Recomendaciones

Totes les famílies felices s’assemblen; cada família infeliç ho és a la seva manera. La frase amb la que Tolstoi comença Anna Karenina teoritza molt bé el que ens demostra Mercè Vila Godoy amb la posada en escena de Muda. Tres espais, tres personatges i una mateixa soledat encarada de formes diferent: Bevent, parlant o callant. Les paraules escrites per Pablo Messiez tenen la virtut de representar les recognoscibles contradiccions humanes des de la bellesa d’allò aparentment intranscendent. En les seves obres no importa el que es diu, sinó el que es transmet entre línies. En aquesta ocasió, Muda ens explica la historia d’una jove que arriba a un nou pis i es relaciona sense parlar amb el porter de […]

Una proposta de docu-teatre amb direcció i dramatúrgia de la mateixa Marina Prados i de la seva companya Paula Knüpling; han volgut portar a l’escenari fets que van passar realment sense ficcionar-los i fent servir mitjans audiovisuals per tal de mostrar la realitat que no veiem en els mitjans de comunicació convencionals. El text final de la proposta és de Carlos Perelló. Amb el públic assegut de cara a la porta d’entrada de la sala, una taula amb papers i dos ordinadors, uns “nerviosos” Oriol Guanyabens i Adrià Botella, ens expliquen que han dut a terme una investigació seriosa sobre l’anomenat cas Marina Prados. A dalt la taula de so i la Paula Knüpling. El matí del 23 d’abril del […]

«El poema de Guilgameix, rei d’Uruk” ha estat l’espectacle inaugural de la 42 ena edició del Grec Festival d’enguany, una obra dirigida per Oriol Broggi i interpretada per la companyia de La Perla 29. Es tracta d’una de les històries més antigues del món, datada cap al 2700 abans de Crist, que curiosament en alguns dels seus relats els podem reconèixer en la Bíblia (els set dies i les sis nits, l’episodi del diluvi universal, la creació d’ Enkidu de l’argil.la com l’Adam, la força de Gilgamesh atribuïda a Samso , la humanització després d’haver conegut l’amor d’una dona, la recerca de la immortalitat,…). A diferència d’altres relats sumeris de l’època, els herois del poema de Gilgamesh són els essers […]

Quan es va anunciar aquesta obra, les meves expectatives es van disparar, ja que tot feia indicar que seria una de les propostes més importants de la temporada estival. Un cop vista, considero que la combinació de l’autor de Translations o Dansa d’agost amb una bona directora i un llarg repartiment de grans noms no ha estat suficient per complir-les, almenys en el meu cas. En aquest sentit, la representació m’ha semblat insatisfactòria, en la que crec que no s’ha acabat de trobar el to adequat, resultant aquesta feixuga i poc atractiva per a l’espectador. Així, costa entrar dins d’ella i aquesta manca de connexió fa que no acabi d’interessar allò que s’està explicant, que a priori ho és. De […]

M’agrada l’Albert Pla perquè dalt de l’escenari diu el que realment pensa, sense embuts. Els seus espectacles són plens de controvèrsia i polèmica. Tan és criticat com elogiat, censurat com reivindicat, desitjat com odiat. Pla és únic i irrepetible, provocador, d’aquells que no deixa indiferent a ningú. Els seus espectacles són una gran metàfora de la vida guarnida de comèdia. La por és el tema que toca en el seu espectacle “Miedo”. Estrenat a Buenos Aires (Argentina) amb gran èxit de públic i crítica, ara arriba a Barcelona dins el Festival Grec. “Miedo” és un espectacle multimèdia en el que utilitza tecnologies avantguardistes, música, cançons, textos teatrals i audiovisuals, com el vídeo mapping per endinsar-nos dins un viatge al fons […]

Vaig descobrir en Xavier Bobés a “Cosas que se olvidan facilmente” . Aquell espectacle em va fer recordar moments i instants que la meva memòria havia oblidat ( tristos, alegres,..). Va ser fascinant. Des de aleshores intento no perdrem cap de les seves propostes, i dic propostes perquè els seus espectacles van més enllà del tangible i lo visible. Fa més d’un any Shaday Larios, Jomi Oligor juntament amb Xavi Bobés van crear una peculiar agència de detectius anomenada El Solar. El Solar és una oficina d’investigació que no està ubicada en cap lloc específic, sinó que és itinerant. La seva funció es basa en l’estudi del lloc i dels objectes que s’hi guarden, per construir la història real de […]

Cuando lees que la obra la protagonizan un hombre, una mujer y un cuervo empiezan las dudas sobre lo que te espera en el teatro. Si ves que el espectáculo se cataloga como de circo también cuesta hacerse una idea. Pero finalmente Baró d’Evel siempre sorprende. Esta compañía franco-catalana, capitaneada por el hijo de Tortell Poltrona, hace una magnífica mezcla de danza, teatro, ejercicios de equilibrio y trabajo con animales. Quizás sí que es circo, pero en todo caso un circo vanguardista e innovador, que explora nuevos caminos y que fusiona los géneros hasta difuminarlos o confundirlos. Là es la primera parte de un díptico, y seguramente sorprenderá por su sencillez y su minimalismo formal. A partir de dos colores […]

Desde los tiempos de Arthur Miller, el teatro norteamericano ha mostrado siempre un especial interés en diseccionar los conflictos emocionales de los grupos familiares tradicionales, sean de clase alta o media-baja. Humans es la última aportación a esta tendencia con muchos puntos en común con la tradición de la queproviene, a pesar de que algo menos calculada de a lo que estamos acostumbrados. El montaje plantea una historia sobre aquello que los seres queridos son incapaces de decirse abiertamente, sobre la toxicidad de algunos vínculos y sobre la densidad de algunos silencios. Mario Gas aborda el conjunto con una dirección funcional que consigue que la maquinaria no se estanque en ningún momento. A pesar de esto, el texto arriesga demasiado […]

Voler assistir al més gran nombre d’espectacles possibles dins d’un Festival com el Grec, comporta els seus riscos, i ahir va ser un clar exemple, perquè ens vàrem equivocar de ple en l’elecció d’aquest OUR DEATH WON’T ANYBODY (La nostra mort no farà mal a ningú). Erròniament nosaltres crèiem que era un tipus d’espectacle semblant als que «El Teatro de los Sentidos» ens té acostumats i precisament per això el vàrem escollir entre les més de 80 propostes del Festival, però malauradament no vàrem poder connectar amb l’espectacle ni tan sols un minut; és més, al quart d’hora de començar, ja desitjàvem que arribes la mitja part, per poder sortir de la sala i fugir, cames ajudeu-me. Hem vist la […]

Perquè està hàbilment escrita per Pablo Messiez, ben dirigida per Mercè Vila Godoy i ben interpretada. Té alguna trampa, però només te n’adones al final. Funciona i si la treuen de gira, funcionarà. Glòria Sirvent canta un standard que us deixarà garratibats. Crítica completa » https://bit.ly/2J4l4zY

Muchas veces se ha hablado de Brian Friel como del Chéjov irlandés, y lo cierto es que hay algunos elementos de su teatro (las dudas existenciales, la honradez hacia un mismo o la investigación de la verdad) que así lo prueban. La resposta es quizás la obra más chejoviana de las que le hemos visto en nuestros teatros, pero quizás también por eso es la que menos ha conectado con el público. Me explico… Chéjov siempre ha sido un autor complicado de llevar a escena y de acertar con el tono, y esta es una trampa en la que tanto Friel como la dirección de Sílvia Munt han acabado tropezando, como tantos otros lo han hecho antes. No basta con […]

Lo más interesante de Nao Albet y Marcel Borràs es la libertad que tienen para crear y el imaginario -a veces más cinematográfico que teatral- que desarrollan en sus espectáculos. Nunca sabes por donde te saldrán ni cómo acabarán una escena determinada. Acostumbran a probar nuevos mecanismos teatrales, hacen autocrítica -magnífica la escena del coloquio postfunción- e incluso juegan con el texto del programa de mano. De hecho, el juego es lo más importante, y esto se nota, se percibe… Ahora bien, tanto riesgo y tanta creatividad desatada comporta en ocasiones algunos problemas. El más destacable de Falsestuff es el exceso, tanto de duración como de alargamiento de una idea a priori muy original. Pero habría otro, relacionado con una […]

La sala baja de la Beckett se ha convertido en un descampado. Neumáticos, latas, plásticos y otras basuras indefinidas tiradas sobre un campo de arena. Para sentarnos en las cuatro gradas dispuestas en forma de rectángulo tenemos que pisarla. De hecho, los espectadores de las primeras filas la pisan todo el rato. Pero no se trata de una arena fina y volátil como la de los montajes de Oriol Broggi. Esta es gorda, molesta, de esa que se clava en los pies descalzos. Y que duele. Se apagan las luces. Movimientos rápidos y un rostro de cara tapada. Una sombra que atormenta. Lo que empieza con toques de thriller pronto pierde el misterio con un final anunciado. Y es entonces […]

Si se hubiera hecho el año pasado, este espectáculo podría haber sido vendido como la celebración de los 15 años de La Perla 29. El 16 es un número menos común -por alguna extraña razón nos gustan más los múltiples de 5-, pero lo cierto es que la nueva obra de Oriol Broggi y La Perla 29 con el que se ha abierto el Grec 2018 es un auto homenaje a la compañía, para y por sus seguidores. Arena, audiovisual, escenografía minimalista, música constante en directo, un caballo y la acordeón de Joan Garriga. Un sello propio e inamovible. 5 esmerados actores de la casa cuentan la historia escrita más antigua que se conserva, fechada en la era mesopotámica. Se […]

Ahir al Teatre Grec va tenir lloc l’única representació que de CUCULAND SOUVENIR s’ofereix en el Festival Grec. El nou espectacle del coreògraf Roberto Olivan, va ser estrenat el passat 20 d’abril, al Festival Sismògraf d’Olot i ja ha ofert representacions en diferents teatres del territori. Al mes de novembre està programat dins de la temporada del TNC. Roberto Olivan, nascut a les terres de l’Ebre es va interessar, de ben jove, per la dansa, i, va haver de lluitar dins de l’entorn familiar per fer realitat el seu somni. CUCULAND SOUVENIR és una producció on la dansa i el circ contemporani es fusionen amb la tecnologia per explorar l’impacte que l’evolució tecnològica té en la nostra vida quotidiana. Un […]