El primer metge condemnat per eutanàsia com a protagonista absolut. Aquesta obra ens explica el seu cas, com va succeir i els possibles motius que li van portar a pendre aquesta decisió. La mort de la mare, posteriorment el patiment del pare i la seva mort. Altres casos que ha comentat sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Tot per finalitzar amb la decisió final per part del públic. S’ha de dir que independentment del que penso (estic totalment a favor) ja es veia com ningú el declara culpable.
Al final de la funció, s’ha fet un petit col·loqui. La pregunta que tothom es fa i en un moment determinat li han fet ha estat “Ho tornaria a fer?”
“Celebraré mi Muerte” ens parla de la il·lusió de viure o la mateixa decisió de morir. I com sempre tothom pot decidir que fer, o hauria de tenir la possibilitat de fer-ho
S’ha de dir que el monòleg com a tal és interessant, fins i tot la proposta i el que ens explica. Però com a proposta teatral m’ha semblat una mica buida. Si, ell és un doctor i no és actor. Explica la seva pròpia experiència. L’obra va entre la narració de tot el que hi ha passat durant els fets en què el Dr Hourmann va ser condemnat i durant la seva infància, adolescència i feina a l’hospital amb les diferents imatges.
Però el fet d’haver de mirar les imatges que apareixen al fons de l’escenari. Les fotos, les notícies, parts de documentals, del programa Salvame (Jordi Évole al darrera d’aquesta proposta teatral), d’entrevistes…, fa que desconnectis de tant en tant de la mateixa història que t’explica i assisteixis a una defensa de l’eutanàsia. Tot venut com una defensa a la vida.
Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç