Recomendaciones

“Quant temps em queda?” és la nova comèdia que he vist de Marta Buchaca. Ja m’ho vaig passar molt bé amb “Rita” i aquesta obra continua amb una bona comèdia plena de gags. Què faries si et quedés un any de vida?, i si són uns mesos?, ara un més i és segur que fas el traspàs en el dia assenyalat. És llavors quan en Pere vol tenir-ho tot lligat, com sempre amb una llista amb totes les coses que vols fer abans de morir i el més important de tot. Tenir-ho tot ben lligat per a la teva dona. Però a vegades, no tot pot estar ben lligat. No tens opció i tot s’esguerra i se’n va a la […]

EU Manzanares, autora residente de la Sala Beckett en la temporada 22-23, nos regala esta vez una trama bien elaborada entre teatro social y de salón. “Nesun dorma”, (que nadie duerma) ordena a Turandot a su pueblo para que durante la noche desvelen el nombre de Calaf, el príncipe que la quiere conseguir. Turandot no es la princesa insensible y frígida sino la mujer valiente que busca venganza de los abusos que han sufrido sus antepasadas. Del mismo modo Manzanares, en forma de autobiografía, recuerda la miseria de la posguerra y la forma que tenía su abuela para conseguir comida. Mientras la abuela hacía donación de su sangre, una empresa se enriquecía y podía presumir de filántropa potenciando a los […]

Silvia, escrita i dirigida per Nelson Valente, una de les figures més representatives del circuit teatral actual, tant a l’Argentina com a casa nostra, és la primera peça de la trilogia Catalana-Argentina que parla sobre la família; un projecte conjunt de col·laboració entre creadors i creadores de Catalunya i Argentina. Silvia és una barreja entre tragèdia i comèdia divertida, fresca i molt propera, al mes estil argentí. Silvia ens explica la història d’una dona que va fer tot el que s’esperava d’ella al llarg de tota la seva vida. Es va casar, va tenir dos fills i va formar una família. Avui, als setanta anys, ja vídua, torna a Barcelona a retrobar-se amb el que va ser el veritable amor […]

Tenia moltes ganes d’anar a veure aquest musical. Tot i que no soc gaire seguidora del festival d’Eurovisió, en guardo un grat record de quan era petita i a casa era un dels esdeveniments més esperats de l’any. Després de triomfar al Teatre Gaudí, on es va estrenar la temporada passada, Tuelf Points arriba al Teatre Borràs. Es tracta d’un projecte de la companyia Suerte en mi vida Producciones, creat i dirigit per Dídac Flores. Sota la direcció de Karen Gutiérrez, cinc actors-cantants excepcionals: Xavi Duch, Esther Peñas, Marc Pociello, Laura Daza i Dídac Flores, i les col·laboracions virtuals de Nina, Miki Núñez, Ruth Lorenzo i el periodista de TV3 Toni Cruanyes. D’entrada ja us dic que no us el […]

Amb una població cada vegada més envellida, és freqüent —natural, fins i tot— que els adults de mitjana edat tinguin al càrrec, com a mínim, d’una persona gran: pares, sogres, avis, tiets… Algú podria al·legar, amb raó, que això ja passava fa dècades. La semblança entre llavors i ara és que aquesta feina recau majoritàriament sobre les dones; la diferència, que avui la societat obliga a tirar endavant la vida laboral invisibilitzant gairebé per complet una situació que no només suposa una càrrega física, temporal i econòmica, sinó sobretot un desgast emocional. Lali Symon, escrita i dirigida per Sergi Belbel, se situa en aquest escenari. Metafòricament, perquè la protagonista (Emma Vilarasau) és una monologuista còmica d’èxit que diu les veritats […]

El teatro argentino más puro -el que conocimos hace años de la mano de Javier Daulte, Rafael Spregelburd, Claudio Tolcachir y tantos otros- ya forma parte de nuestro patrimonio. Muchos formamos nuestro gusto teatral y crecimos como espectadores viendo espectáculos, aparentemente sencillos y cargados de verdad, que venían directamente de Buenos Aires. Nelson Valente fue uno de los últimos en llegar, pero algunos de sus estrenos también nos convencieron completamente. ¿Y cuál es el secreto del teatro argentino? Podríamos decir muchas cosas, pero algunos de los ingredientes fundamentales son la cotidianidad, la verdad escénica y la improvisación en los ensayos. De hecho, muchos textos se crean directamente con los actores, en la sala de ensayo, a base de ejercicios y […]

En una época con tantas fuentes de información y tanta accesibilidad parecería extraño que se puedan crear historias y hechos que no sean fieles a la realidad o que sean reconvertidos para apoyar una idea concreta. Pero pasa, y muchas más veces de las que cualquiera se pueda llegar a imaginar. Los hechos de Altsasu se han convertido ya en un capítulo más de la historia rocambolesca del Estado Español. Dos Guardia Civiles y sus novias fueron agredidos en un bar del pueblo navarro mientras estaban fuera de servicio. Durante la investigación, más dirigida que hecha con diligencia, se detuvieron a un gran número de vecinos de la localidad y se les acusó de terrorismo, con todo lo que esto […]

Alberto Cortés és director d’escena, dramaturg i performer. One night at the Golden Bar es va estrenar el setembre passat en el Festival Terrassa Noves Tendències (TNT) Es tracta d’una proposta atrevida, un estira-i-arronsa entre el convencional i la modernitat. Es tracta d’un soliloqui. Cortés parla des de la soledat. Paraules profundes, plenes de sinceritat que neixen del seu jo més intern. Però també hi ha instants de silencis. Silencis plens de denúncies i reflexions. Afirmacions. Repeticions. Cortés juga amb el públic, recita, canta, balla, filosofa. Cortés ens parla des de la tendresa i la fragilitat sobre l’amor platònic, l’amor carnal, l’amor romàntic. Ens fa riure, ens commou, ens fa reflexionar. One night at the Golden Bar és una proposta […]

Una illa nos plantea dos dilemas propios de nuestra sociedad y de nuestros tiempos: el individualismo enfrentado a la idea de colectivo, y el papel que desempeña la inteligencia artificial en todo ello. La Agrupación Señor Serrano, con la dirección y el guión a cargo de Àlex Serrano y Pau Palacios, aborda estas temáticas a través de un espectáculo lleno de poesía, y en el que los efectos visuales, lejos de lo que nos tiene acostumbrados, se convierten en un puente bastante sobrio de diálogo con la audiencia. Después de meses de investigación, investigación y consultas con la inteligencia artificial, la compañía va en busca de un espacio idílico desde el que sobrevivir a la propia civilización humana. La demanda […]

Que l’argument i l’edat dels personatges no ens confonguin: La chispa no és només un espectacle per públic juvenil. I és que potser els adults no somien també en ser herois amb capa? L’experiència de l’obra comença abans que les llums s’apaguin i s’estreni la funció: s’immergeix a l’espectador, des del primer moment, en la botiga de còmics on transcorrerà tota l’obra. A partir d’aquí, anirem descobrint la història de 4 joves amb problemàtiques no tan diferents a la dels adults: timidesa, mals d’amor i d’ amistats. 4 joves, al que cal afegir un espontani, i també el veritable protagonista: l’heroi del Raval del que tothom parla però que mai es veu. Marc Angelet, autor de l’obra, ens té acostumats […]

La tardor no arriba mai forma part d’Eòlia Escena Emergent una aposta d’Eòlia I+D i el Teatre Eòlia dedicada a creadores i intèrprets emergents en l’àmbit de les arts escèniques. Un aparador de nous talents. Un primer trampolí per a la visibilitat vinculat als Treballs de Final de Grau de l’alumnat d’Eòlia.Com la setmana passada amb «El mestre i el mar» que formava també part de l’Escena Emergent, anem a veure el treball de l’alumnat d’Eòlia. S’ha de dir que aquesta temporada l’he visitat sovint per veure que s’hi cou en les noves propostes que molt sovint són oblidades. El text ens parla de l’actitud d’un grup que vol atemptar contra un dignatari. Un acte de terrorisme en què poden […]

La comèdia és el gènere que més reivindico. Sovint passa per frívol perquè senzillament fa riure però sostinc que és difícil aixecar somriures. Tampoc no vull dir que les obres que fan reflexionar i pensar siguin fàcil; el que penso és que no hi ha gèneres teatrals de primera ni de segona. I ara al gra. La tendresa és una comèdia d’embolics que té la guerra de sexes com a tema. Tres dones i tres homes de classes socials diferents convergeixen en un únic punt: no volen que els fills respectius coneguin persones de l’altre gènere. En el cas del pare, el cas és extrem perquè el fill petit, ja crescudet, no ha arribat mai a conèixer una dona, no […]

Sol Picó ho ha tornat a fer. Titanes és espectacle on sobren les paraules. Un esclafit visual, sonor i emocional de la mà de tres ballarines que travessen les runes del Born Centre de Cultura com esperits errants. Encarnant la força ancestral i silenciosa de la dona. Fent visibles les arrels sota la pols. Cridant i qüestionant la història. Expressant el que només un cos humà i viu pot expressar. Acompanyades per un cor de dotze cantants que interpreten la captivadora música de Judit Farrés, la proposta escènica és poderosa i singular. Original i difícil de descriure. Una oportunitat única que té lloc en un marc irrepetible i que fa que l’experiència assoleixi cotes artístiques transcendentals. Avui, divendres, segon i […]

La paella dels dijous, escrita per Cristina Clemente i dirigida per Muguet Franc, és la segona peça de la trilogia Catalana-Argentina que parla sobre la família; un projecte conjunt de col·laboració entre creadors i creadores de Catalunya i Argentina. La paella dels dijous és una comèdia divertida, fresca i molt propera. Tota la trama passa en un sol dia (dijous) i en un mateix espai (una cuina). És dijous, i com cada dijous la Mercè (Lluïsa Castell) es reuneix per dinar amb els seus fills (Núria Cuyàs i Jordi Andujar). Cada dijous la Mercè prepara paella, però aquesta setmana ha cuinat paella de marisc, cosa que significa que hi ha quelcom important a celebrar, o no. El fet de cuinar […]

La Perla 29 celebra el seu vint aniversari amb una comèdia divertida, fresca i dinàmica, Coralina. La serventa amorosa del dramaturg venecià del s. XVIII Carlo Goldoni. Tot i que sembla estrany, és la primera vegada que es pot veure una obra de Goldoni al teatre de la Biblioteca de Catalunya, ja que el lloc és ideal perquè una obra d’aquestes característiques, llueixi moltíssim. De fet, així ha estat. L’escenografia s’ha muntat a tres bandes. Uns palets tintats, unes cortines, uns quants mobles auxiliars, les parets de pedra i dos dels finestrals de la sala han estat suficients per traslladar-nos dos segles enrere. La posada en escena ha estat bastant fidel al text original, tot i que hi ha hagut […]