Voler assistir al més gran nombre d’espectacles possibles dins d’un Festival com el Grec, comporta els seus riscos, i ahir va ser un clar exemple, perquè ens vàrem equivocar de ple en l’elecció d’aquest OUR DEATH WON’T ANYBODY (La nostra mort no farà mal a ningú).
Erròniament nosaltres crèiem que era un tipus d’espectacle semblant als que «El Teatro de los Sentidos» ens té acostumats i precisament per això el vàrem escollir entre les més de 80 propostes del Festival, però malauradament no vàrem poder connectar amb l’espectacle ni tan sols un minut; és més, al quart d’hora de començar, ja desitjàvem que arribes la mitja part, per poder sortir de la sala i fugir, cames ajudeu-me.
Hem vist la major part dels espectacles de la companyia «El Teatro de los Sentidos» des de la primera producció que varen representar al CCCB i que vàrem tenir la sort de poder aconseguir les poques entrades disponibles; des d’aquell esdeveniment que ens va «marcar» per sempre, precisament per la seva bellesa; des de llavors hem estat uns fidels seguidors dels seus treballs.
Crec que és la primera vegada, en 30 anys, que col·laboren amb una altra companyia, i per tant aquesta OUR DEATH WON’T …, no es pot considerar una producció creada per ells, perquè la seva participació ha estat quasi exclusivament d’assessorament a la companyia «Tang Shu-Wing Theatre Studio» amb residència a la ciutat de Hong Kong. El muntatge ha estat dirigit per Tang ShuWing, titllat al seu país com a l’Alquimista Minimalista.
Sembla que la proposta va fer néixer el desig de col·laborar en un muntatge basat en la investigació sobre la humanitat, a partir de la intersecció entre la fiscalitat i els sentits.
Un treball que també havia d’explorar les connexions desconegudes entre imatges i narratives que no fossin ni lineals ni coherents, i que posés de manifest la importància de desfermar la imaginació dels espectadors.
Malauradament nosaltres no hem captat res de tot això, i l’única participació del públic ha estat fer sortir a 6 espectadors a una taula, per menjar el que semblaven unes cloïsses cuinades davant nostre … i també convidar-nos a fer una «ballaruga» tipus festa de poble.
Poc més … quatre acudits massa coneguts, una actriu que s’ha «barallat» amb una cadira i en començar unes ombres xineses, en el que un avió llança una bomba sobre una ciutat… potser l’única referència a «l’art de la Guerra» de la que parlava el programa de mà.
Això si, molts badalls a les grades on estàvem asseguts i algunes persones que han fugit discretament en mig de la representació. Nosaltres hem resistit l’hora i 40 minuts que ha durat la primera part, i en el descans hem marxat a què ens toques l’aire; per sort ha estat un encert perquè hem aprofitat per passejar camí del Teatre Grec i conèixer l’interior del nou Mercat de Sant Antoni.
Pel que ens ha semblat una bona part del públic també ha marxat sense veure la segona part. La nostra valoració és per tan solament de la primera part, i com veieu no pot ser més baixa.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ