Recomendaciones

Els rapinyaires se presenta como una comedia negra, con pequeño misterio de fondo, pero con un claro mensaje: hablar de la corrupción inmobiliaria, de la especulación y de ciertas actitudes de “rapaz” en la Cataluña preolímpica. Es bueno tener en cuenta este último dato, ya que si no fuera porque se habla del 1985 al principio de la obra o porque se citan algunos datos concretos al final quizás podría pasar desapercibida… Y es que las acciones inmobiliarias de dudosa moralidad se han dado en el pasado y siguen dándose también a día de hoy. Roc Esquius nos ofrece un texto que empieza de forma excesivamente expositiva y que se orienta, poco a poco, hacia una comedia bastante convencional hasta […]

Hoy era el último día de la programación de la temporada de esta obra de Michela Murgia. Es un homenaje a una gran mujer que murió el pasado 10 de agosto a los 51 años de edad. Murgia fue escritora, dramaturga, ensayista y columnista además de novelista. Era también feminista y activista de izquierdas. Istruzioni para diventare fascisti es un ensayo que nace en un momento en el que los movimientos de extrema derecha Casapound y Forza Nuova, comienzan a conseguir resultados electorales. Es un momento en el que para nosotros también es actualidad. Este ensayo se publicó en catalán por Editorial Empúries en 2019. Dirigido por Miquel Gorriz, Mercè Aránega es la protagonista de este monólogo sobre el ensayo […]

Orgasmos 2 és un espectacle d’humor. Es tracta d’una proposta dinàmica, plena de bon rotllo i participació activa del públic. Tot i que no és el tipus d’espectacle al qual solem anar, haig de dir que m’ho vam passar bé. La finalitat era desconnectar i riure una estona, i en Roger Pera i la Sam Sánchez ho van aconseguir. Orgasmos 2 està formada per escenes de la vida en parella. Convivència, diferències, tòpics, situacions quotidianes… Alguns gags són bons, divertits, hilarants, però hi ha d’altres que m’han semblat justets, fins i tot desfasats. Ara, el públic s’ho va passar genial. Els comentaris a la sortida del teatre van ser molt positius. Haig de reconèixer que soc una persona que li […]

L’últim ball de Gal Soler és una història d’amor tòxica que serveix per denunciar la violència de gènere contra les dones grans. L’últim ball és una obra que parla de la invisibilització i normalització de la violència de gènere que van patir i pateixen algunes dones grans, i també de com moltes d’elles ho van viure o viuen amb resignació. Tanmateix, no solen ser considerades un grup vulnerable, tot i que són un dels grups que més ha sofert i malauradament sofreix les violències masclistes. La dependència econòmica, un major aïllament i soledat, la falta de suport social i familiar, i la persistència dels rols tradicionals de gènere tampoc ajuden gaire a visibilitzar i denunciar aquestes violències, ni per part […]

Es de agradecer encontrar un teatro abierto en pleno mes de agosto y con programación doble una de las cuales agota las entradas cada día. El teatro Gaudí nos hace este regalo cuando ya ha terminado el Festival Grec y han finalizado la mayoría de las programaciones. L’últim ball es una obra sorprendente por la originalidad del montaje que logra mantener el interés del público sobre un tema conocido pero todavía no superado en muchos entornos. El patriarcado y el machismo, la homofobia y la transfobia se manifiestan con toda su crudeza en un escenario decadente, entre bailes, vestidos y lentejuelas, música de boleros, tangos y valses. El trasfondo es el momento de las olimpiadas, el crecimiento del movimiento LGTBI, […]

Rovira versus Rodríguez és una nova creació teatral de la dramaturga barcelonina Cristina Clemente i el dramaturg de Buenos Aires Nelson Valente, que és part d’una experiència de col·laboració escènica internacional. S’han fet tres obres amb els diferents familiars. I aquesta és la que uneix a les dues famílies. Dues famílies fan una trobada per comunicar una cosa entre ells. I a partir d’aquesta situació, succeeixen coses còmiques, hilarants i completament inversemblants. Cristina i Nelon juguen molt bé amb el que pensem dels catalans i dels argentins, creant moments divertits. El xoc entre les dues cultures, els tòpics entre els catalans i argentins provoca moments divertidíssims. La iniciativa de crear aquest projecte entre sales de Buenos Aires i de Barcelona, […]

Una de les cites, a la que no faltem mai a l’estiu, és al Parc de l’Estació del Nord, a la representació d’una obra còmica de Shakespeare de la companyia Parking Shakespeare. Com crec que de comèdies ja les han fet totes, aquest any han triat una de les tragèdies més sanguinàries del bard, Ricard III, i l’han convertit en una tragicomèdia, des d’una visió més actual i propera. Ricard III és la quarta part d’una tetralogia sobre la història d’Anglaterra. Ricard III va ser rei d’Anglaterra des del 1483 fins a la seva mort (1485). Va ser el darrer rei de la Casa de York, i la seva derrota a la Batalla de Bosworth va marcar la culminació de […]

Què és For Evita.Una astracanada musical? Un musical, un show, una festa. Una missa particular. Tot és qüestió de fe. Hi ha qui adora a Jesucrist o Maradona. L‘Andreu Gallén, en Jordi Vidal, l’Ivan Labanda i l’Anna Moliner, converteixen en fe religiosa l’admiració que els desperta la figura de qui va ser primera dama de l’Argentina, Evita Perón. Ells són perones! A partir d’anècdotes de la biografia d’Evita Perón (la de l’origen de la mongeta persona, els seus començaments d’actriu de telenovel·la, el seu encontre amb els dictadors espanyols, la seva amistat amb la Piquer i tot el que va passar-li després de morta), del llibre autobiogràfic de la Perón «La razón de mi vida» i uns quants episodis, es […]

Aquí arriba una mostra de teatre Brechtià: Nessum Dorma. Parlem del teatre polític, de sacsejar consciències. Parlem de denúncia. I què denuncia l’autora Eu Manzanares? Les donacions de sang, a canvi de diners o de menjar, a grans empreses farmacèutiques – aquí, a casa nostra i no fa tant – que es van enriquir gràcies a aquesta pràctica. Realitat, ficció i metateatre es combinen en una peça contundent que, a part de voler ser una denuncia social, vol també reflexionar sobre la revolució, la venjança poètica i el fet teatral en sí. I aquest és potser el punt feble de l’obra: la dispersió. Ara bé, una dispersió ordenada. Els canvis d’escena, molt encertadament escenificats amb una doble cortina a l’escenari, […]

I per fi arriba la tercera part de la trilogia catalano-argentina que ha aconseguit arrancar moltes rialles en el Grec d’enguany. No podia ser d’altra manera que reunint a les dues famílies que van protagonitzar, respectivament, Silvia i La paella dels dijous. Aquest cop es troben tots –com una família normal i disfuncional alhora- en el pati d’una casa que les mares han llogat a Zahara de los Atunes. Entre parets blanques i geranis florits, les dues caps de família pretenen que els fills es coneguin i congeniïn. Ja es veu venir, de lluny, que no serà fàcil… La comicitat de Rovira vs Rodríguez es basa sobretot en els tòpics de les dues cultures: l’independentisme, la suposada gasiveria dels catalans, […]

El compositor estadounidense David Lang reinterpreta Fidelio, de Ludwig van Beethoven (1805) en la ópera Prisoner of the State, un clamor contra los presos políticos que permite múltiples miradas: la esclavitud y la servidumbre en la evolución de los tiempos, el precio de la disidencia, el uso del poder, el dominio de las minorías, la situación política actual, también en nuestro país… Incluso el vasallaje a un determinado sistema económico que genera una esclavitud inconsciente, sin cadenas visibles. La dificultad en la salida del engranaje, donde los intereses de quienes ocupan los diferentes escalones de poder hacen más fuertes los eslabones de la cadena a romper, es subyacente en una versión eminentemente más política que la obra clásica. Lang ha […]

Recuerdo que cuando vi The Great Tamer, en el Grec de 2017, ya comenté que los espectadores que solo fueran a mirar seguro que no comprenderían nada y se sentirían frustrados. Para ver un espectáculo del griego Dimitris Papaioannou, uno tiene que ir dispuesto a sentir, a dejarse llevar por un mundo onírico y estético sin esperar ningún mensaje en concreto. Aun así, me ha sorprendido que INK tuviera tantas lecturas y tantas posibilidades temáticas, puesto que su abstracción nos remite enseguida a mundos ya conocidos: el de la ciencia ficción y el del terror, sin ir más lejos. Además, cada espectador puede sacar sus propias conclusiones de la relación entre los dos protagonistas; una relación que pasa por el […]

Prisoner of the State és una de les propostes més potents del Grec d’enguany. Estrenada al Lincoln Center de Nova York al juny del 2019, David Lang ens ofereix una recomposició de l’única òpera que va escriure Beethoven, en format breu (només una hora enfront de les gairebé tres originals), adoptant la forma d’un modern oratori. Les referències musicals a Fidelio són poques. Es tracta d’una versió pròpia —a la qual han confluït coproductors tan interessants com l’OBC, el Barbican de Londres, l’Orquestra Simfònca de Bochum o l’Òpera de Malmö— a la què destaquen unes línies vocals de gran bellesa, sostingudes sobre textures orquestrals gairebé elegíaques, molt basades en obstinats, sovint amenaçadores, de vegades dissonants. Sempre, amb l’originalitat i complexitat […]

Rovira versus Rodríguez és l’última peça que tanca la trilogia de la família, escrita i dirigida per Cristina Clemente i Nelson Valente. Ha arribat el moment en què les dues famílies, els Rovira i els Rodríguez es coneguin. És una situació que a la Mercè i a la Sílvia els crea una mica d’ansietat i estrès. És molt important per elles que tot surti bé. D’una banda, estan contentes de poder compartir la seva felicitat amb els seus familiars, però d’altra banda senten una gran pressió que alguna cosa pugui sortir malament. No volen cometre errors per tal que la trobada sigui agradable. Ha arribat el moment de trencar amb les distàncies físiques i també les generacionals. Però, els hàbits, […]

Sabíamos de la calidad autoral de Alberto Conejero y de su magnífica prosa. Sabíamos que la dirección de Albertí (tratándose en este caso de un monólogo) iría hacia la simplicidad escénica y el minimalismo formal. Y sabíamos también que esta era la gran oportunidad para Rubén de Eguía de demostrar el gran actor en el que se ha acabado convirtiendo, tal como ya empezamos a adivinar en Els homes i els dies. Y teniendo en cuenta todo esto, también sabíamos que sería una apuesta arriesgada, dura, no apta para un espectador que busque un entretenimiento ligero. Sabíamos que teníamos que hacer un esfuerzo como público, y creo que hacerlo acaba valiendo realmente la pena. El resultado de En mitad de […]