El poder de l’actor Pere Arquillué per interpretar personatges diferents (homes, dones, adolescents, nens petits) no és cap descobriment, però a cada obra podríem dir que ho millora, que s’hi troba més còmode. I així es percep en “El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc”, que es podrà veure al Teatre Romea fins al 24 de setembre.
Si l’actor s’hi troba còmode, l’espectador es remourà per dins, i potser també a la mateixa cadira. No hi ha salvació possible per a als personatges d’un poble que viuen atrapats per la incomprensió, pel pes del seu turment infantil, per la impossibilitat de sortir-se’n de les mirades inquisidores d’uns veïns que no accepten la diversitat.
Com a bona obra de teatre, genera un debat a l’espectador. Eren molts els qui a la sortida de l’obra expressaven com se sentien per la història que l’actor havia interpretat tot sol, pel poble que havia desfilat a través de la seva veu, amb el seu minimilisme en escenografia i en caracterització (roba negra, un focus).
Bravo per les obres que ens fan pensar, que permeten endinsar-nos en els comportaments humans, i que advoquen pel respecte per totes les persones i sobretot per la importància de la salut mental.
Per tot plegat, l’obra recull tots els requisits per aixecar-se del sofà de casa i córrer per anar a veure-la.