempre presents a escena, d’un color blau per acostar-nos més a l’aigua salada. Una proposta per descobrir nous talents tan vocals com interpretatius. La posada en escena afegeix unes cançons i músiques ben treballades que, de forma grupal, arrodoneixen la proposta amb l’al·licient extra de la dansa coral. Moviments subtils i coordinats per potenciar la proposta precipitant-se amb l’intens treball d’escolta corporal i espaial de cada un dels actors. Pol Roselló i Mireia Coma encaixen amb facilitat els seus coneixements de dansa contemporània en algunes de les cançons de l’obra per tancar el cercle de creació.
Si bé és cert que l’adaptació segueix els camins de l’original, en aquest cas passa tot molt ràpid i no hi ha temps per poder entrar a l’interior dels sentiments que volen expressar els actors. Més enllà d’això, una proposta per consolidar veus que ja havíem vist anteriorment sobre escenaris i portes que s’obren per a nous actors. «La moderna del Poblenou» té molt a dir i de ben segur que totes les seves propostes arribaran a bon port.